Notícies de l'Arxiu, núm 19. (abril de 2013)

ESTRENEM NOU BLOG

http://elcabilo.com/larxiu/

Per fi hem fet el traspàs a la xarxa de El Cabiló, una vella aspiració que s'ha fet realitat gràcies al nostre company Pablo Garcia. Gràcies Pablo pel temps que li has dedicat a crear la xarxa de blogs associats a El Cabiló i a la que ens incorporem a partir d'ara.

El Cabiló ens ofereix un entorn més dinàmic i potent, amb la possibilitat d'enllaçar directament amb blogs germans com el del Club de Pilota Sella, La Unió Musical l'Aurora, Cabiló Ràdio o Facebook

Esperem que  vos agrade i seguiu visitant aquest espai dedicat a l'estudi, defensa i divulgació del patrimoni històric i cultural de Sella. Us animem a que col·laboreu amb esta tasca tant apassionant i enriquidora.

L'equip de l'Arxiu de Sella

La moneda grega del Barranc de l'Arc

Per: Agustí Galiana

Aquesta moneda va ser trobada cap a 1925 al Barranc de l’Arc. Un dels especialistes en numismàtica que han parlat d’ella (que en són molts) comenta que va ser vista per última vegada a la Vila Joiosa, a casa de Jaime Llorca, l'any 1927. Deu estar en mans privades. És de les poques monedes gregues antigues documentades en la regió contestana.

És un tetradracma sicilià de plata, de la ceca de Panormo (és a dir, l’actual Palermo). Ha estat datada cap a principi del segle IV abans de Crist. Tenia un valor de quatre dracmes, la moneda més usada en el món hel·lènic d’aquell temps.

A l’anvers hi ha un cap de Persèfone mirant a l’esquerra, rodejat de tres galfins, dos davant i un darrere. Al revers, hi ha una quàdriga mirant a la dreta, guiada per un auriga, que té per damunt la Victòria (Niké) volant cap a ell, i per davall, en exerg, una serp (o un hipocamp, criatura meitat cavall meitat serp) mirant a la dreta, amb les lletres “sys”, segons indica Carmen Alfaro (2000). He trobat a internet que els fenicis van fundar una població cap al 700 aC, que anomenaren “Zyz” en aquest lloc; després, els grecs van fundar Panormo al mateix lloc. En el segle III aC els cartaginesos la van conquistar; va ser escenari de la Primera Guerra Púnica, en la qual van participar mercenaris ibers, com podia ser algú de Sella.

Persèfone era la deessa de l’infern, casada amb Hades. Calia pagar una moneda per entrar a l’infern, potser per això se la representava a les monedes. I per això es posava una moneda en la boca dels difunts. Potser també influeix que Sicília siga una illa volcànica, ja que els volcans estan associats a l’infern en la mitologia grecoromana. No he pogut aclarir la simbologia de la quàdriga, els galfins ni la serp.

Antonio Manuel GUADAN (1955) “Cronología de acuñaciones de plata de Emporion y Rhode” Numisma (Madrid) 16: 9-55.

Pere P. RIPOLLÉS ALEGRE (2009) “El dinero en la Contestania durante lo siglos V-III a.C.” Huellas griegas en la Contestania ibérica, Marq, Alacant, p. 62-75.

Bibliografia:

Carmen ALFARO ASINS (2000) “La producción y circulación monetaria en el Sudeste peninsular” Los cartagineses y la monetización del Mediterráneo Occidental - Anejos AEspA (CSIC) 22: 101-112.

Carmen ALFARO ASINS (2002) “La moneda púnica foránea en la Península Ibérica y su entorno” X Congreso nacional de Numismática (Albacete 1998), p. 17-64, Madrid.

Antonio GARCÍA BELLIDO (1948) Hispania Graeca, vol. 1. Instituto Español de Estudios Mediterráneos, Barcelona.

Gilbert K. JENKINS (1971) Coins of Punic Sicily, SNR 50, p. 25-78, Zurich.

Enrique A. LLOBREGAT (1972) Contestania Ibérica. IEA, Alacant.

Jonathan R.W. PRAG (2010) “Siculo-Punic coinage and Siculo-Punic interactions” Bolletino di Archeologia on line (Roma), volume speciale A / A2 / 2.

La República amputada

El 14 d'abril de 1931 fou declarada, democràticament, la II República a Espanya. Les campanes de Sella, de la mateixa manera que la de molts pobles i ciutats, revoltejaren per a anunciar l'avinentesa. 

