Els secrets que amaga el Panteó de Santiago Llorca

L’historiador i bibliòfil de Callosa d’en Sarrià Joaquin Ronda (blog lamarinadahir) ha fet una impagable donació a l’Arxiu de Sella. Es tracta d’una sèrie de notícies sobre aspectes relacionats amb el nostre poble aparegudes al Boletín Oficial de la Provincia de Alicante durant els anys 1879-1884.

Entre aquestes trobem una entrada d’abril de 1884 que tracta d’una disposició testamentària de Santiago Llorca, referida a la construcció d’un panteó en el, per aquells anys, recentment inaugurat cementeri (el primer enterrament és de 1874).

Hui aquest panteó és un dels monuments més coneguts de Sella i una veritable fita paisagística que dóna entrada al barranc de l'Arc. El document trobat per Joaquín Ronda ens permet avançar en la seua història, majoritàriament desconeguda [1].  

 El document planteja una sèrie de condicions de base per a la seua construcció, entre les quals destaca la primera:

 “El modelo de la obra ha de ser lo más parecido posible al panteón que existe en el barrio de San Antón, de esta ciudad de Alicante, dedicado a la memoria de D. Trino Gonzalez de Quijano”

Amb açò es confirma una sospita per a tothom, ja que la semblança entre els dos panteons, un conjunt piramidal coronat per un obelisc, és evident. Això sí: entre ambdós hi ha una diferència d’uns 30 anys. El Panteón de Quijano es va alçar en commemoració del governador d’Alacant que va lluitar de forma decidida contra l’epidèmia de còlera de 1854, sent ell mateix una de les últimes víctimes de la malaltia.

El Panteón de Quijano en un dibuix de 1863, aparegut a l'obra de Nicasio Camilo Jover "Reseña histórica de la ciudad de Alicante" (1863). Font

Fragment del document
(1884) 

El seu projectista fou el prestigiós arquitecte Francisco Morell, que pareix que es va basar en l’Obelisc als herois del dos de maig de Madrid (1821-1840). Tot i això, Morell va morir en 1872, així que queda descartada la seua autoria per a Sella. De moment encara és un misteri qui va fer el monument funerari que ens ocupa.

El preu de l’obra es va establir en 25.000 pesetes. El testamentari era l’encarregat de comprar els terrenys al nou cementeri, i ho va fer precisament al centre del recinte funerari. Nogensmenys, segons Natividad Martínez (1987: p. 232) el senyor Santiago va pagar el mur de pedra que envolta el cementeri.

El panteó, situat al centre del cementeri, amb la Penya de Sella al fons. Antigament tot el conjunt estava envoltat per una reixa amb porta. El mateix creixement del cementeri en la vertical ha soterrant, progressivament, la reixa fins que només va quedar la part superior, hui desapareguda.

El panteó té quatre figures escultòriques en cada cara: la Fe, l'Esperança, la Caritat i les Bones Obres (no estan ordenades), ensems que el de Quijano (la Fe, el Valor, la Caritat i la Temperança). La làpida va caure i està perduda.

 Però, qui era aquest Santiago Llorca?

El senyor Santiago (nascut a Sella o a Benidorm) fou un dels homes més rellevants de Sella durant la segona meitat del XIX. Cunyat del cacic local Antonio Giner –el senyor Toni- i enemic de Thous, era propietari de nombroses finques al poble: el Fardatxo, la Foia Llarga (només el corral, perquè el mas encara no s’havia construït), terres a Xarquer, Sagnon, a diferents hortes [2].... Llorca era propietari d’una casa a la Plaça Major, que va regalar al poble per a la fundació d’un hospital d’acollida de gent pobra que molts encara hem conegut. Sobre aquesta casa es va construir, als anys 1990, l’actual ajuntament. També tenia “el huerto de las Delicias” (actual Hort de Catalí) on encara existeix un plafó ceràmic amb una enginyosa frase que s'ha atribuït a Santiago Llorca:

Hort de Catalí, antigament conegut com "Huerto de las Delicias"  o l'Hort de Don Santiago

                           

Llorca va morir el 12 de març de 1880 i va ser soterrat a Benidorm, on residia. Ací es perd el seu rastre. Encara en 1884 es plantejava el seu desig testamentari de construir un gran panteó amb un obelisc que centrara la vista del barranc de l’Arc, la qual cosa el faria veritablement immortal. Però no sabem si finalment el seu cos va ser traslladat a Sella, qüestió que ens convida a pensar en la possibilitat que el panteó, a dia de huí, estiga buit.

