Com era el trinquet de Sella?

El carrer del Trinquet de Sella sempre ha despertat certa curiositat, especialment entre els aficionats a la pilota, tan sensibles amb l'esport. Realment hi hagué un trinquet? En quin moment es va crear i quan es va desfer? On era?

La qüestió també resulta estimulant per als interessats en la història del poble. Encara no hem trobat cap referència documental, ni tan sols al nom del carrer. Tampoc no queda (que sapiguem) memòria oral al respecte. D'altra banda, els trinquets se solien construir aprofitant el llenç de les muralles (com l'exemple del preciós trinquet de Vista Alegre de Dénia, de l'any 1874).

Això vol dir que a Sella pugué existir alguna muralla damunt del carrer València (anomentat antigament camí de Cocentaina)? Açò últim és bastant improbable, i la resposta al lloc on estava i com era aquell vell trinquet pot estar en un poble de la nostra comarca: l'Abdet. 

Trinquet de l'Abdet (1772) (font: Viquipèdia)

Allí encara es conserva un trinquet constuït l'any 1772 i restaurat recentment. Aquesta joia del nostre esport, on es jugava a la modalitat de pilota grossa, no era l'únic. A pobles veïns com Benimantell, Benimassot, Confrides, Guadalest, Murla o Tollos també es té constància de trinquets semblants. 

Trinquet de l'Abdet (1772).
Restaurat a 2006, les parets foren lluïdes en els anys 1940-50 (font: Viquipèdia)

Aleshores, és lògic pensar que el trinquet de Sella degué tindre una morfologia pareguda, que encara es pot intuir al carrer Trinquet.

Carrer Trinquet

Esperem que, pròximament, hi haja més troballes documentals que ajuden a corroborar o rebatre aquesta hipòtesi sobre el trinquet del qual gaudiren, en algun moment del nostre passat, els veïns de Sella.

PGF

Notícies de l'Arxiu núm 13 (octubre de 2012)

Un any de l'Arxiu de Sella

Fa ara un any, al llarg del mes d'octubre de 2011, emprenguérem el projecte de l'Arxiu amb la inauguració d'aquest blog. 

Fou especialment a partir de l'exposició "La Memòria dels Carrers" (Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de 2010) quan decidirem canalitzar les nostres inquietuds en un projecte una miqueta més seriós, encara que sense expectatives massa ambicioses. 

Ara, amb la perspectiva que donen dotze mesos, podem estar ben satisfets d'haver consolidat aquestes aspiracions amb uns resultats que han superat els objectius inicials:

Hem localitzat i arreplegat centenars de documents (escrits, gràfics i sonors), tant en diferents arxius oficials com personals; també hem treballat per difondre tot aquest patrimoni documental mitjançant diferents escrits al llibret de festes i al nostre blog (que inclou 39 entrades i més de 12.500 visites) i amb l'exposició "Industria i comerç a Sella"; quan ha sigut possible també hem cridat l'atenció sobre casos d'abandonament o deixadesa amb el nostre patrimoni, com va ser el cas de la “vara de mesurar quintos”;

El més satisfactori, però, ha sigut comprovar com persones de distintes edats i procedència (amb fills de Sella que estan, per exemple, a França) ens visiten periòdicament i ens animen a continuar amb aquesta tasca tan gratificant.

Creiem així que hem assolit el principal objectiu inicial, com era la recerca i difusió del nostre patrimoni. Però, tanmateix, un altre objectiu secundari ha superat amplament totes les expectatives. Al voltant de inquietuds paregudes, sense misteris i amb una generositat basada en la voluntat de compartir informació, s’ha creat un grup heterogeni d’amics, de distintes generacions i condicions, que gaudim de la passió de conèixer el nostre passat. Eixe sense el qual Sella no seria el que és. 

