Notícies de l'Arxiu, núm 19. (abril de 2013)

ESTRENEM NOU BLOG

http://elcabilo.com/larxiu/

Per fi hem fet el traspàs a la xarxa de El Cabiló, una vella aspiració que s'ha fet realitat gràcies al nostre company Pablo Garcia. Gràcies Pablo pel temps que li has dedicat a crear la xarxa de blogs associats a El Cabiló i a la que ens incorporem a partir d'ara.

El Cabiló ens ofereix un entorn més dinàmic i potent, amb la possibilitat d'enllaçar directament amb blogs germans com el del Club de Pilota Sella, La Unió Musical l'Aurora, Cabiló Ràdio o Facebook

Esperem que  vos agrade i seguiu visitant aquest espai dedicat a l'estudi, defensa i divulgació del patrimoni històric i cultural de Sella. Us animem a que col·laboreu amb esta tasca tant apassionant i enriquidora.

L'equip de l'Arxiu de Sella

La moneda grega del Barranc de l'Arc

Per: Agustí Galiana

Aquesta moneda va ser trobada cap a 1925 al Barranc de l’Arc. Un dels especialistes en numismàtica que han parlat d’ella (que en són molts) comenta que va ser vista per última vegada a la Vila Joiosa, a casa de Jaime Llorca, l'any 1927. Deu estar en mans privades. És de les poques monedes gregues antigues documentades en la regió contestana.

És un tetradracma sicilià de plata, de la ceca de Panormo (és a dir, l’actual Palermo). Ha estat datada cap a principi del segle IV abans de Crist. Tenia un valor de quatre dracmes, la moneda més usada en el món hel·lènic d’aquell temps.

A l’anvers hi ha un cap de Persèfone mirant a l’esquerra, rodejat de tres galfins, dos davant i un darrere. Al revers, hi ha una quàdriga mirant a la dreta, guiada per un auriga, que té per damunt la Victòria (Niké) volant cap a ell, i per davall, en exerg, una serp (o un hipocamp, criatura meitat cavall meitat serp) mirant a la dreta, amb les lletres “sys”, segons indica Carmen Alfaro (2000). He trobat a internet que els fenicis van fundar una població cap al 700 aC, que anomenaren “Zyz” en aquest lloc; després, els grecs van fundar Panormo al mateix lloc. En el segle III aC els cartaginesos la van conquistar; va ser escenari de la Primera Guerra Púnica, en la qual van participar mercenaris ibers, com podia ser algú de Sella.

Persèfone era la deessa de l’infern, casada amb Hades. Calia pagar una moneda per entrar a l’infern, potser per això se la representava a les monedes. I per això es posava una moneda en la boca dels difunts. Potser també influeix que Sicília siga una illa volcànica, ja que els volcans estan associats a l’infern en la mitologia grecoromana. No he pogut aclarir la simbologia de la quàdriga, els galfins ni la serp.

Antonio Manuel GUADAN (1955) “Cronología de acuñaciones de plata de Emporion y Rhode” Numisma (Madrid) 16: 9-55.

Pere P. RIPOLLÉS ALEGRE (2009) “El dinero en la Contestania durante lo siglos V-III a.C.” Huellas griegas en la Contestania ibérica, Marq, Alacant, p. 62-75.

Bibliografia:

Carmen ALFARO ASINS (2000) “La producción y circulación monetaria en el Sudeste peninsular” Los cartagineses y la monetización del Mediterráneo Occidental - Anejos AEspA (CSIC) 22: 101-112.

Carmen ALFARO ASINS (2002) “La moneda púnica foránea en la Península Ibérica y su entorno” X Congreso nacional de Numismática (Albacete 1998), p. 17-64, Madrid.

Antonio GARCÍA BELLIDO (1948) Hispania Graeca, vol. 1. Instituto Español de Estudios Mediterráneos, Barcelona.

