dilluns, 16 de gener de 2012

Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290


A les acaballes del segle XIII trobem a un Johan d’Así com alcaid de Sella, allà pel 1290 (1). Hi veiem com al segle XIII, la justícia a les nostres comarques s’exercia davant la Cort de Justícia a Cocentaina. L’escrit diu: (1)

“XVº kalendas Decembris. Tomàs Martíneç d’Açagra, alcyt de Orcheta, dóna fermança de dret en Guerau Calandri a·n Johan d’Asín, alcayt de Seila, sobre tot dret que (a) n’Exemén Péreç haja en aquela mora de Orcheta per nom Homalphacén, la qual serà fuyta de Orcheta a Relleu, la qual fermanceria atorgua e obli<a> sos béns. (2)
(a) Ratllat:<<<que·él à>>
Com hem vist el nom no és Sella sino Seila, però la locatlizació entre Relleu i Orxeta i la referència d’Exemén Péreç (recordem que al senyor de Sella li deien Exemén Pérez de Oriz) (3) dóna una bona senyal. Hi ha un altra cita en què ve el nom Siella (4) quan Johan Eximen Oriz (fill de Eximen Perez de Oriz) li han perdonat de pagar la multa de 10 casats fugitius en 1305, ens dóna bons auguris.
En altres dos escrits més avant, ho aclareix tot. És un altre assumpte però ara referint-se a uns deutes per raó de “draps”, per la quantitat de 80 sous i 19 diners del total dels dos deutes.(5)  

 “Idus Novembris. En Johan Dazí, alcayt de Sella, és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont  draper de Cocentaina, LXIX sous meyns I diners los quals li confesa deure per rahons de draps que d’él compr[à]. Los quals li promet dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor primervinent”.(6)
“Michel Dací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d’éls per lo tot, són condapnats en donar e en [paga]r, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, XII sous de reals de València los quals li confesen deure per rahons de draps que d’él comprars. Los quals li prometen dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Senyor primervinent”. (7) Als dos escrits ve als marges: B
Restes de l'antic camí a Cocentaina, en el tram entre la Cova i Porxí.
Previsiblement el mateix que, fa 700 anys, prenia l'alcaït de Sella Joan d'Así
Aleshores, sí que estaven en allò cert. La cita d’abans sí que era de Sella i el seu alcaid, encara que figure ara com a Johan Dazí en la primera i Johan Dací en la segona. De l’escrit no cal ni traduir-ho i crec que és prou comprensible, a més dir que o bé Johan vivia a Cocentaina i anava a Sella, o bé que vivia a Sella i va anar a Cocentaina per a comprar els “draps”.
En el llibre i en la tesi doctoral, Joan Ponsoda (8) fa un raonament del personatge:

"Daçí,  Joan (veí de Sella), al f71-94 / Dazí, a f70-94. Si fos d’Açí podria ser un topònim aragonés, Asín.
Mentre que  Josep Torró (1), en canvi, al seu índex antronímic pàgina 965 diu:
Asín (Dací, Dasí, Dasín, Dasyn, Dazí), Johan d’ (Johan d’), alcaid de Sella".

Vicent Olcina


(1)     Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007,  Tom I pagina 500, Tom II pàgina 729, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.
(2)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v.
(3)     ACA,CANCILLERIA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general,1229.
(4)     ACA,CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM. 25, fol.  152r-152v.
(5)     La moneda valenciana en l’edad mitjana, una lliura val 12 sous i 1 sou equival a 20 diners.
(6)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r.
(7)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r .
(8)     Joan Ponsoda Sanmartín, tesi doctoral a la Universitat d’Alacant 1992. La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia, Tom I pagina 32.





4 comentaris:

Josep V. ha dit...

Un apunt filològic: el nom del poble continuava sent "Sella". El que passa és que antigament, la "ll" es representava amb les grafies "yl" o, com en aquest cas, amb "il". Si aquest grup consonàntic haguera seguit una evolució regular, actualment escriuríem la "ll" així: "ly" (Selya i no Sella). A més, açò seria coherent amb la representació de la consonant nasal palatal: "ny" (la "ñ" castellana). Al capdavall, la presència de la "y" (en aquest cas "i") s'explica perquè antigament era una marca de palatalitat, és a dir, una marca per a indicar que eixa consonant es pronunciava articulant la llengua amb el paladar.

Giménez ha dit...

Josep, molt interessant l'apunt.. Vicent ens ha contat com Sella apareix escrita de moltes maneres (Cella, xella...) la qual cosa dificulta prou trobar informació històrica. Ara només faltava el tema de les grafies i les pronunciacions!!
Còpie de la Viquipèdia (Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998) un altre apunt aclaridor per als que no som historiadors:

"Un alcaid (de l'àrab al-qā'id , "governador", "aquell qui mana") era durant l'època de l'imperi d'Al-Àndalus a la península ibèrica el nom que rebien els governadors d'una cora o d'una ciutat andalusina,[1] o d'un castell. També rebien aquest nom diversos tipus de comandaments: a l'exèrcit (qā'id al-'askar), a la flota (qā'id al-ustul) i a la frontera amb els pobles cristians (qā'id al-tagr).
Posteriorment quan els cristians anaren conquerint el territori musulmà el nom alcaid va passar a ser sinònim de castlà, el senyor d'un castell [...]"
Vicent, enhorabona per les teues investigacions

Laia ha dit...

És el que passa al portugués amb la "h", no? "nh", "lh"...

Anònim ha dit...

Però com trobeu tot açò? sou uns cracks....m'encanta....

Gallardón