Esperem que, per a l'any vinent, puguem acomplir alguns dels nostres projectes i incrementem el nombre de col·laboradors. Per a finalitzar ens agradaria reprendre un comentari que ens va fer José Miguel en la primera entrada d'aquest blog, i que resumeix molt bé el sentit d'aquesta iniciativa:

"Em dona una alegria saber que en aquests temps monocolor que s'apropen, hi ha una xispa, una llum que torna..."

Els arxivers 

Moros i Cristians a Sella?

Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al nostre poble

La troballa prové del text inèdit Orígenes del teatro catalán que Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va escriure al voltant de 1870-1880. Milà i Fontanals era catedràtic de literatura de la Universitat de Barcelona, i en 1895 es varen publicar les seues obres completes amb caràcter pòstum, que hui es poden trobar a la web Archive.org

Entre elles, destacava una descripció de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, on afegeix el comentari següent:

"Lo mismo ó semejante representación, según nota que debemos á D. Eduardo Soler, tiene lugar, en los respectivas fiestas de sus santos patronos, en los pueblos limitrofes de Alcoy (Cocentaina, Bañeres, Bocairente, etc.), y aun si bien con intermitencias, en algunos pueblos de la Marina, como Villajoyosa, Relleu y Sella. Los jefes y embajadores de ambos ejércitos son las personas más distinguidas de la población. 

En Villajoyosa la función comienza por un simulacro naval en que son vencidos los cristianos" (p. 293)

Com veiem, Milà i Fontanals utilitza una font fiable: el catedràtic de la Universitat de València Eduardo Soler i Pérez, nascut a Relleu, propietari de masos com el de Sant Xotxim i enamorat dels pobles de la Serra d'Aitana (i, probablement, de mare d'ascendència sellarda).

Soler era un informador habitual de notícies sobre les terres meridionals d'Aitana, especialment en qüestions relacionades amb la història, natura i folklore dels nostres pobles.

Volum on es troba l'obra Orígenes del teatro catalán

Tot i això la noticia obri moltes incògnites: se celebraven habitualment? en quines dates? per què no es consolidaren fins els nostres dies? 

Representació de Moros i Cristians a Alcoi durant la segona meitat del segle XIX.
Dibuix de l'il·lustrador francés Gustave Doré (1832-1883). Font

Per tant, només podem assenyalar algunes evidències: a finals del segle XIX, les festes de moros i cristians s'expandiren per les comarques centrals valencianes a causa de la influència d'Alcoi i aprofitant també l'aflorament de les bandes de música. A més, també hi influí el fet que es tractava d'un moment d'esplendor econòmic, que es concretà en l'aparició d'una xicoteta burgesia agrària i industrial amb capacitat econòmica suficient com per a emprendre esdeveniments d'aquesta magnitud. Ells serien aqueixos “jefes i embajadores de ambos ejércitos”. 

Sella, aleshores, era un poble amb més de 2.500 habitants i una riquesa important gràcies al conreu de la vinya i altres cultius.

Fou en l'etapa daurada del nostre poble quan, segurament a la Plaça Major, desfilaren filaes de moros i cristians al compàs de la música festera...

Vicent Olcina i Pablo Giménez

Projecte CANPOP: un recull del cançoner popular de Sella

Fa un temps (Notícies de l'Arxiu núm. 4, gener de 2012) vam fer referència al magnífic treball sobre el cançoner popular de Sella realitzat per Alba Asensi i que podeu veure a aquest enllaç.

El treball incloïa, a més, una sèrie de gravacions que hui estan disponibles a la xarxa, dins del projecte CANPOP, realitzat al si del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

http://www.canpop.resolt.net/index.php

Aquest projecte i la seua plataforma digital, coordinada pel professor Joan Borja, naix de la recopilació realitzada per diferents enquestadors, majoritàriament alumnes de la UA, a diferents pobles del Pais Valencià, principalment alacantins. 

