El Senyor de les Terres Seques

Feia molt de temps ens havien parlat d’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major, quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebé mai passava res.

Ningú, tanmateix, podia especificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Només coneixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anava disfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sense saber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tasca quasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobar aquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varis fils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a una interessant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unes imatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del fil fins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit de turc...

Portada de la segona temporada de "la
legendaria serie de Karl May" 

La sèrie s’anomena Kara Ben Nemsi Effendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terres seques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obra del famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·les d’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. El protagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seu company d’aventures Halef Omar.

La sèrie es va començar a gravar a Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer que finalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria (desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).

En 1973 va començar a emetre’s a la ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és una sèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet. Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Per això molts capítols estan penjats a youtube.

A Sella arribaren, segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostre paisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient. 

Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l'orient

Per a les escenes dins del poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, les reixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat. 

El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les
càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat 

 Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16

També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contaren amb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcs i turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet, Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tio Silvestre, Toni Elies i un llarg etc.

El pressupost de la sèrie en esta segona temporada era de 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres... fins que es van assabentar del jornal que pagaven!

Actors ocasionals de Sella en el pati de la "Casilla dels Peons Camineros". Molts
recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14

A banda del valor intrínsec d'unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gent del poble,  les escenes que hem vist són un document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera de fer partícip  tot el poble d’esta magnifica troballa.

Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l'Arxiu. 

Animeu-vos i participeu amb nosaltres d'aquesta iniciativa cultural!

La Cova del senyor Toni

Un “còctel històric” per al mes de desembre, amb els següents ingredients:

un indret: una cova al barranc de l’Arc, molt a prop dels abrics on fa milers d’anys els nostres avantpassats deixaren la seua empremta en forma de pintures rupestres

La cova en qüestió, al Barranc de l'Arc

una data: març de 1844, després de la rebel·lió militar de Pantaleón Boné. Un dels primers alçaments contra l’absolutisme de la monarquia a Espanya, que va acabar justament a Sella, en concret a la Costera de Relleu. Apressats els revoltats, vingué al poble el Coronel Juan Contreras amb quinze Lanceros de Lusitania. Boné i els seus foren traslladats i afusellats a Alacant (al lloc conegut després com "Paseo de los Martires de la Libertad", hui "Explanada de España") i les repressions contra col·laboracionistes se succeïren per tota la província.

Lanceros de Lusitania que vingueren a Sella (extreta d'ací) i afusellaments a Alacant (font). Raons de pes per a amagar-se  

Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni

un personatge: un jove, Antonio Giner Cerdà, conegut com a senyor Toni; cacic i polític de Sella, descendent dels descobridors del tresor del Diví, propietari de mig terme i de cases com l’actual acadèmia de música... un dels personatges més importants del segle XIX. Segons ens conta Natividad Martínez, Giner estava involucrat en l’alçament de Boné i els acompanyava en la seua fugida cap a Sella. Empresonats els seus companys, es va veure obligat a amagar-se en una cova de l’Arc, a prop de les seues propietats (entre altres, el mas de La Bodega), on va estar una llarga temporada, potser fins que, en 1846, la reina Isabel II va declarar una amnistia.

Interior de la cova

Restes d'una gerra moderna,
testimoni material de l'amagatall?

Amb eixos ingredients ens proposàrem inspeccionar la cova on, en principi, es va amagar el senyor Toni. No trobàrem gran cosa, però gaudírem d'un paisatge encisador i d'una història interessant,  

un succeït més en la mil·lenària presència humana en les coves del barranc de l’Arc.

Detall del Bosquejo planimétrico (Instituto Geográfico y Estadístico)
de 1898 del terme de Benimantell. S'aprecia la cova (marge superior esquerra),
masos com la Bodegueta o Muletes i els assegadors i camins històrics
que buscaven el port de l'Arc. La majoria d'estes terres foren propietat d'Antonio Giner Cerdà, mort el 1873.

Inscripció desconeguda en La Font

Ubicació aproximada de la inscripció

L’Hort de La Font és un dels indrets més interessants de Sella, i es mereix un treballet monogràfic: nogensmenys, era l’entrada principal del poble pel camí de La Vila a València, hi havia una font (que ja dona nom al carrer en 1726) abastida per la sèquia major i l’edifici on estava la font presenta una arquitectura molt singular amb unes arcades interiors i una volada de triple teula. Hi hagué també una important almàssera, l'última del poble que utilitzava la força d’un burro o matxo. Ara bé, encara que alguns de nosaltres hem passat milers de vegades per davant, mai ens havíem adonat de les restes d’un text inscrit en roig, que no pareix massa antic però que, tanmateix, és quasi impossible de llegir. A veure si algú pot assabentar-se del que deia i ens ho conta!

