dilluns, 16 de gener del 2012

Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290


A les acaballes del segle XIII trobem a un Johan d’Así com alcaid de Sella, allà pel 1290 (1). Hi veiem com al segle XIII, la justícia a les nostres comarques s’exercia davant la Cort de Justícia a Cocentaina. L’escrit diu: (1)

“XVº kalendas Decembris. Tomàs Martíneç d’Açagra, alcyt de Orcheta, dóna fermança de dret en Guerau Calandri a·n Johan d’Asín, alcayt de Seila, sobre tot dret que (a) n’Exemén Péreç haja en aquela mora de Orcheta per nom Homalphacén, la qual serà fuyta de Orcheta a Relleu, la qual fermanceria atorgua e obli<a> sos béns. (2)
(a) Ratllat:<<<que·él à>>
Com hem vist el nom no és Sella sino Seila, però la locatlizació entre Relleu i Orxeta i la referència d’Exemén Péreç (recordem que al senyor de Sella li deien Exemén Pérez de Oriz) (3) dóna una bona senyal. Hi ha un altra cita en què ve el nom Siella (4) quan Johan Eximen Oriz (fill de Eximen Perez de Oriz) li han perdonat de pagar la multa de 10 casats fugitius en 1305, ens dóna bons auguris.
En altres dos escrits més avant, ho aclareix tot. És un altre assumpte però ara referint-se a uns deutes per raó de “draps”, per la quantitat de 80 sous i 19 diners del total dels dos deutes.(5)  

 “Idus Novembris. En Johan Dazí, alcayt de Sella, és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont  draper de Cocentaina, LXIX sous meyns I diners los quals li confesa deure per rahons de draps que d’él compr[à]. Los quals li promet dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor primervinent”.(6)
“Michel Dací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d’éls per lo tot, són condapnats en donar e en [paga]r, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, XII sous de reals de València los quals li confesen deure per rahons de draps que d’él comprars. Los quals li prometen dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Senyor primervinent”. (7) Als dos escrits ve als marges: B
Restes de l'antic camí a Cocentaina, en el tram entre la Cova i Porxí.
Previsiblement el mateix que, fa 700 anys, prenia l'alcaït de Sella Joan d'Así
Aleshores, sí que estaven en allò cert. La cita d’abans sí que era de Sella i el seu alcaid, encara que figure ara com a Johan Dazí en la primera i Johan Dací en la segona. De l’escrit no cal ni traduir-ho i crec que és prou comprensible, a més dir que o bé Johan vivia a Cocentaina i anava a Sella, o bé que vivia a Sella i va anar a Cocentaina per a comprar els “draps”.
En el llibre i en la tesi doctoral, Joan Ponsoda (8) fa un raonament del personatge:

"Daçí,  Joan (veí de Sella), al f71-94 / Dazí, a f70-94. Si fos d’Açí podria ser un topònim aragonés, Asín.
Mentre que  Josep Torró (1), en canvi, al seu índex antronímic pàgina 965 diu:
Asín (Dací, Dasí, Dasín, Dasyn, Dazí), Johan d’ (Johan d’), alcaid de Sella".

Vicent Olcina


(1)     Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007,  Tom I pagina 500, Tom II pàgina 729, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.
(2)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v.
(3)     ACA,CANCILLERIA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general,1229.
(4)     ACA,CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM. 25, fol.  152r-152v.
(5)     La moneda valenciana en l’edad mitjana, una lliura val 12 sous i 1 sou equival a 20 diners.
(6)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r.
(7)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r .
(8)     Joan Ponsoda Sanmartín, tesi doctoral a la Universitat d’Alacant 1992. La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia, Tom I pagina 32.





dimecres, 11 de gener del 2012

Noticies de l'Arxiu nº 3 (Desembre de 2011)


Novetats documentals:

De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembre va estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquest membre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla del nostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del Informe Fabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.

El mateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo Histórico Nacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per a continuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.

Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateix Archivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella, mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].

En 2012 s'acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qual tenim documentació provinent del  Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)

Novetats bibliogràfiques:


La nostra companya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran, l’estudi  Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina. La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fita en el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treball excel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis) 

Amb motiu de l'exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d'Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de la nostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volem enllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordem que amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seua història (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània) és també la nostra.

Hem rebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un complet i acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participació d’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibre commemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre les dades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referència documental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.


Addenda

El passat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’una placa commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un dels impulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).
Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre de Enseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler y Pérez.
Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitats etc. Ens complau que els nostres pobles reconeguen el llegat d'aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.

El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional


[1] Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibre de Festes 1988
[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002

dilluns, 2 de gener del 2012

El Senyor de les Terres Seques


Feia molt de temps ens havien parlat d’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major, quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebé mai passava res.

Ningú, tanmateix, podia especificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Només coneixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anava disfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sense saber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tasca quasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobar aquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varis fils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a una interessant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unes imatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del fil fins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit de turc...

Portada de la segona temporada de "la
legendaria serie de Karl May" 

La sèrie s’anomena Kara Ben Nemsi Effendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terres seques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obra del famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·les d’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. El protagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seu company d’aventures Halef Omar.

La sèrie es va començar a gravar a Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer que finalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria (desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).
En 1973 va començar a emetre’s a la ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és una sèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet. Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Per això molts capítols estan penjats a youtube.

A Sella arribaren, segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostre paisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient. 

Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l'orient
Per a les escenes dins del poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, les reixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat. 

El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les
càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat 
 Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16

També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contaren amb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcs i turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet, Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tio Silvestre, Toni Elies i un llarg etc.
El pressupost de la sèrie en esta segona temporada era de 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres... fins que es van assabentar del jornal que pagaven!

Actors ocasionals de Sella en el pati de la "Casilla dels Peons Camineros". Molts
recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14
A banda del valor intrínsec d'unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gent del poble,  les escenes que hem vist són un document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera de fer partícip  tot el poble d’esta magnifica troballa.


Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l'Arxiu. 
Animeu-vos i participeu amb nosaltres d'aquesta iniciativa cultural!