dijous, 29 de novembre del 2012

Unes cobles a Santa Bàrbara del segle XIX

Amb ocasió de les festes en honor a Santa Bàrbera que se celebren aquest cap de setmana a Sella, presentem unes cobles del segle XIX dipositades a l'Arxiu i sobre les quals hem realitzat una xicoteta investigació.




Les cobles estan impreses per Ignacio Martí, membre d'una de les famílies més prestigioses d'editors valencians. Martí va començar la seua tasca a l'Alcoi de finals del segle XVIII (1). Encara que no hem pogut especificar exactament la data, segurament es van imprimir durant la segona meitat del segle XIX, moment d'esplendor de la indústria paperera alcoiana.

Les cobles formen part d'una col·lecció de documents arxivats amb la denominació Fons Mas de Sagnon, que compta amb més de 170 documents provinents d'aquest mas, actualment en estat ruïnós. Els documents es troben  en un procés de catalogació quasi finalitzat.

Hem enviat les cobles escanejades a l'associació Via Vicentus - Gogistes Valencians, especialitzats en el catàleg, estudi i promoció dels gojos valencians. Esperem que ens pugen aportar alguna novetat al respecte.

L'ermita de Sella es va erigir, a l'antic castell, sota l'advocació de Santa Bàrbera en algun moment entre els segles XVII i XVIII que encara no hem pogut concretar. Una de les informacions més antigues de què disposem actualment és una referència trobada a un document de 1791.

Les festes en honor a la patrona dels trons i els castells són les més importants del poble després de les de la Divina Aurora. Abans se celebrava un ball al carrer València (junt al plafó ceràmic on es representa aquesta verge) i era especialment coneguda la seua cordà (l'última es va celebrar al voltant de 1998).

Són unes festes molt populars i sentides pels veïns de Sella, que van en romeria, celebren missa, canten i ballen danses en l'ermita, on la campana repica només per a aquesta celebració.

Danses a l'ermita de Santa Bàrbera, amb ocasió de les festes de 2007

Visca Santa Bàrbera!



(1) Castelló Candela, A. (1997): Inicios de la imprenta en Alcoy (1824-1897). Alcoi: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 460 



dijous, 22 de novembre del 2012

Com era el trinquet de Sella?


El carrer del Trinquet de Sella sempre ha despertat certa curiositat, especialment entre els aficionats a la pilota, tan sensibles amb l'esport. Realment hi hagué un trinquet? En quin moment es va crear i quan es va desfer? On era?

La qüestió també resulta estimulant per als interessats en la història del poble. Encara no hem trobat cap referència documental, ni tan sols al nom del carrer. Tampoc no queda (que sapiguem) memòria oral al respecte. D'altra banda, els trinquets se solien construir aprofitant el llenç de les muralles (com l'exemple del preciós trinquet de Vista Alegre de Dénia, de l'any 1874).

Això vol dir que a Sella pugué existir alguna muralla damunt del carrer València (anomentat antigament camí de Cocentaina)? Açò últim és bastant improbable, i la resposta al lloc on estava i com era aquell vell trinquet pot estar en un poble de la nostra comarca: l'Abdet. 

Trinquet de l'Abdet (1772) (font: Viquipèdia)

Allí encara es conserva un trinquet constuït l'any 1772 i restaurat recentment. Aquesta joia del nostre esport, on es jugava a la modalitat de pilota grossa, no era l'únic. A pobles veïns com Benimantell, Benimassot, Confrides, Guadalest, Murla o Tollos també es té constància de trinquets semblants. 

Trinquet de l'Abdet (1772).
Restaurat a 2006, les parets foren lluïdes en els anys 1940-50 (font: Viquipèdia)
Aleshores, és lògic pensar que el trinquet de Sella degué tindre una morfologia pareguda, que encara es pot intuir al carrer Trinquet.

Carrer Trinquet

Esperem que, pròximament, hi haja més troballes documentals que ajuden a corroborar o rebatre aquesta hipòtesi sobre el trinquet del qual gaudiren, en algun moment del nostre passat, els veïns de Sella.

PGF

divendres, 16 de novembre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 13 (octubre de 2012)


Un any de l'Arxiu de Sella

Fa ara un any, al llarg del mes d'octubre de 2011, emprenguérem el projecte de l'Arxiu amb la inauguració d'aquest blog. 

Fou especialment a partir de l'exposició "La Memòria dels Carrers" (Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de 2010) quan decidirem canalitzar les nostres inquietuds en un projecte una miqueta més seriós, encara que sense expectatives massa ambicioses. 
Ara, amb la perspectiva que donen dotze mesos, podem estar ben satisfets d'haver consolidat aquestes aspiracions amb uns resultats que han superat els objectius inicials:

Hem localitzat i arreplegat centenars de documents (escrits, gràfics i sonors), tant en diferents arxius oficials com personals; també hem treballat per difondre tot aquest patrimoni documental mitjançant diferents escrits al llibret de festes i al nostre blog (que inclou 39 entrades i més de 12.500 visites) i amb l'exposició "Industria i comerç a Sella"; quan ha sigut possible també hem cridat l'atenció sobre casos d'abandonament o deixadesa amb el nostre patrimoni, com va ser el cas de la “vara de mesurar quintos”;

El més satisfactori, però, ha sigut comprovar com persones de distintes edats i procedència (amb fills de Sella que estan, per exemple, a França) ens visiten periòdicament i ens animen a continuar amb aquesta tasca tan gratificant.



Creiem així que hem assolit el principal objectiu inicial, com era la recerca i difusió del nostre patrimoni. Però, tanmateix, un altre objectiu secundari ha superat amplament totes les expectatives. Al voltant de inquietuds paregudes, sense misteris i amb una generositat basada en la voluntat de compartir informació, s’ha creat un grup heterogeni d’amics, de distintes generacions i condicions, que gaudim de la passió de conèixer el nostre passat. Eixe sense el qual Sella no seria el que és. 

Esperem que, per a l'any vinent, puguem acomplir alguns dels nostres projectes i incrementem el nombre de col·laboradors. Per a finalitzar ens agradaria reprendre un comentari que ens va fer José Miguel en la primera entrada d'aquest blog, i que resumeix molt bé el sentit d'aquesta iniciativa:

"Em dona una alegria saber que en aquests temps monocolor que s'apropen, hi ha una xispa, una llum que torna..."

Els arxivers