Meravelles d'Aitana: el Pi Redó

Els arbres són un dels éssers vius més encisadors de la Terra. Molts contenen alguna singularitat, ja siga la grandària, l'espècie a què pertanyen o l'edat, que els fan únics i inconfusibles. Aleshores es parla d’un arbre monumental: un veritable monument de la vida. Hui parlarem d’un d’aquests arbres singulars, que fa uns pocs anys va morir i que, per tant, ha passat a formar part del nostre patrimoni històric i natural. Es tracta de l'anomenat Pi Redó, una curiosa creació de la mare naturalesa i de l’ésser humà.  

El Pi Redó l'any 1998. Al fons, el mas de Sagnon de Baix

Any 1998 (la motxilla aprofita d'escala)

El Pi Redó era un pi blanc (Pinus halepensis) que creixia en la partida de Sagnon, tot just damunt de la carretera a l’altura de la bassa del mas de Sagnon de Dalt. Era un arbre peculiar per la seua forma arredonida, tal com es pot observar en les fotos li férem l’any 1998. Aquesta morfologia tan característica, com si es tractara d’un dibuix animat, era l’efecte d’una malaltia que pateixen algunes branques dels pins, provocada per un fitoplasma, forma intermèdia entre virus i bactèria que parasita algunes plantes. En concret, es tracta del Candidatus phytoplasma pini, que es pot transmetre de diverses maneres (contacte de fulles i arrels infectades, llavors, pol·len portat per insectes, àcars o fongs) i que actua com una mena de tumor amb uns símptomes molt característics (fulles menudes i molt atapeïdes, pinyes en miniatura i formes arrodonides).   

Pi contagiat pel fitoplasma al barranc de Xarquer

Aquesta infermetat apareix sobretot en una sola branca de l’arbre i ha donat un bon grapat de noms populars com ara escoba de bruja o moños en moltes regions d’Espanya, pinateas (interior de València i Conca) o escombres de bruixa a Catalunya. No obstant això, el nostre Pi Redó tenia la particularitat  d'estar afectat en la seua totalitat pel fitoplasma, amb la qual cosa les alteracions descrites que podríem trobar en algunes branques ací apareixen en tot l’arbre. Precisament, aquesta infecció íntegra era el tret que el que el feia original. I encara més, aquesta singularitat tenia a veure amb l’acció de l’home, perquè fou algú (però qui? I quan?) el que va afavorir aquesta forma en deixar com a únic ull la branca infectada. 

Com s'obté un pi com el Pi Redó. Una branca infectada propera a l'ull o guia del pi pot convertir-se en l'única guia de l'arbre mitjançant una poda selectiva

El Pi Redó, ja mort, segueix el seu cicle de la vida com a aliment per a tèrmits i altres insectes xilòfags, incorporant la seua biomassa en forma de nutrients per a la terra. La vida segueix, però gràcies a aquestes fotos podem seguir gaudint d’aquesta curiositat de la naturalesa... i de l’ésser humà.

Pablo Giménez  

Notícies de l'Arxiu, núm 15 (desembre de 2012)

Nova informació sobre les festes de Moros i Cristians a Sella

Durant el mes de novembre anunciàrem la possibilitat que a finals del segle XIX se celebraren festes de moros i cristians a Sella.

Ara, gràcies a una troballa en la premsa històrica, sabem alguna cosa més. Al diari La Correspondencia de Alicante de 1904 trobem una noticia d'Alcoi relativa a "las músicas contratadas por las comparsas de los bandos moro y cristiano para las siguientes fiestas de San Jorge" on s'assenyala la presència de la "Comparsa de Labradores de Sella". 

Les festes d'Alcoi han canviat molt i no sabem (de moment) el paper que desemvolupaven aquestes comparses contratades. Però és una dada molt rellevant sobre la qual seguir investigant.

El Taller, màquines per a la igualtat

Aquest és el titol del nostre últim programa de l'Arxiu de la Memòria, a Cabiló Ràdio, en el qual parlem de la posada en funcionament d’una xicoteta indústria tèxtil als anys 1920 que va permetre a moltes dones desenvolupar un treball com a obreres amb un horari i un salari que, encara que escàs, els permetia certa independència econòmica i equiparació als homes. El Taller va funcionar durant més de trenta anys i va suposar, per tant, una passa endavant en la llarga lluita per la igualtat de gènere. El reportatge compta amb els testimonis de Encarnita Ferrer (quasi 97 anys) i Ramona Garcia (94 anys) a qui agraïm la seua col·laboració.