Gilbert K. JENKINS (1971) Coins of Punic Sicily, SNR 50, p. 25-78, Zurich.

Enrique A. LLOBREGAT (1972) Contestania Ibérica. IEA, Alacant.

Jonathan R.W. PRAG (2010) “Siculo-Punic coinage and Siculo-Punic interactions” Bolletino di Archeologia on line (Roma), volume speciale A / A2 / 2.

La República amputada

El 14 d'abril de 1931 fou declarada, democràticament, la II República a Espanya. Les campanes de Sella, de la mateixa manera que la de molts pobles i ciutats, revoltejaren per a anunciar l'avinentesa. 

S'iniciava així una veritable febra per la nova insígnia nacional, ara tricolor, que es va veure representada en multitud d'objectes: banderes, ceràmiques, ventalls, vestits i documents impresos que crearen tota una iconografia republicana.

Amb la victòria dels sublevats en la Guèrra Civil, la República i els seus símbols foren traumàticament anihilats, fins convertir aquests objectes en veritables peces de museu.

En L'Arxiu de Sella estem fotografiant i inventariant tots eixos objectes rars relacionats amb la República que anem trobant pel poble. I com a mostra, volem presentar aquesta bandera republicana amagada en el porxi de la desapareguda casa del Cantonet de Reig i a la qual es va descosir la secció de tela morada. Actualment es troba dipositada en la Casa del Poble, seu dels socialistes de Sella.

La bandera amputada.

Detall de la resta de tela morada que va ser descosida

Notícies de l'Arxiu, núm. 18 (març de 2013)

El cine-teatre Avenida

Aquest és el titol del nou programa de l'Arxiu de la Memòria, a CabilóRàdio. En aquest nou episodi mirem de recuperar, en poc més de 25 minuts, els trets principals del cinematògraf de Sella, que va funcionar durant quasi 30 anys. Ens acompanyaran els testimonis de les germanes Antonia i Rosa Pérez, Vicent Rubio i, especialment, Ramón Garcia. Aquest últim, a banda d'un fum de records, ha conservat cartells i programes del cine, dels quals en guardem una còpia en l'Arxiu de Sella (1).

Únicament ens falta una fotografia del conjunt del cine, que Ramón assegura haver tingut i que està buscant. Com que les imatges d'aquest espai no són molt nombroses, a veure si entre tots podem arreplegar-ne per  completar la memòria d'aquest inolvidable centre de cultura i entreteniment.

De moment, us oferim algunes fotografies donades per diverses persones a l'Arxiu i us convidem a escoltar el programa de CabilóRàdio a través de la direcció següent:

Programa l'Arxiu de la Memòria

Programa de la inauguració del cinema, l'1 de març de 1942.

Aquest esmorzar en l'interior del cinema, amb motiu de les festes de 1960, és
l'única imatge que ens permet fer una mínima recomposició del local.

Joves de Sella a l'interior del cinema el 1959.

Canal a Youtube de l'Arxiu de Sella

Recentment hem estrenat un canal a Youtube on penjarem diferents vídeos que anem elaborant o que anem trobant sobre el nostre poble. De moment, podreu trobar dos vídeos sobre les exposicions "Els carrers de la memòria: Sella 1890-1960" (2010) i "Cent anys de comerç i industria a Sella" (2011), així com un recorregut per les 17 edicions de la Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de Sella. Incloem també un fragment d'una gravació de l'any 1966 on ix el llavador i la carretera, i que va ser una de les troballes més impactants de fa uns anys.

http://www.youtube.com/user/larxiudesella

(1) Podeu veure la totalitat de les imatges, arreplegades per Glòria Alemany en el seu text titulat "Cuenta Ramón" i publicat al Llibre de Festes de l'any 2008.

La mona en l'Alcàntera

La font de l'Alcàtera i els seus voltants han estat el lloc tradicional per a pendre's la mona en Sella.