S'iniciava així una veritable febra per la nova insígnia nacional, ara tricolor, que es va veure representada en multitud d'objectes: banderes, ceràmiques, ventalls, vestits i documents impresos que crearen tota una iconografia republicana.

Amb la victòria dels sublevats en la Guèrra Civil, la República i els seus símbols foren traumàticament anihilats, fins convertir aquests objectes en veritables peces de museu.

En L'Arxiu de Sella estem fotografiant i inventariant tots eixos objectes rars relacionats amb la República que anem trobant pel poble. I com a mostra, volem presentar aquesta bandera republicana amagada en el porxi de la desapareguda casa del Cantonet de Reig i a la qual es va descosir la secció de tela morada. Actualment es troba dipositada en la Casa del Poble, seu dels socialistes de Sella.

La bandera amputada.

Detall de la resta de tela morada que va ser descosida

Notícies de l'Arxiu, núm. 18 (març de 2013)

El cine-teatre Avenida

Aquest és el titol del nou programa de l'Arxiu de la Memòria, a CabilóRàdio. En aquest nou episodi mirem de recuperar, en poc més de 25 minuts, els trets principals del cinematògraf de Sella, que va funcionar durant quasi 30 anys. Ens acompanyaran els testimonis de les germanes Antonia i Rosa Pérez, Vicent Rubio i, especialment, Ramón Garcia. Aquest últim, a banda d'un fum de records, ha conservat cartells i programes del cine, dels quals en guardem una còpia en l'Arxiu de Sella (1).

Únicament ens falta una fotografia del conjunt del cine, que Ramón assegura haver tingut i que està buscant. Com que les imatges d'aquest espai no són molt nombroses, a veure si entre tots podem arreplegar-ne per  completar la memòria d'aquest inolvidable centre de cultura i entreteniment.

De moment, us oferim algunes fotografies donades per diverses persones a l'Arxiu i us convidem a escoltar el programa de CabilóRàdio a través de la direcció següent:

Programa l'Arxiu de la Memòria

Programa de la inauguració del cinema, l'1 de març de 1942.

Aquest esmorzar en l'interior del cinema, amb motiu de les festes de 1960, és
l'única imatge que ens permet fer una mínima recomposició del local.

Joves de Sella a l'interior del cinema el 1959.

Canal a Youtube de l'Arxiu de Sella

Recentment hem estrenat un canal a Youtube on penjarem diferents vídeos que anem elaborant o que anem trobant sobre el nostre poble. De moment, podreu trobar dos vídeos sobre les exposicions "Els carrers de la memòria: Sella 1890-1960" (2010) i "Cent anys de comerç i industria a Sella" (2011), així com un recorregut per les 17 edicions de la Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de Sella. Incloem també un fragment d'una gravació de l'any 1966 on ix el llavador i la carretera, i que va ser una de les troballes més impactants de fa uns anys.

http://www.youtube.com/user/larxiudesella

(1) Podeu veure la totalitat de les imatges, arreplegades per Glòria Alemany en el seu text titulat "Cuenta Ramón" i publicat al Llibre de Festes de l'any 2008.

La mona en l'Alcàntera

La font de l'Alcàtera i els seus voltants han estat el lloc tradicional per a pendre's la mona en Sella.

Així ens ho demostra aquesta fotografia, realitzada als voltants dels anys 1920 i cedida a l'Arxiu per Pere Català, a qui agraïm molt el seu interès per compartir aquestes imatges de gran valor per a tots.

Font de l'Alcàntera, al voltant dels anys 1920

La font de l'Alcàntera es troba en el trajecte d'un assegador i els animals abeuraven allí. Fet i fet, el ramat encara té prioritat sobre les persones a l'hora de beure. També aprofitaven per sestejar a l'ombra d'un gran anouer que es situava on hui trobem l'area recreativa. Una miqueta més amunt de la coveta de Sant Francesc, es trobava el corral de l'Esquilador. Eren temps en els que la ramaderia encara era una activitat molt important en aquesta vessant d'Aitana.

La cova de Sant Francesc, ja citada al capbreu de 1726,
es pot veure des de la font de l'Alcàntera

Joan B. Thous Carrera, veí de Sella

L'investigador comarcal Agustí Galiana ens presenta noves troballes documentals sobre el cacic Joan Thous i la relació que tingué amb el nostre poble, on la seua presència és encara ben palesa. No debades, a qui té per costum exigir o donar ordres encara se li sol dir:

«Manes més que Joan Thous!». 

