El Senyor de les Terres Seques

Feia molt de temps ens havien parlat d’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major, quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebé mai passava res.

Ningú, tanmateix, podia especificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Només coneixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anava disfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sense saber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tasca quasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobar aquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varis fils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a una interessant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unes imatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del fil fins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit de turc...

Portada de la segona temporada de "la
legendaria serie de Karl May" 

La sèrie s’anomena Kara Ben Nemsi Effendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terres seques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obra del famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·les d’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. El protagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seu company d’aventures Halef Omar.

La sèrie es va començar a gravar a Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer que finalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria (desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).

En 1973 va començar a emetre’s a la ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és una sèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet. Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Per això molts capítols estan penjats a youtube.

A Sella arribaren, segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostre paisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient. 

Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l'orient

Per a les escenes dins del poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, les reixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat. 

El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les
càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat 

 Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16

També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contaren amb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcs i turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet, Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tio Silvestre, Toni Elies i un llarg etc.

El pressupost de la sèrie en esta segona temporada era de 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres... fins que es van assabentar del jornal que pagaven!

Actors ocasionals de Sella en el pati de la "Casilla dels Peons Camineros". Molts
recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14

A banda del valor intrínsec d'unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gent del poble,  les escenes que hem vist són un document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera de fer partícip  tot el poble d’esta magnifica troballa.

Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l'Arxiu. 

Animeu-vos i participeu amb nosaltres d'aquesta iniciativa cultural!