Un mausoleu buit?

Fet i fet, un testimoni de Ramona Garcia (nascuda a 1919) ens recorda una llegenda que va córrer pel poble encara als anys 20 i primeries de 1930. En aquell moment la família de Llorca ja s’havia desentés totalment del trasllat de les seues restes mortals, de forma que es contava que el seu esperit vagaba per l’Hort de Catalí. Ramona passava per allí sovint, camí del Molí on vivia, i sempre ho feia corrent per por a l'esperit del senyor Santiago.

A veure si podem anar recopilant més informació sobre aquesta edificació tan singular i simbòlica del nostre poble. Gràcies a Joaquin Ronda per estos documents que ens permeten conèixer un poc més la història del nostre patrimoni, en aquest cas funerari.

  

P.G.F_L'Arxiu de Sella

[1] BOPA 02_04_1884, nº 80 

[2] BOPA  11_09_1880, nº 219

El panteó és testimoni d'una època encapçalada per una nova elit dominant: la burgesia terratinent 

Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290

A les acaballes del segle XIII trobem a un Johan d’Así com alcaid de Sella, allà pel 1290 (1). Hi veiem com al segle XIII, la justícia a les nostres comarques s’exercia davant la Cort de Justícia a Cocentaina. L’escrit diu: (1)

“XVº kalendas Decembris. Tomàs Martíneç d’Açagra, alcyt de Orcheta, dóna fermança de dret en Guerau Calandri a·n Johan d’Asín, alcayt de Seila, sobre tot dret que (a) n’Exemén Péreç haja en aquela mora de Orcheta per nom Homalphacén, la qual serà fuyta de Orcheta a Relleu, la qual fermanceria atorgua e obli<a> sos béns. (2)

(a) Ratllat:<<<que·él à>>

Com hem vist el nom no és Sella sino Seila, però la locatlizació entre Relleu i Orxeta i la referència d’Exemén Péreç (recordem que al senyor de Sella li deien Exemén Pérez de Oriz) (3) dóna una bona senyal. Hi ha un altra cita en què ve el nom Siella (4) quan Johan Eximen Oriz (fill de Eximen Perez de Oriz) li han perdonat de pagar la multa de 10 casats fugitius en 1305, ens dóna bons auguris.

En altres dos escrits més avant, ho aclareix tot. És un altre assumpte però ara referint-se a uns deutes per raó de “draps”, per la quantitat de 80 sous i 19 diners del total dels dos deutes.(5)  

 “Idus Novembris. En Johan Dazí, alcayt de Sella, és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont  draper de Cocentaina, LXIX sous meyns I diners los quals li confesa deure per rahons de draps que d’él compr[à]. Los quals li promet dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor primervinent”.(6)

“Michel Dací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d’éls per lo tot, són condapnats en donar e en [paga]r, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, XII sous de reals de València los quals li confesen deure per rahons de draps que d’él comprars. Los quals li prometen dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Senyor primervinent”. (7) Als dos escrits ve als marges: B

Restes de l'antic camí a Cocentaina, en el tram entre la Cova i Porxí.
Previsiblement el mateix que, fa 700 anys, prenia l'alcaït de Sella Joan d'Así

Aleshores, sí que estaven en allò cert. La cita d’abans sí que era de Sella i el seu alcaid, encara que figure ara com a Johan Dazí en la primera i Johan Dací en la segona. De l’escrit no cal ni traduir-ho i crec que és prou comprensible, a més dir que o bé Johan vivia a Cocentaina i anava a Sella, o bé que vivia a Sella i va anar a Cocentaina per a comprar els “draps”.

