divendres, 24 de febrer de 2012

La vida a Sella i als voltants per les acaballes del segle XIII

Al llarg del segle XIII trobem notícies de la vida quotidiana de Sella i la contornada, gràcies a uns registres als Llibres de la Cort de Justícia de Cocentaina, dels anys 1269 i 1290 (1). A més dels que vaig escriure en un altre article, el de 1269, resulta molt curiós, ja que diu (2) que en aquest assentament hi ha una barreja de català i aragonés, segurament de mà dels personatges que intervenen en l’afer.
XVº Kalendas de febrero.1269 
Don Ivanyes Ezquerdo per nom e per veu de P. Pardo se clama de Sancho Pérez <alcayt> de Alarch de I mul morçiello, el qual fo furtado en Alacant al dit P. Pardo. Lo qual mul lo dit Sancho Pereç, vendió a don Exemén Pérez d’Oriz. Per on demana lo dit Sancho Pérez ésser condampnat en retre a ssi lo dit mul, o.l preu d’aquel ço ès sabe CL sols de Reyals, ho d’él èsser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret etc. E fo presa fiança de dret R(amon) de Canet, e fo asignat dia a respondre a diluns primervinent.(3)
Com veiem, Sancho Pérez, alcaid d'Alarc, li furta a P. Pardo un "mul murçiello" (2: p. 35) a Alacant i després li'l ven a Exemén Pérez d'Oriz (4) per mitjà d'Ivanyes Ezquerdo davant de la Cort del Justícia de Cocentaina
P. Pardo li reclama a Sancho Pérez que li torne el matxo o els diners en què esta valorat l’animal, que és un preu de CL sous. Per a salvar els drets de P. Pardo, segons els Furs de València, Ramón Canet assigna dia perquè Sancho Pérez responga al requeriment fet.

Fa quasi 750 anys, un matxo com aquests protagonitzava un plet on es veien involucrats l'alcait d'Alarc i el senyor de Sella. Conflictes quotidians que han deixat un rastre documental que ens permet conéixer les xicotetes històries del nostre passat.


En un altre escrit, més avant i per assumpte diferent, trobem:
Pridie idus Iunii.1290 
En Bernat de Clarmont se clama d’en Johan Dasí que deu a él LI sous menys II diners/ de rels de València per los quals li entrà pagador en Jacme Lacera ab carta pública,/ per homd[em]ana que li [s]ia condapnat en pagar a si los dits diners per èl demants, Ïtem, li deu XL sous per D[omingo] Andreu ad carta pública etc., per hom demana que li sia condapnat etc.(5)
En aquest cas, observem que Johan Dasí té un deute amb la persona que li deixa els diners, Jaume de Lacera, i demana que li siga perdonat deute, a banda de reconéixer un deute amb Domingo Andreu per carta pública. A aquest últim també demana que li perdone el deute, però ni hi ha una ratlladura després de la paraula condapnat en què es veia que hi posava <<asignat dia>>

Aleshores, sabem que sí que hi havia contactes entre els senyors del territoris del voltant perquè Johan Dasì era, com hem vist abans, l'alcaid de Sella (6) i Jaume de Lacera ho era d'Alarc i Sanxet (7). Johan el socorré al pagar-li un dels deutes que tenia a Cocentaina.

Vicent Olcina

(1)    Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justicia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007, Tom I pagina 35, 002, 003, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.
(2)    Joan Ponsoda Sanmartín, tesis doctoral a la Universidad d’Alacant 1992, “La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia” Tom II p. 648.

Tom II pàgina 650, Mul, mula, mulla, mules, “ fill híbrid de cavall i somera o d’ase i egua”.
Tom II pàgina 647, La paraula morçiello “de color negre rogenc; paraula procedent del llatí vulgar mauricellus, derivat de maurus, “moro”.

(3)     AMC, Llibre de la Cort de Jusíicia de Cocentaina 1269 f, 7v
(4)     Senyor de Sella, ACA,CANCILLERíA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general, 1229.
(5)     AMC, Llibre de la Cort de Justicia de Cocentaina 1290 f, 54r. 
(6)     Alcaid de Sella,  AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v, i 71r.
(7)     Jaume Lacera nebot de Berenguer de la Çera hi reclama Alarc i Sanxet al 1285, Manuscrit M-139, fol, 56r i 61v-62v, de la col·lecció Salazar  de la Real Academia de la Historia.
                                                                      






5 comentaris:

Anònim ha dit...

La foto es de Sella? algú sap on esta feta? m'agrada molt el blog

Anònim ha dit...

Alguns pensem que podia ser la zona de l'abeurador i la façana seria la de ca Lurdes. Però clar, i el llavador? antes com era?
Però es que les façanes que es veuen darrere si que pareixen les de les cases del carrer valència que cauen damunt del llavador.
Aleeee

Glò ha dit...

Diu mon pare que si no està el llavador es per que es anterior a 1932 (mes o menys) ja que es va fer Amb el tio Celestino d´alcalde, es podem comprovar les obres fetes?... ja direu... i ma mare diu si el xiquet mes a la dreta pot ser el germanet de Toni de Pura el vi...he fet el retrat en gran per que confirmen, no ho tenen clar... :-)... si es anterior al 32, eixa es la dificultad ma mare es del 27 i mon pare del 32...Esta labor que esteu fent, a més d'impagable és il·lusionant, cada vegada que publiqueu... ja veieu en ma casa s'esperen els post amb ànsia.

Anònim ha dit...

A l'Arxiu municipal de Sella vam veure els planols del llavador i eren de 1924 (veure llibret de festes de 2004, crec). Jo també tinc dubtes d'on està feta la foto... ni idea! Pablo

Anònim ha dit...

Confirmat, una protagonista de la foto diu que és el llavador.
Una cosa menys