Novetats documentals:
De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembre
va estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquest
membre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla del
nostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del Informe
Fabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.
El
mateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo Histórico
Nacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per a
continuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.
Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateix
Archivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella,
mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].
En
2012 s'acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qual
tenim documentació provinent del Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)
Novetats bibliogràfiques:
La nostra
companya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran,
l’estudi Estudi Geolingüstic del parlar
de la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina.
La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic del
parlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fita
en el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treball
excel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis)
Amb
motiu de l'exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d'Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de la
nostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volem
enllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordem
que amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seua
història (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània)
és també la nostra.
Hem
rebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un complet
i acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participació
d’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibre
commemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre les
dades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referència
documental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.
Addenda
El
passat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’una
placa commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un dels
impulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).
Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre de
Enseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler y
Pérez.
Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitats
etc. Ens complau que els nostres
pobles reconeguen el llegat d'aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.
 |
| El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional |
[1]
Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibre
de Festes 1988
[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002
1 comentari:
Ens informen que un dels alumnes més conegut de Don Ángel Llorca fou Santiago Carrillo, president d'honor de la Fundació.
Al final tindrà tot el sentit allò de "a estudiar a Orxeta"...
Publica un comentari a l'entrada