Qui va ser cacic de la Marina figura en alguns periòdis de l’època com a veí de Sella. A més, ell mateix també s'autoproclamava veí de la localitat. I no és estrany, perquè estava casat amb Teresa Cerdà, de Sella, filla Vicente Cerdà, un ric propietari local. El matrimoni va tenir filles, però van morir joves. 

Thous (nascut el 1815 a Altea i mort el 1889 a sa casa del Lliriet, a Benidorm), va col•laborar el 1844 en la detenció dels rebels liberals de Pantaleó Boné, presos a Sella, precisament. A partir d’ací es va convertir en el màxim poder polític de la comarca, fins que uns anys més tard va donar pas a un altre famós cacic: Joaquín Orduña, de Guadalest.

El Heraldo (Madrid). 22/3/1844, pàgina 4.

La Esperanza (Madrid). 23/5/1851, página 2.

Un altre periòdic, uns anys més tard, encara el situa a Sella i diu que té el mas de Moèlem. Era el 1885, durant l’epidèmia de còlera.

El Imparcial (Madrid). 31/8/1885, página 3.

Mas de Moèlem de baix (fotografia de l'Arxiu)

Font: http://hemerotecadigital.bne.es/

Agustí Galiana

Noticies publicades sobre Joan Thous a l'Arxiu de Sella (a data de hui)

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/noticies-de-larxiu-n-5-febrer-de-2012.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/04/noticies-de-larxiu-n-6-marc-de-2012.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/homenatge-catalina-thous-una-placa-de.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2011/12/reunio-dimarts-6.html

Article sobre la fin ca del Lliriet a La Marina d'Ahir

http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2012/02/el-lliriet-de-thous-por-franca-galiana.html

Notícies de l'Arxiu, núm. 17 (febrer de 2013)

En aquesta edició de Notícies volem fer-nos ressó de la troballa de les gravacions de música popular fetes a Sella per la Fonoteca Valenciana durant els anys 1985-86. En el programa número 2 de La Coveta dels Somnis, a CabilóRàdio, podreu trobar un ampli reportatge al respecte, ja que fou precisament un dels seus redactors, David Sirvent, qui va localitzar aquest arxiu escolar, que dormia -perfectament classificat i digitalitzat- a les prestageries de l'IVM. A més, David ha donat una còpia de tot el material per a l'Arxiu de Sella, que acompanya ara a l'oferit pel portal Canpop (L'Arxiu, octubre de 2012).

En el programa de ràdio es fa una acurada descripció de la història d'aquestes gravacions de música popular que feren els xiquets i xiquetes del CP Server Mora entre els anys 1985 i 1986. Totes les veus enregistrades ja no es troben vives, de forma que es tracta de testimonis de valor incalculable. Al programa cal destacar els testimonis dels xiquets -hui adults- que feren les entrevistes així com les experiències i anècdotes dels tècnics i impulsors de la Fonoteca Valenciana, un èxit col·lectiu i reconegut internacionalment que, entre els seus mèrits, ha suposat la gravació de més de trenta discs. En alguns d'aquests apareix música de Sella, però fonamentalment de caràcter religiós (vols. 14 i 30). Per aquesta raó, els materials recuperats tenen un caràcter inèdit.

Arxivadors, gravacions i fitxes de treball originals. Actualment tot aquest
material es troba digitalitzat (Font: D. Sirvent)

El projecte de la fonoteca, basat inicialment en l'aportació de centenars de mestres, xiquets i xiquetes d'escoles públiques cal contextualitzar-lo en els il·lusionants inicis de l'autonomia valenciana. La ruïna actual d'aquesta, fruit de les devastadores politiques de saqueig i dilapidació de diners públics, ha ocasionat que la Generalitat tanque l'Institut Valencià de la Música, integrat ara en un aglomerat indefinit anomenat CulturArts. Un nou suicidi cultural intolerable des de tots els punts de vista.

Valga aquest humil reconeixement a les persones que van posar en marxa aquesta iniciativa, amb els nostres xiquets i majors com a protagonistes, que hui ens permet disposar d'aquest tresor. I gràcies a David Sirvent per la tasca realitzada!

Alguns dels xiquets responsables de les gravacions, a l'escola de Sella