Detall de la part de la inscripció que encara és visible

Noticies de l'Arxiu nº 2 (Novembre de 2011)

José Juan Seva ha donat a l’Arxiu una carta manuscrita referida a la família d’Antonio Giner, el senyor Toni. En concret, tracta sobre uns assumptes relatius a l’herència del seu fill José Giner Llobet (el senyoret Pepito), que va tindre que deixar els seus estudis a València a causa dels problemes econòmics de la familia. La carta, de finals del s. XIX, inclou una transcripció feta per José Juan. Una valuosa informació sobre aquest important personatge històric del segle XIX, descendent dels descobridors del tresor del Diví. Gràcies per la teua col·laboració i benvingut a l'Arxiu!

Hem incorporat a l’Arxiu una còpia dels documents de Ellis Island (Nova York) pertanyents a Álvaro Garcia, tal i com relataven en l’entrada anterior.

El passat dimarts 6 de decembre tinguerem una xicoteta reunió per a debatre sobre el sistema de classificació de la informació que anem arreplegant. Es tracta de tot un repte perquè no és una qüestió senzilla, donada la gran quantitat de possibilitats que pot oferir qualsevol document. Tenim un esbós sobre el que seguirem treballant.

Incorporem dos fotografies de Jaime Pomares, datades de la dècada de 1960 i publicades per l’associació Alicante Vivo. 

Un paisatge agrari viu: el Barranc de Xarquer al voltant de 1960. Una de les dos fotografies de Jaime Pomares incorporades a l'Arxiu

Hem adquirit el Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005) on hi ha una entrada per al que fou Senador i Síndic de Greuges Arturo Lizón Giner (Sella, 1938). També d’altres politics i personatges amb influencia en Sella com Juan Thous Carreras (1825-1889) o el relleuer Francisco Soler y Pérez (mort a 1896). Des de l’Arxiu esperem aportar nova llum sobre la vida i trajectòria d’altres politics locals de Sella que deixaren una emprempta histórica, com el senyor Toni Giner, el tio Celestino Berenguer, etc. Podeu enllaçar al diccionari ací

Hem contactat amb l’associació Raices del Reino de Valencia, qui fa uns anys va digitalitzar els llibres batismals de l’Arxiu Parroquial de Sella. Tenen un conveni amb el  bisbat i pareix que volen continuar amb la tasca de digitalització. Podeu accedir a les dades associaciant-vos a contactant amb ells a través de la seua web   

David Sirvent ens envia una interessant iniciativa del CSIC i Institut d’Estudis Catalans sobre un estudi genètic sobre alguns cognoms catalans com Alemany, Ferrer, Mas, Soler o Vidal. Alguns d’aquestos cognoms ens acompanyen en Sella des de fa moltes generacions. Busquen varons voluntaris, no et trauen sang i no cal moure’s de casa. A canvi podeu conèixer moltes coses sobre el vostre passat. Participeu i conteu-nos! Enllaç

- 

A FER LES AMÈRIQUES… Sellards a Nova York

Hui hem rebut una donació extraordinària per a l’Arxiu, fruit de la recerca de la nostra companya Glòria Alemany. Es tracta dels documents que certifiquen l’arribada del sellard Álvaro García a Nova York, l’any 1920. El Tio Álvaro Moliner va emigrar als Estats Units, com tants altres europeus, en les primeres dècades del segle XX, forçat per una difícil situació econòmica i, també, per un esperit emprenedor. Tenia 28 anys.

L’Estàtua de la Llibertat i, darrere, Ellis Island  Font

Registre d’immigrants a l’Illa. Font

Arribat des de França, visqué uns anys a la gran ciutat, on tingué experiències úniques no exemptes de la duresa de la immigració a milers de kilòmetres de casa. Només cal que pensem com era Sella en 1920 i quines coses es degué trobar en una ciutat en ebullició, amb centenars de milers de vehicles, grans gratacels i quasi sis milions d’habitants. Fet i fet, durant la seua estada a la gran metròpoli, Álvaro va veure alçar construccions emblemàtiques com el Chrysler Building (319 m) o l’Empire State Building (443 m), l’edifici més alt del món fins que en 1972 es va acabar el Word Trade Center. Mentrestant, a Sella els carros per fi podien accedir al casc urbà, ja que la inaguració del pont de la carretera substituïa el pontet vell i la costera del Turrumpero, que només eren accesibles a peu o en cavalleria... 

