La Cova del senyor Toni

Un “còctel històric” per al mes de desembre, amb els següents ingredients:

un indret: una cova al barranc de l’Arc, molt a prop dels abrics on fa milers d’anys els nostres avantpassats deixaren la seua empremta en forma de pintures rupestres

La cova en qüestió, al Barranc de l'Arc

una data: març de 1844, després de la rebel·lió militar de Pantaleón Boné. Un dels primers alçaments contra l’absolutisme de la monarquia a Espanya, que va acabar justament a Sella, en concret a la Costera de Relleu. Apressats els revoltats, vingué al poble el Coronel Juan Contreras amb quinze Lanceros de Lusitania. Boné i els seus foren traslladats i afusellats a Alacant (al lloc conegut després com "Paseo de los Martires de la Libertad", hui "Explanada de España") i les repressions contra col·laboracionistes se succeïren per tota la província.

Lanceros de Lusitania que vingueren a Sella (extreta d'ací) i afusellaments a Alacant (font). Raons de pes per a amagar-se  

Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni

un personatge: un jove, Antonio Giner Cerdà, conegut com a senyor Toni; cacic i polític de Sella, descendent dels descobridors del tresor del Diví, propietari de mig terme i de cases com l’actual acadèmia de música... un dels personatges més importants del segle XIX. Segons ens conta Natividad Martínez, Giner estava involucrat en l’alçament de Boné i els acompanyava en la seua fugida cap a Sella. Empresonats els seus companys, es va veure obligat a amagar-se en una cova de l’Arc, a prop de les seues propietats (entre altres, el mas de La Bodega), on va estar una llarga temporada, potser fins que, en 1846, la reina Isabel II va declarar una amnistia.

Interior de la cova

Restes d'una gerra moderna,
testimoni material de l'amagatall?

Amb eixos ingredients ens proposàrem inspeccionar la cova on, en principi, es va amagar el senyor Toni. No trobàrem gran cosa, però gaudírem d'un paisatge encisador i d'una història interessant,  

un succeït més en la mil·lenària presència humana en les coves del barranc de l’Arc.

Detall del Bosquejo planimétrico (Instituto Geográfico y Estadístico)
de 1898 del terme de Benimantell. S'aprecia la cova (marge superior esquerra),
masos com la Bodegueta o Muletes i els assegadors i camins històrics
que buscaven el port de l'Arc. La majoria d'estes terres foren propietat d'Antonio Giner Cerdà, mort el 1873.

Inscripció desconeguda en La Font

Ubicació aproximada de la inscripció

L’Hort de La Font és un dels indrets més interessants de Sella, i es mereix un treballet monogràfic: nogensmenys, era l’entrada principal del poble pel camí de La Vila a València, hi havia una font (que ja dona nom al carrer en 1726) abastida per la sèquia major i l’edifici on estava la font presenta una arquitectura molt singular amb unes arcades interiors i una volada de triple teula. Hi hagué també una important almàssera, l'última del poble que utilitzava la força d’un burro o matxo. Ara bé, encara que alguns de nosaltres hem passat milers de vegades per davant, mai ens havíem adonat de les restes d’un text inscrit en roig, que no pareix massa antic però que, tanmateix, és quasi impossible de llegir. A veure si algú pot assabentar-se del que deia i ens ho conta!

Detall de la part de la inscripció que encara és visible

Noticies de l'Arxiu nº 2 (Novembre de 2011)

José Juan Seva ha donat a l’Arxiu una carta manuscrita referida a la família d’Antonio Giner, el senyor Toni. En concret, tracta sobre uns assumptes relatius a l’herència del seu fill José Giner Llobet (el senyoret Pepito), que va tindre que deixar els seus estudis a València a causa dels problemes econòmics de la familia. La carta, de finals del s. XIX, inclou una transcripció feta per José Juan. Una valuosa informació sobre aquest important personatge històric del segle XIX, descendent dels descobridors del tresor del Diví. Gràcies per la teua col·laboració i benvingut a l'Arxiu!

Hem incorporat a l’Arxiu una còpia dels documents de Ellis Island (Nova York) pertanyents a Álvaro Garcia, tal i com relataven en l’entrada anterior.

El passat dimarts 6 de decembre tinguerem una xicoteta reunió per a debatre sobre el sistema de classificació de la informació que anem arreplegant. Es tracta de tot un repte perquè no és una qüestió senzilla, donada la gran quantitat de possibilitats que pot oferir qualsevol document. Tenim un esbós sobre el que seguirem treballant.

Incorporem dos fotografies de Jaime Pomares, datades de la dècada de 1960 i publicades per l’associació Alicante Vivo. 

Un paisatge agrari viu: el Barranc de Xarquer al voltant de 1960. Una de les dos fotografies de Jaime Pomares incorporades a l'Arxiu

Hem adquirit el Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005) on hi ha una entrada per al que fou Senador i Síndic de Greuges Arturo Lizón Giner (Sella, 1938). També d’altres politics i personatges amb influencia en Sella com Juan Thous Carreras (1825-1889) o el relleuer Francisco Soler y Pérez (mort a 1896). Des de l’Arxiu esperem aportar nova llum sobre la vida i trajectòria d’altres politics locals de Sella que deixaren una emprempta histórica, com el senyor Toni Giner, el tio Celestino Berenguer, etc. Podeu enllaçar al diccionari ací

Hem contactat amb l’associació Raices del Reino de Valencia, qui fa uns anys va digitalitzar els llibres batismals de l’Arxiu Parroquial de Sella. Tenen un conveni amb el  bisbat i pareix que volen continuar amb la tasca de digitalització. Podeu accedir a les dades associaciant-vos a contactant amb ells a través de la seua web   

David Sirvent ens envia una interessant iniciativa del CSIC i Institut d’Estudis Catalans sobre un estudi genètic sobre alguns cognoms catalans com Alemany, Ferrer, Mas, Soler o Vidal. Alguns d’aquestos cognoms ens acompanyen en Sella des de fa moltes generacions. Busquen varons voluntaris, no et trauen sang i no cal moure’s de casa. A canvi podeu conèixer moltes coses sobre el vostre passat. Participeu i conteu-nos! Enllaç

-