dissabte, 30 de març del 2013

La mona en l'Alcàntera

La font de l'Alcàtera i els seus voltants han estat el lloc tradicional per a pendre's la mona en Sella.

Així ens ho demostra aquesta fotografia, realitzada als voltants dels anys 1920 i cedida a l'Arxiu per Pere Català, a qui agraïm molt el seu interès per compartir aquestes imatges de gran valor per a tots.

Font de l'Alcàntera, al voltant dels anys 1920

La font de l'Alcàntera es troba en el trajecte d'un assegador i els animals abeuraven allí. Fet i fet, el ramat encara té prioritat sobre les persones a l'hora de beure. També aprofitaven per sestejar a l'ombra d'un gran anouer que es situava on hui trobem l'area recreativa. Una miqueta més amunt de la coveta de Sant Francesc, es trobava el corral de l'Esquilador. Eren temps en els que la ramaderia encara era una activitat molt important en aquesta vessant d'Aitana.

La cova de Sant Francesc, ja citada al capbreu de 1726,
es pot veure des de la font de l'Alcàntera

diumenge, 24 de març del 2013

Joan B. Thous Carrera, veí de Sella

L'investigador comarcal Agustí Galiana ens presenta noves troballes documentals sobre el cacic Joan Thous i la relació que tingué amb el nostre poble, on la seua presència és encara ben palesa. No debades, a qui té per costum exigir o donar ordres encara se li sol dir:

«Manes més que Joan Thous!». 




Qui va ser cacic de la Marina figura en alguns periòdis de l’època com a veí de Sella. A més, ell mateix també s'autoproclamava veí de la localitat. I no és estrany, perquè estava casat amb Teresa Cerdà, de Sella, filla Vicente Cerdà, un ric propietari local. El matrimoni va tenir filles, però van morir joves. 

Thous (nascut el 1815 a Altea i mort el 1889 a sa casa del Lliriet, a Benidorm), va col•laborar el 1844 en la detenció dels rebels liberals de Pantaleó Boné, presos a Sella, precisament. A partir d’ací es va convertir en el màxim poder polític de la comarca, fins que uns anys més tard va donar pas a un altre famós cacic: Joaquín Orduña, de Guadalest.

El Heraldo (Madrid). 22/3/1844, pàgina 4.
La Esperanza (Madrid). 23/5/1851, página 2.


Un altre periòdic, uns anys més tard, encara el situa a Sella i diu que té el mas de Moèlem. Era el 1885, durant l’epidèmia de còlera.


El Imparcial (Madrid). 31/8/1885, página 3.



Mas de Moèlem de baix (fotografia de l'Arxiu)


Font: http://hemerotecadigital.bne.es/


Agustí Galiana

Noticies publicades sobre Joan Thous a l'Arxiu de Sella (a data de hui)
http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/noticies-de-larxiu-n-5-febrer-de-2012.html
http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/04/noticies-de-larxiu-n-6-marc-de-2012.html
http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/homenatge-catalina-thous-una-placa-de.html
http://larxiudesella.blogspot.com.es/2011/12/reunio-dimarts-6.html

Article sobre la fin ca del Lliriet a La Marina d'Ahir
http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2012/02/el-lliriet-de-thous-por-franca-galiana.html



diumenge, 10 de març del 2013

Notícies de l'Arxiu, núm. 17 (febrer de 2013)


En aquesta edició de Notícies volem fer-nos ressó de la troballa de les gravacions de música popular fetes a Sella per la Fonoteca Valenciana durant els anys 1985-86. En el programa número 2 de La Coveta dels Somnis, a CabilóRàdio, podreu trobar un ampli reportatge al respecte, ja que fou precisament un dels seus redactors, David Sirvent, qui va localitzar aquest arxiu escolar, que dormia -perfectament classificat i digitalitzat- a les prestageries de l'IVM. A més, David ha donat una còpia de tot el material per a l'Arxiu de Sella, que acompanya ara a l'oferit pel portal Canpop (L'Arxiu, octubre de 2012).


En el programa de ràdio es fa una acurada descripció de la història d'aquestes gravacions de música popular que feren els xiquets i xiquetes del CP Server Mora entre els anys 1985 i 1986. Totes les veus enregistrades ja no es troben vives, de forma que es tracta de testimonis de valor incalculable. Al programa cal destacar els testimonis dels xiquets -hui adults- que feren les entrevistes així com les experiències i anècdotes dels tècnics i impulsors de la Fonoteca Valenciana, un èxit col·lectiu i reconegut internacionalment que, entre els seus mèrits, ha suposat la gravació de més de trenta discs. En alguns d'aquests apareix música de Sella, però fonamentalment de caràcter religiós (vols. 14 i 30). Per aquesta raó, els materials recuperats tenen un caràcter inèdit.

Arxivadors, gravacions i fitxes de treball originals. Actualment tot aquest
material es troba digitalitzat (Font: D. Sirvent)

El projecte de la fonoteca, basat inicialment en l'aportació de centenars de mestres, xiquets i xiquetes d'escoles públiques cal contextualitzar-lo en els il·lusionants inicis de l'autonomia valenciana. La ruïna actual d'aquesta, fruit de les devastadores politiques de saqueig i dilapidació de diners públics, ha ocasionat que la Generalitat tanque l'Institut Valencià de la Música, integrat ara en un aglomerat indefinit anomenat CulturArts. Un nou suicidi cultural intolerable des de tots els punts de vista.

Valga aquest humil reconeixement a les persones que van posar en marxa aquesta iniciativa, amb els nostres xiquets i majors com a protagonistes, que hui ens permet disposar d'aquest tresor. I gràcies a David Sirvent per la tasca realitzada!

Alguns dels xiquets responsables de les gravacions, a l'escola de Sella