Manhattan en 1931 (Viquipèdia)

Els papers pertanyen al registre elaborat per l’administració americana a l’Illa d’Ellis, que era on desembarcaven, censaven i  es mantenien en quarantena els milers d’immigrants. A hores d'ara eixes dades estan disponibles en la web  http://www.ellisisland.org/, on es poden buscar i comprar els documents de milions de persones de gairebé tot el món. Gràcies a la investigació de Glòria, hui disposem d’aquest conjunt de documents excepcionals.

Fragment del registre on apareix Álvaro García, "de Cella, Alicante"

Imatge del Niagara, el vaixell que feia el trajecte Le Havre-New York, en el qual Álvaro va viatjar. Fou construït l'any 1908 i desguassat en 1931.

Ara queda recollir, amb els testimonis dels seus fills Amable i Álvaro, la vida d’aquest home, que va tornar al poble al voltant de 1934 profundament marcat pel seu pas per Nova York. Però altres sellards també van emigrar als Estats Units. Caldria recollir-ne, ara que encara som a temps, els noms i les vides per a conéixer millor aquest capítol tan interessant de la nostra història. A veure si algú s’anima a tractar aquest tema amb més profunditat o a portar qualsevol idea o informació, per menuda que puga paréixer. Gràcies Glòria!

P.G.F.

Remigio Cerdà i la fàbrica de sabó i lleixiu “Virgen de la Aurora”

Encara que pobles com Sella es basaven en una economia eminentment agrària, a les societats rurals del passat existia una intensa activitat industrial que ocupava –de forma parcial o completa- a nombroses persones. Majoritàriament, estes industries es basaven en l’aprofitament de recursos locals i darrere d’elles solien haver persones emprenedores que, en ocasions, acumularen durant cert temps un xicotet capital.

Arxiu Parroquial de Sella. Fons Pare Tomàs. Carta d'Eleuteria Cerdà a Tomàs Giner (1905)

Eixa pareix ser la història de l’empresari Remigio Cerdà (mort al voltant dels anys 1940), que a principis del segle XX va crear una fàbrica de sabons i lleixiu anomenada “Virgen de la Aurora”. El seu procediment per a l’obtenció de sosa càustica era un mètode propi a partir de la cendra de l’abundant escorfa d’ametla que produïa l’agricultura del terme. 

Cerdà fou propietari del mas del Fardatxo i visqué al carrer Trinquet i al Palau. No obstant l’empresa no va prosperar com s’esperava: per la documentació que hem trobat, en 1905 ja tenia seriosos problemes econòmics, però va seguir amb el negoci del sabó i va diversificar la seua activitat torrant civada, panís i blat. Això va ser, almenys, fins els anys 1930, perquè encara queda gent gran que el recorda a ell i a la seua germana Eleuteria. La torradora es trobava al Palau, és a dir, abans que el baró Juan de Calatayud i la seua família s’instal·laren a Sella iniciant nous negocis com les herbes per a infusions o els vins “Baronia de Sella”. Però això ja és un altra indústria...

Si trobeu dades o històries sobre Cerdà i la seua fàbrica, no dubteu a compartir-les amb l’Arxiu!

Noticies de l’Arxiu, nº1 (Octubre de 2011)

Una vegada al mes (aproximadament), farem una entrada amb les incorporacions més destacables a l’Arxiu.

En octubre de 2011 hem rebut la donació dels següents documents:

1. Vicent Olcina ens proporciona un fragment del Diario de las Sesiones de Cortes. Congreso de los Diputados. Legislatura de 1863 a 1864. Madrid: Imprenta Nacional, 13 de noviembre de 1893. On es tracta un interessant problema derivat del vot del sellard Jaime Lloret a les eleccions generals de 15 de maig de 1862.
2. El mateix Vicent ha trobat un fragment de la Colección Legislativa de España. Sentencias del Tribunal Supremo en materia criminal. Salas segunda y Tercera. Primer semestre de 1889. Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia. On es tracta d’un assassinat ocorregut a Sanxet en 1888.
3. Joaquin Ronda ens ha proporcionat un document imprés, signat a Callosa en 20 d’abril de 1871, sobre dissertacions al voltant de la herencia de Catalina Thous i algunes possesions a Sella i Benimantell que reclamava son pare, el cacic Joan Thous i Carreres, una vegada va morir la seua filla. 
4.  I com no, l’aparició de Documentació histórica i bibliográfica de la Marina Baixa, realitzada per Agustí Galiana i publicada per AEMaBa, on trobem nombrosos documents sobre Sella.

Gràcies a tots per la vostra aportació!