En el llibre i en la tesi doctoral, Joan Ponsoda (8) fa un raonament del personatge:

"Daçí,  Joan (veí de Sella), al f71-94 / Dazí, a f70-94. Si fos d’Açí podria ser un topònim aragonés, Asín.

Mentre que  Josep Torró (1), en canvi, al seu índex antronímic pàgina 965 diu:

Asín (Dací, Dasí, Dasín, Dasyn, Dazí), Johan d’ (Johan d’), alcaid de Sella".

Vicent Olcina

(1)     Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007,  Tom I pagina 500, Tom II pàgina 729, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.

(2)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v.

(3)     ACA,CANCILLERIA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general,1229.

(4)     ACA,CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM. 25, fol.  152r-152v.

(5)     La moneda valenciana en l’edad mitjana, una lliura val 12 sous i 1 sou equival a 20 diners.

(6)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r.

(7)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r .

(8)     Joan Ponsoda Sanmartín, tesi doctoral a la Universitat d’Alacant 1992. La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia, Tom I pagina 32.

Noticies de l'Arxiu nº 3 (Desembre de 2011)

Novetats documentals:

De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembre va estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquest membre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla del nostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del Informe Fabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.

El mateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo Histórico Nacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per a continuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.

Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateix Archivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella, mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].

En 2012 s'acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qual tenim documentació provinent del  Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)

Novetats bibliogràfiques:

La nostra companya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran, l’estudi  Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina. La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fita en el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treball excel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis) 

Amb motiu de l'exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d'Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de la nostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volem enllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordem que amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seua història (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània) és també la nostra.

Hem rebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un complet i acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participació d’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibre commemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre les dades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referència documental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.

Addenda

El passat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’una placa commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un dels impulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).

Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre de Enseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler y Pérez.

Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitats etc. Ens complau que els nostres pobles reconeguen el llegat d'aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.

El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional

---

[1] Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibre de Festes 1988

[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002

El Senyor de les Terres Seques

Feia molt de temps ens havien parlat d’una pel·lícula que s’havia gravat a la Casa de les Elòdies i al Carrer Major, quasi com un esdeveniment històric que va remenar la vida d’un poble on gairebé mai passava res.

Ningú, tanmateix, podia especificar-nos dades que ens serviren per a buscar aquelles imatges. Només coneixíem que s’havia gravat a principis dels anys 70 i que la gent anava disfressada “de moros” o de “mexicans” (segons el testimoni). Doncs bé, sense saber res del títol, actors o protagonistes trobar-la era, òbviament, una tasca quasi impossible. Però internet va obrar el miracle. Contar com vam trobar aquesta sèrie és una història molt llarga, un desafiament que va tirar de varis fils fins que, casualment, David Sirvent ens va enviar un enllaç a una interessant pàgina sobre localitzacions de cine a Espanya. Allí vam trobar unes imatges d’aquesta sèrie en el pantà de l’Amadori i vam anar tirant del fil fins que una nit màgica ens trobàrem amb la figura de “Toni Moliner” vestit de turc...

Portada de la segona temporada de "la
legendaria serie de Karl May" 

La sèrie s’anomena Kara Ben Nemsi Effendi (que traduït del turc seria una cosa així com “El senyor de les terres seques”) i es va gravar entre 1972 i 1974. Es tracta d’una adaptació de l’obra del famós escriptor alemany Karl May, que és conegut per les seues novel·les d’aventures en l’Oest americà i les terres de l’antic imperi Otomà. El protagonista de les aventures en Orient era Kara Ben Nemsi, junt al seu company d’aventures Halef Omar.

La sèrie es va començar a gravar a Bulgaria, Iugoslàvia i a Tuníssia, però diversos problemes van fer que finalment per a la segona temporada recalaren a Espanya, en concret a Almeria (desert de Tabernas) i a la Marina Baixa (Sella, Orxeta i Relleu).

