diumenge, 26 d’agost del 2012

L'arxiu de la Unió Musical l'Aurora de Sella


Recentment, visitàrem un dels arxius més importants i voluminosos del poble: el que guarda les partitures de la Unió Musical l'Aurora
Format fa uns anys per diversos músics encapçalats per Miquel Mas, atresora més de tres-centes obres, el que equival a milers de papers. La majoria són obres assajades i tocades des de la refundació de la Unió Musical en 1974, però també hi ha algunes partitures de la primera etapa (1926-1963).

Paper de trompa del pasdoble El tio Ramón

Alguns dels armaris que contenen les partitures

Interior d'uns dels armaris, on s'ordenen les obres per estil
i ordre alfabètic

L'encarregat de l'arxiu, Dani Pérez, ens va mostrar també alguns tresors com els originals del pasdoble Sella, del recordat Urbano Piqueres. 

Papers originals del pasdoble Sella, d' U. Piqueres

No és l'única obra dedicada al nostre poble. Fet i fet, Sella té dedicades algunes obres que molta gent desconeix. És el cas del Himno de Sella de José Pastor Pascual, estrenat el 9 de juliol de 1983. O també el Himno al pueblo de Sella de Juan Miralles, amb lletra de J. Pastor i F. Alarcón (no vam trobar l'any). També els coneguts pasdobles de Piqueres Salvador García i Vicente Llorca.

Himno al pueblo de Sella, de J. Miralles
Guió del Himno de Sella, de J. Pastor

I, com no, les dues recents obres del sellard Josep Vicent Asensi: Sella en Festes, pasdoble estrenat el 30 de setembre de 2005 en el pregó, com a preludi de les festes que commemoraren el 200 anniversari de la imatge de la Divina Aurora. 
I, Formosa Diana, fantasia-marxa estrenada el 2 d'octubre de 2011, amb motiu de la processó de festes.

Partitura per a Clarinet 1r de Formosa Diana de J.V. Asensi.
Llegiu la sentida dedicatòria que fa el seu autor.

L'arxiu d'aquesta entitat cultural tan important es troba en l'última planta d'un edifici monumental i històric com és "l'Acadèmia", al bell mig de la Plaça Major de Sella. Sens dubte, la nostra banda és motiu d'orgull per a tots els amants de la música.



Més que mai, en aquests moments de retallades envers la cultura, no oblideu recolzar la música fent-vos socis. Entreu al seu web i mireu la campanya #tincuncompromisamblabanda


P. Giménez

5 comentaris:

Laia ha dit...

L'arxiu de la banda és un lloc especial. Quan u es troba allí sol rodejat de tants papers i tanta música sent un gran respecte per tots els compositors que l'omplen, però també admiració per Quelo i els qui en la seua companyia es van dedicar de manera altruista a organitzar-lo: faena de xinos.

De l'any que vaig estar d'arxivera, una de les coses que més recorde és el fred que feia en eixe porxi a l'hivern: estufa i manta per a organitzar papers. Una abraçada per a l'arxiver actual, que sembla una tonteria però sense la seua faena no podríem ni assajar, ni tocar pel carrer ni res de res!

Josep V. ha dit...

I en estiu què? Baix de la teuladeta eixa fa una calor que no hi ha qui habite! La veritat és que només pel fet d'haver de suportar temperatures tan extremes, la faena de l'arxiver té molt de mèrit.

VICEN ha dit...

Corregiu-me si m'enganye! Crec que n'hi ha una altra dedicada al poble de Sella. Pense que era de Rafael Domenech( el de Benidorm) i no estic segur...era Marina Baixa?

ADÉU!!

Salvador ha dit...

L'estrena de "Himno de Sella" de José Pastor Pascual va ser amb motiu d'un homenatge que li van retre com mestre fondador després d'haver-lo localitzat a Alacant. Havien passat més de 45 anys desde la darrera vegada que havia estat a Sella. Li van lliurar una placa i va tenir l'ocasió d'estar una estona amb els seus deixebles.
Pel que fa a "Himno al pueblo de Sella" recorde que va ser entregat a la societat per "Jaume el majoral" i el seu cunyat Franklin Alarcón, junt a alguns pasodobles més. Pot ser que la filla de Franklin, que te la casa al fondo Llinares, be ella o la seua família, poguera donar més informació.
Quan vam començar a refer la Societat vam arreplegar tot el repertori que vam trobar de la desapareguda banda. Al porxi de Carlos hi havia una caixa plena de papers els quals vam catalogar i ordenar i gaire n'havien obres completes. Tot va ser registrat en una llibreta de tapes de cartró per orden alfabètic. Lamentablement no estava el pas-doble "El tio llarc" que va ser el primer que va tocar la banda i amb el qual van desfilar en les festes de Faxeca l'any 1928.
Si que estava, encara que no recorde si complet, el pas-doble "El tio Chodio" l'autor del qual era un compositor (no recorde el nom) que estava de director en la banda de Salem (València) que havia fet amistat amb el Tio Vicent (Mestre de Sella) i tots els anys passava uns dies en el poble. Aquest pas-doble estava dedicat al tio Vicent la Punyalà,aguelo d'Aurora i Mª Àngeles Rubio que aleshores tenia el bar la Punyalà a la casa que hui és de Angelet de Celestino.

Anònim ha dit...

Sense desmerèixer per res el treball realitzat per Miquel Mas, Ximo La Bessona i altres que han passat per la banda. Crec que l'arxiu és més antic i crec que encapçalat per Salvador i la seva junta directiva, encara recorde les antigues carpetes amb les seves cintes vermelles on anaven les obres ordenades alfabèticament. Si és cert que després va ser reorganitzat per Quelo, passat a carpetes penjants i ordenat per temàtiques.