Així ens ho demostra aquesta fotografia, realitzada als voltants dels anys 1920 i cedida a l'Arxiu per Pere Català, a qui agraïm molt el seu interès per compartir aquestes imatges de gran valor per a tots.

Font de l'Alcàntera, al voltant dels anys 1920

La font de l'Alcàntera es troba en el trajecte d'un assegador i els animals abeuraven allí. Fet i fet, el ramat encara té prioritat sobre les persones a l'hora de beure. També aprofitaven per sestejar a l'ombra d'un gran anouer que es situava on hui trobem l'area recreativa. Una miqueta més amunt de la coveta de Sant Francesc, es trobava el corral de l'Esquilador. Eren temps en els que la ramaderia encara era una activitat molt important en aquesta vessant d'Aitana.

La cova de Sant Francesc, ja citada al capbreu de 1726,
es pot veure des de la font de l'Alcàntera

Joan B. Thous Carrera, veí de Sella

L'investigador comarcal Agustí Galiana ens presenta noves troballes documentals sobre el cacic Joan Thous i la relació que tingué amb el nostre poble, on la seua presència és encara ben palesa. No debades, a qui té per costum exigir o donar ordres encara se li sol dir:

«Manes més que Joan Thous!». 

Qui va ser cacic de la Marina figura en alguns periòdis de l’època com a veí de Sella. A més, ell mateix també s'autoproclamava veí de la localitat. I no és estrany, perquè estava casat amb Teresa Cerdà, de Sella, filla Vicente Cerdà, un ric propietari local. El matrimoni va tenir filles, però van morir joves. 

Thous (nascut el 1815 a Altea i mort el 1889 a sa casa del Lliriet, a Benidorm), va col•laborar el 1844 en la detenció dels rebels liberals de Pantaleó Boné, presos a Sella, precisament. A partir d’ací es va convertir en el màxim poder polític de la comarca, fins que uns anys més tard va donar pas a un altre famós cacic: Joaquín Orduña, de Guadalest.

El Heraldo (Madrid). 22/3/1844, pàgina 4.

La Esperanza (Madrid). 23/5/1851, página 2.

Un altre periòdic, uns anys més tard, encara el situa a Sella i diu que té el mas de Moèlem. Era el 1885, durant l’epidèmia de còlera.

El Imparcial (Madrid). 31/8/1885, página 3.

Mas de Moèlem de baix (fotografia de l'Arxiu)

Font: http://hemerotecadigital.bne.es/

Agustí Galiana

Noticies publicades sobre Joan Thous a l'Arxiu de Sella (a data de hui)

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/noticies-de-larxiu-n-5-febrer-de-2012.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/04/noticies-de-larxiu-n-6-marc-de-2012.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2012/03/homenatge-catalina-thous-una-placa-de.html

http://larxiudesella.blogspot.com.es/2011/12/reunio-dimarts-6.html

Article sobre la fin ca del Lliriet a La Marina d'Ahir

http://lamarinadahir.blogspot.com.es/2012/02/el-lliriet-de-thous-por-franca-galiana.html

Notícies de l'Arxiu, núm. 17 (febrer de 2013)

En aquesta edició de Notícies volem fer-nos ressó de la troballa de les gravacions de música popular fetes a Sella per la Fonoteca Valenciana durant els anys 1985-86. En el programa número 2 de La Coveta dels Somnis, a CabilóRàdio, podreu trobar un ampli reportatge al respecte, ja que fou precisament un dels seus redactors, David Sirvent, qui va localitzar aquest arxiu escolar, que dormia -perfectament classificat i digitalitzat- a les prestageries de l'IVM. A més, David ha donat una còpia de tot el material per a l'Arxiu de Sella, que acompanya ara a l'oferit pel portal Canpop (L'Arxiu, octubre de 2012).