En la base de dades podem trobar i escoltar 25 cançons recollides a Sella. La majoria de les mostres estan recitades per Isabel Cantó Olcina, cantadora de veu i memòria prodigioses. També hi participen Rosa Garcia Llorens i Maria Agulló Cerdà.

Isabel amb Emili Vera i Pep Gimeno "Botifarra" en una Fira de Mostres de Sella

Les 25 cançons recollides versen sobre temàtiques diferenciades, com ara el treball, el festeig, la burla o la lamentació. Criden l'atenció unes cançonetes dedicades a Elvira Llobet i a la familia del senyor Toni Giner.

A la web podem trobar una fitxa sobre cada cançó, amb la lletra transcrita, una reproducció d'aquesta i la possibilitat de descarregar-la en format MP3. 

Us convidem a entrar en aquesta "biblioteca oral" per a escoltar les cançons recollides tant a Sella com a altres pobles valencians.

Per a finalitzar, cal destacar l'esforç que s'ha realitzat darrerament a Sella per a la recuperació i preservació de la música tradicional. L'activitat dels parroquians de l'església de Santa Anna ha permés conservar molts cants religiosos tradicionals, tasca en què ha col·laborat la Rondalla de Sella i músics com Carlos Llorca o J.V. Asensi, entre d'altres, que han transcrit i adaptat algunes cançons. 

A principis de la dècada dels 2000 l'Institut Valencià de la Música (amb la coordinació de Vicent Torrent i el Grup d'Estudis de Cultura Popular Arracades) va publicar un CD dins de la col·lecció Fonoteca de Materials amb diferents cançons religioses gravades al nostre poble. 

Fonoteca de Materials, vols. 28, 29 i 30, on estan gravats cants de
l'Aurora de Sella i distints Gojos

Poc després es publicava el recull realitzat per Natividad Martínez en el llibre L'antigor a Sella i, recentment, l'estudi de David Mas ha servit per a donar-li un enfocament musicològic a la diversitat de cants que podem trobar en el nostre poble. Com no, caldria fer referència a una altra fita, com fou l'aparició del disc "Músiques de Sella" l'any 2006, on participaren moltissimes persones i institucions culturals del poble.

Tanmateix, encara hi ha molta feina per fer i la recuperació del nostre patrimoni musical no pot decaure, ara que encara estem a temps.

Cançons de Sella recollides a CANPOP i gravades per Alba Asensi:

A Alacant estan les barques

A Milà li ha eixit un pretendent

A Orxeta ha mort un burro

Ai sense sal, sense sal enmig d’un bancal

Allà baix al riu mare

Damunt de dos palletes

I a la mar que te’n vages no em dónes pena

I a ta mare l’he vista

Ja ens n’anem, ens n’anem a Alacant

Ja ve el tio Pep descalç i en faldó

Ja venim de berenar

La muller de don Jeroni

La perdiu a la muntanya canta i diu la veritat

La plaça tenim per a córrer i el banc per a descansar

La Vila davall de les hortes

Mareta, mareta ahir vaig somiar

Marieta, la filla d’Amàlia

Pueblo de Sella, pueblo de amor

Quan a l’estiu

Quico pilla l’escopeta i mata la perdiu

Roseta jo sé una treta per a caçar gambosins

Si m’escolten senyores i atents estan

Ton pare no té nas

Tu vols que et done jo

Vicenteta es casa amb Quico–Jeroni i Concepció no vol

Més informació:
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2012/09/25/voz-pueblo/1297861.html

PGf-L'Arxiu de Sella

Notícies de l'Arxiu núm 12 (septembre de 2012)

Durant el mes de setembre s'han fet avenços molt destacables en el camp de la fotografia històrica.

- Miguel Alemany ens ha cedit dos fotografies: una d'un grup de llauradors fent la parva i altra de la línia d'autobús coneguda com "La Sellense" a les primeries dels anys 1950.

Principis de la dècada de 1950, possiblement a l'actual avinguda l'EVA nº 5

- L'aparició a facebook d'algunes fotografies de Sella als anys 1920 va resultar un dels descobriments documentals de l'any. 

