dimecres, 11 de gener de 2012

Noticies de l'Arxiu nº 3 (Desembre de 2011)


Novetats documentals:

De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembre va estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquest membre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla del nostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del Informe Fabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.

El mateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo Histórico Nacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per a continuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.

Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateix Archivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella, mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].

En 2012 s'acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qual tenim documentació provinent del  Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)

Novetats bibliogràfiques:


La nostra companya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran, l’estudi  Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina. La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fita en el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treball excel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis) 

Amb motiu de l'exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d'Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de la nostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volem enllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordem que amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seua història (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània) és també la nostra.

Hem rebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un complet i acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participació d’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibre commemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre les dades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referència documental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.


Addenda

El passat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’una placa commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un dels impulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).
Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre de Enseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler y Pérez.
Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitats etc. Ens complau que els nostres pobles reconeguen el llegat d'aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.

El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional


[1] Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibre de Festes 1988
[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002

1 comentari:

Giménez ha dit...

Ens informen que un dels alumnes més conegut de Don Ángel Llorca fou Santiago Carrillo, president d'honor de la Fundació.

Al final tindrà tot el sentit allò de "a estudiar a Orxeta"...