En el programa de ràdio es fa una acurada descripció de la història d'aquestes gravacions de música popular que feren els xiquets i xiquetes del CP Server Mora entre els anys 1985 i 1986. Totes les veus enregistrades ja no es troben vives, de forma que es tracta de testimonis de valor incalculable. Al programa cal destacar els testimonis dels xiquets -hui adults- que feren les entrevistes així com les experiències i anècdotes dels tècnics i impulsors de la Fonoteca Valenciana, un èxit col·lectiu i reconegut internacionalment que, entre els seus mèrits, ha suposat la gravació de més de trenta discs. En alguns d'aquests apareix música de Sella, però fonamentalment de caràcter religiós (vols. 14 i 30). Per aquesta raó, els materials recuperats tenen un caràcter inèdit.

Arxivadors, gravacions i fitxes de treball originals. Actualment tot aquest
material es troba digitalitzat (Font: D. Sirvent)

El projecte de la fonoteca, basat inicialment en l'aportació de centenars de mestres, xiquets i xiquetes d'escoles públiques cal contextualitzar-lo en els il·lusionants inicis de l'autonomia valenciana. La ruïna actual d'aquesta, fruit de les devastadores politiques de saqueig i dilapidació de diners públics, ha ocasionat que la Generalitat tanque l'Institut Valencià de la Música, integrat ara en un aglomerat indefinit anomenat CulturArts. Un nou suicidi cultural intolerable des de tots els punts de vista.

Valga aquest humil reconeixement a les persones que van posar en marxa aquesta iniciativa, amb els nostres xiquets i majors com a protagonistes, que hui ens permet disposar d'aquest tresor. I gràcies a David Sirvent per la tasca realitzada!

Alguns dels xiquets responsables de les gravacions, a l'escola de Sella

La parella que va vindre del fred...

Si Sella és coneguda internacionalment és per l'escalada que es pot practicar al barranc de l'Arc.

Una activitat que ens ha portat gent de gairebé tot el món, ja que hem pogut conéixer, a banda d'una majoria europea, americans, sudafricans i fins i tot japonsesos, amb la clàsica guia d'escalada de Sella traduïda a aquesta llengua.

Sens dubte, l'escalada ha sigut una experiència positiva per a dónar a conéixer Sella i dinamitzar l'economia i l'ambient del poble.

I encara que es podria fer molt més en aquest sentit, amb els anys ja disposem d'un valuós material documental que comencem a arreplegar en l'Arxiu.

Precisament, ens acaben de fer arribar un document sobre una història curiosa d'una parella de noruegs –Nina i Even Moldstad– que va viure en Sella durant cinc mesos.

Document enviat pels Moldstad, dipositat a l'Arxiu de Sella.
Fixeu-vos on es localitza l'illa d'Spitbergen

La història no tindria res d'especial si no fóra perquè aquesta parella, habitual del Casino i en la que destacaba ell per l'altura i la barba roja, provenien literalment del Cercle Polar Àrtic, es a dir, a prop del Pol Nord.

Els Moldstad residien a Ny-Alesund, un poble de l'illa de Spitsbergen. Situat a 78° 55' N és un dels pobles més septentrionals del món, antic llogaret de pescadors i hui seu d'importants programes científics internacionals.

El poble, amb el seu aspecte habitual. Un lloc inhòspit per a la pràctica de l'escalada
(font: www.awi.de)

La seua població estable és de 30-35 persones, la majoria dels quals son científics. Gràcies al Corrent del Golf, la temperatura mitjana del mes de juliol (el més càlid de l'any) és de 5ºC.

Carrer de Ny-Alsund, amb l'hotel Nordpol i una imatge de l'explorador Amundsen
(per si voleu tornar la visita)
font: HJansen -panoramio

En l'illa de Spitsbergen, exactament a prop de la capital, Longyearbyen (que no arriba als 3.000 habitants), es va inaugurar la Bòveda Global de Llavors de Svalvard, on ara mateix hi han enmagatzenades més de 100 millions de llavors de tot el món. Una veritable Arca de Noé de la biodiversitat on, deixant volar la imaginació, tal vegada hi haja llavors d'Aitana.