Es tracta d'un conjunt d'imatges de la dècada de 1920 realitzades per Juan B. Espasa, fotògraf aficionat de vinculació materna amb Sella i difunt al voltant de l'any 1989.

El seu nét, Rafa Sellers, ha recuperat aquesta col•lecció i està donant-la a conèixer. Recentment vam contactar amb ell i amb gran generositat ha oferit estes imatges a l'Arxiu i al poble. Estem pensant en la forma de difondre-les i creiem que una futura exposició (Fira de Mostres?) podria estar a l'altura de les imatges i del generós oferiment de la familia Espasa.

Voldríem manifestar des d'ací un primer agraïment a Rafa i als seus germans, que encara mantenen una vinculació afectiva amb el poble dels seus origens.

Molí de Baix l'any 1928, abans que es mecanitzara.
Una  de les moltes i valuoses imatges de la Col·lecció Juan B. Espasa.

Addenda

Una web creada al voltant de la figura de la religiosa María Isabel de Calatayud, germana del baró de Sella i Agres, ens ha permet aconseguir fotografies sobre la familia del baró de Sella i Agres a principis del segle XX. Per a més informació mireu aquest enllaç: http://madremariaisabel.es/?page_id=49

Adulfo Zapata de Calatayud y Estaña i Isabel Benavent Ascó,
barons d' Agres i de Sella a finals del segle XIX i principis del XX.

Igualment volem informar sobre l'estació meterològica instal·lada per Stephen i Liz Green (Casa Roc) i que ofereix dades periòdicament. No deixeu de consultar-la!

http://sellawalks.com/wordpress/october-2012-weather/

Història de les Barraques a Sella

S'apropa el primer diumenge d'octubre i les barraques es converteixen en l'eix central de la festa. Per aquesta raó, volem transcriu-re un interessant repàs històric, publicat al Llibre de Festes de l'any 2001 i redactat per J.S. (algú ens pot dir qui és?). 

Sens dubte, és un bon moment per recordar l'origen d'aquest fenomen social, tan estimat com discutit, que ha anat més enllà de la festa per convertir-se en un veritable motor de la vida sociocultural de Sella. Acompanyem el text de fotos de l'Arxiu i aprofitem per dessitjar-vos a tots i totes BONES FESTES (i coneixement).

Història de les barraques de Sella

per J.S.

Encara que molts ho desconeguen, les barraques es van incorporar a la nostra festa fa prous anys.

Este fenomen, hui tan arrelat i establit en la festa del poble, és probable que tinguera els seus orígens en la influència exercida per Alacant capital on és molt mes tradicional esta costum, pel fet que molt gent compartia la seua residència entre el poble i la capital, on havia hagut de desplaçar-se per motius laborals.

Esta teoria de què parlem la prova el fet que en les primeres barraques que van sorgir, gran part dels seus components, encara que d'ací, vivien i treballaven a Alacant, i a més, des del punt de vista geogràfic només les trobem en l'àrea d'influència d'esta ciutat, a la qual cosa afegiríem que al principi tenien un estil molt semblant.

En la seua primera etapa, per classificar-ho d'alguna manera, no estaven arrelades encara, sorgia de tant en tant alguna, desapareixent amb períodes alternatius més o menys extensos.

El primer precedent que trobem és EL SALONET a finals de la dècada dels 50 i que va desaparéixer tan ràpid com va sorgir.

Es crea en 1962 VIVIM DEL TRAGUET, coincidint amb la comissió de festes d'eixe any; també va ser curta la seua existència.