La casa del Taller (1924) en l'actualitat

José Cervera Tomás

En un llibre sobre literatura alacantina de la Postguerra (1), apareix una referència a Jose Cervera Tomas, nascut a Sella en 1921.
Sabem que va escriure algun llibre i articles i que era catedràtic de Filosofia en un institut d'ensenyament. Però poc més. A veure si algú de vosaltres pot dir-nos alguna cosa al respecte.

La recerca documental segueix a bon ritme. Per exemple, s'ha trobat un document que narra breument una partida de pilota en el carrer València durant el 1901. El document es va presentar en el programa Joc i Partida de Cabiló Ràdio, ja que es tracta de la referència més antiga que s'ha trobat sobre una partida en aquest carrer i una de les noticies més antigues sobre el nostre esport a Sella.

D'altra banda, Joaquín Ronda ens envia un document interessant del BOPA en el que es parla de la venda del molí de Baix en 1891. És especialment rellevant la descripció del molí, sobre el qual recordem que es va trobar recentment una fotografia de 1928. Gràcies Joaquín!



(1) Ramos, V. (1967): Literatura alacantina de la Postguerra (1940-1965), Alicante: Manuel Asín, 232

Desnonaments al segle XIX

Hui els valencians patim un dels pitjors moments socioeconòmics des que vivim en democràcia. Als mitjans de comunicació no deixem de veure i escoltar notícies referents a famílies que han hagut de deixar sa casa a causa de no poder fer front als pagaments de préstecs i hipoteques. Fins i tot, molts desnonaments han portat al suïcidi a moltes persones. 

A Sella, el Nadal de l’any 1879 també fou molt dur per a 50 famílies, les quals van haver d'abandonar les seues propietats a causa del impagament dels impostos de l’època. I van veure com les seues finques foren subhastades. El diari La Iberia —desembre de 1879— recull aquest succés: 

“El pueblo de Sella (Alicante) cuenta unos 400 vecinos, y para que se convenzan de la feliz situación que nos gobierna, el día 20 de este mes deben venderse en pública liquidación las fincas de 50 propietarios que no han satisfecho el repartimiento de consumo y sal del último año económico”

La Iberia, desembre de 1879

La Iberia era un diari madrileny de caràcter liberal i progressista que es va publicar entre 1854 i 1898. Aquest tarannà es reflecteix en el tractament que fa l’autor de la notícia. I és que el redactor critica clarament l’actuació dels funcionaris públics i la mala gestió del ministeri d’Hisenda de l’època. 

“En cambio, no se apremia a los deudores por ventas de bienes nacionales ni se gestiona el reintegro de las sumas desfalcadas al Tesoro por los funcionarios públicos. En prueba de nuestra aserción aducimos el exiguo resultado que por ambos conceptos presentan los estados de ingresos que publica la Intervención general del ministerio de Hacienda en la Gaceta.”

L'autor es pregunta per què no s'empra la mateixa duresa que s'ha tingut amb els llauradors de Sella, amb aquells en els quals el govern ha confiat per gestionar els diners públics, que s'han aprofitat del seu càrrec, i amb la gent poderosa de l'època, la qual deu grans sumes de diners a l’erari públic. 

“¿Por qué tanto rigor con los infelices contribuyentes y tanta condescendencia con los que adeudan gruesas sumas y con los que las han distraído de su legítima inversión, abusando torpemente de la confianza que en ellos depositó el Gobierno?”

 També el diari El Porvenir de León es fa ressò d’aquesta noticia

El Provenir de León, maig de 1880

Per últim, hem de dir que aquesta mala situació econòmica que visqueren els sellards a finals de 1879 continuava encara l’any 1880. A la pressió fiscal i les irregularitats comeses pels governants conservadors de l’època, cal afegir les inclemències meteorològiques. Tronada i pedra que devastaren els nostres camps, de la mateixa manera que els d’altres pobles de la província, com Beniardà, Pedreguer, Ondara o Monfort. De l’article, com a nota curiosa, cal destacar la part on el periodista escriu que els núvols devastadors també formaven part del partit conservador (que manava i oprimia el poble). Podeu veure aquesta noticia al diari polític alacantí El Graduador: "periódico político y de intereses materiales"  (maig de 1880).

El Graduador, 14 de maig de 1880

Antonio Pérez Ortiz