En aquest territori el rei és l'os polar, per a qui els nostres "jabalís" serien un aperitiu.
"No camine més enllà de la linia sense un arma"
Font: Roger11-Panoramio

Vistes les condicions de vida del seu poble, l'estada a Sella de Nina i Even degué ser una experiència inoblidable, amb eixos dies assolejats del nostre hivern i amb un poble amb els carrers vius que multiplicava per 20 el número d'habitants de Ny-Alesund.

Per cert, que a aquest poble es troba l'oficina de correus més septentrional del món, i aquest curiós document ens ha arribat a l'Arxiu de la ma de dos carters, Ginés Pérez i Sergio Garcia, a qui els agraïm molt la donació.

Even i Nina Moldstad

Pablo Giménez

Sellards... de got i navalla (s.XIX)

Aprofitant aquesta clàssica expressió valenciana, parlarem un poc de la "història negra" que a Sella, com a tots els pobles, és abundant i ha deixat un bon rastre documental.

Aquesta llarga crònica negra es compon d'un conjunt de successos protagonitzats per personatges foscos de tota índole, que han viscut i encara viuen junt a nosaltres.

Alguns d'aquests personatges foren roders i lladres, que afloraren en el segle XIX, al recer de la misèria i la marginalitat predominant en l'època. Hui en recordem dos.

Josep Soler, el moreno

En la primera meitat del segle XIX existiren nombroses quadrilles de roders –moltes d'aquestes formades després de la Guerra del Francès i els alçaments liberals– que es feren especialment fortes a la Marina. El periodista i escriptor Manel Arcos ha estudiat profusament aquest període i, en el seu llibre Quan els trabucs refilaven (2012), ens parla d'aquest roder anihilat pels Voluntaris Reialistes, una milícia organitzada per ordre de Ferran VII, l'any 1827.

Prèviament, Soler -relacionat amb el famós roder Coloma (Moltó, 1993)- havia protagonitzat diversos aldarulls al nostre terme. A ell se li atribueixen les morts violentes dels sellards Josep Pérez Ferrer (13 de març) i Gregori Alberola (29 de març), tal com recullen els llibres parroquials (Martínez Llorens, 1987: p.159). Alberola degué de morir en un enfrontament armat amb trabucs, on Soler també acabà amb la vida d'un voluntari realista de Penàguila anomenat José Espinós. L'enterrament doble, amb campanades Amore Dei, es va produïr  a Sella l'endemà, de forma que el penaguilenc fou soterrat en el cementeri de l'església de Santa Anna.   

Després d'aquestes morts, que degueren causar un gran impacte a Sella i voltants, "el moreno" es va convertir en un objectiu prioritari, fins que va ser mort en algun lloc del nostre terme el mes de desembre, a mans dels companys d'Espinós. 

Ramon, el pelat

Aquest personatge de Sella era qualificat per la premsa com un «temido criminal». Junt al seu company («no menos famoso bandido») José Llopis Yerles va ser apressat el 23 de desembre de l'any 1874 a Sant Vicent del Raspeig. Periòdics com La Discusión o La Crónica Meridional donaven notícia d'aquest succés i relacionaven el bandoler amb diversos robatoris, sense donar més informació. De moment, és el que sabem, però de ben segur que tornarem a trobar-nos amb més documentació referida al Pelat.

Paisans dels voltants d'Alacant vist per Gustav Doré al segle XIX
font

Voluntaris Reialistes
font: El Gran Capitán 

Martínez Llorens, N (1987): Sella, Historia y Costumbres, Alacant: Impr.Gráficas Vidal-Leuka, 387 pp.
Moltó, E. (1993): "Camperols, ludites i bandolers al Comtat (1814-1833)" en Ayudas a la Investigación. Vol. VI Historia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 179-189.

PGF