Vivim pel traguet, al seu local del carrer Major (on hui es troba la peixcateria)

Interior de la barraca Vivim pel traguet, indispensable per a entendre els origens de
la Rondalla de Sella que es formaria aleshores

Festes majors de l'any 1960 o 1961. Barraquers i amics tastant una paella

En 1964 naix la "mítica" EL TRÓ, la qual va sobreviure diversos anys en diferents locals, el Secanet i antics telers de l'Almàssera. Van arribar a portar diverses orquestres al seu propi local, tota una novetat per a l'època, arribant a ser tota una institució en les festes del poble.

Barraca El Tro, al seu local del Secanet, front al Xop

Interior de El Tró al local del Secanet. Durant unes recents reformes
en aquest local, encara es podien apreciar les pintades de la paret

L'any 1972, coincidint amb la decadència de EL TRÓ, sorgix en el desaparegut Cine Avenida ELS RESACHATS que també tenen orquestra propia com era costum.
En el mateix local i un any més tard, apareixen ELS AMERATS, gent un poc més jove que prenen el relleu dels anteriors.
Per estos anys, a mitjan dels 70, aprofitant un vell magatzem d'ametles es forma LA TRENCADORA, que aglutina als més jovens del moment.
Finalment, LA PUNYALÀ, creada pels músics de la banda a finals dels 70 i que també van arribar a portar la seua pròpia orquestra.

Publicitat del llibret de festes de l'any 1966

Una curiosa particularitat que tenien estes antigues barraques és el que la beguda que més es consumia era la SURRA, el component principal de la qual era el vi mesclat amb fruites i gran quantitat i diversitat de licors. Esta "combinació explosiva" s'efectuava en un recipient anomenat "Cossi", llàstima que s'haja perdut esta tradició.
Per a finalitzar deixarem per a posteriors entregues la segona etapa i actual, que al meu entendre va començar l'any 1982 amb la creació de ELS SELLERS, i que va donar pas a una nova forma d'entendre la festa, inclús amb una identitat pròpia molt diferent del que va ser els seus orígens.

Em cague en la llet de pot!

Aquesta expressió tan coneguda representa, tants anys després, un sentiment generalitzat davant la textura acuosa i el sabor neutre de la llet en pols que els americans repartiren vers els acords amb el règim de Franco. 

A principis de la dècada de 1950, l'arribada del president Eisenhower a la Casa Blanca va suposar un nou canvi en la politica nord-americana, volcada en aquell moment en la lluita contra el comunisme. L'Espanya de Franco, antic pais col·laboracionista nazi, fou considerada aleshores una aliada estratègica per fer front a l'enemic comú: la URSS i els seus països satèl·lits. S'iniciava així una nova època per a la politica internacional que començaria a traure de l'aillamanet diplomàtic i econòmic al nostre pais. I res més lluny del que es puga pensar, aquestes decisions tingueren un impacte important a Sella.

En primer lloc, per la construcció d'una de les moltes bases militars americanes al cim de la serra d'Aitana: una història que encara està per escriure al nostre poble.

I, en segon lloc, per l'arribada d'ajuda alimentària en forma de pots de llet en pols i de formatge, que es varen distribuir tant en l'escola de xiquets com en la de xiquetes des d'aproximadament 1953. Aquesta "llet de pot" arrivaba pel port d'Alacant i era distribuïda per Cáritas, preferentment entre els escolars.

Per això, els xiquets d'aquella generació parlen amb propietat en cagar-se, encara hui, en la "llet de pot", com si maleïren la misèria predominant en un país que eixia amb dificultats d'una dura postguerra.... 

Pot de formatge americà conservat en un mas de Tagarina:
"Donated by the people of the United States of America"
(for the people of Sella)

Hui encara és reutilitzat per a "ensofrar" les parres

Escolars de Sella, dels quals tastaren els productes lactis americans.
Ningú millor que ells poden "cagar-se" en la llet de pot, ja que saben de què parlen

Descàrrega dels productes americans al port d'Alacant a principis de la dècada de 1950.
Tècnicament es tracta d'ajuda humanitaria, i ens permet reflexionar sobre on està i on estava aquest país fa unes dècades

P. Giménez