En 1973 va començar a emetre’s a la ZDF (televisió pública alemana) i es va convertir en tot un èxit. Hui és una sèrie de culte i tant els capítols com la banda sonora es venen a internet. Fins i tot es va fer una pel·lícula, mitjançant una producció hispano-germana. Per això molts capítols estan penjats a youtube.

A Sella arribaren, segurament, entre 1973 i 1974. Per a aquells alemanys el poble i el nostre paisatge tenia l’exotisme necessari per a recrear l’Orient. 

Inici del capitol 16: Sella era una exòtica població de l'orient

Per a les escenes dins del poble gravaren en la Casa de les Elòdies, aprofitant la seua façana, les reixes, el pati i la seua ubicació al carrer Major, que encara estava empedrat. 

El Carrer Major empedrat: un bellíssim escenari (capitol 16). Darrere de les
càmares, en el carrer de Més Avall xiquets i adults seguien la filmació amb curiositat 

 Interior de la Casa de les Elòdies, amb el seu gran pati, que va acollir part del capitol 16

També gravaren al pati de “la Casilla dels Peons Camineros” de Relleu, hui desapareguda, i al mas que hi ha al costat. Per a totes aquestes seqüències contaren amb un bon nombre d’extres provinents de Sella i Relleu, que vestiren de turcs i turques i que hui encara podem reconéixer. Ahí estan Isabel i Maria Sanxet, Toni Moliner, Vicent el Pelut, Àngel de Pura, el tio Silvestre, Toni Elies i un llarg etc.

El pressupost de la sèrie en esta segona temporada era de 2,7 milions de marcs. Al principi molta gent es reia dels qui anaven a treballar d’extres... fins que es van assabentar del jornal que pagaven!

Actors ocasionals de Sella en el pati de la "Casilla dels Peons Camineros". Molts
recorden que va ser un dia interminable de treball. Capitol 14

A banda del valor intrínsec d'unes imatges que romanien difuminades en la memòria de molta gent del poble,  les escenes que hem vist són un document gràfic excepcional per a nosaltres. Hauríem de trobar la manera de fer partícip  tot el poble d’esta magnifica troballa.

Esperem que 2012 vinga carregat de novetats per a l'Arxiu. 

Animeu-vos i participeu amb nosaltres d'aquesta iniciativa cultural!

La Cova del senyor Toni

Un “còctel històric” per al mes de desembre, amb els següents ingredients:

un indret: una cova al barranc de l’Arc, molt a prop dels abrics on fa milers d’anys els nostres avantpassats deixaren la seua empremta en forma de pintures rupestres

La cova en qüestió, al Barranc de l'Arc

una data: març de 1844, després de la rebel·lió militar de Pantaleón Boné. Un dels primers alçaments contra l’absolutisme de la monarquia a Espanya, que va acabar justament a Sella, en concret a la Costera de Relleu. Apressats els revoltats, vingué al poble el Coronel Juan Contreras amb quinze Lanceros de Lusitania. Boné i els seus foren traslladats i afusellats a Alacant (al lloc conegut després com "Paseo de los Martires de la Libertad", hui "Explanada de España") i les repressions contra col·laboracionistes se succeïren per tota la província.

Lanceros de Lusitania que vingueren a Sella (extreta d'ací) i afusellaments a Alacant (font). Raons de pes per a amagar-se  

Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni

un personatge: un jove, Antonio Giner Cerdà, conegut com a senyor Toni; cacic i polític de Sella, descendent dels descobridors del tresor del Diví, propietari de mig terme i de cases com l’actual acadèmia de música... un dels personatges més importants del segle XIX. Segons ens conta Natividad Martínez, Giner estava involucrat en l’alçament de Boné i els acompanyava en la seua fugida cap a Sella. Empresonats els seus companys, es va veure obligat a amagar-se en una cova de l’Arc, a prop de les seues propietats (entre altres, el mas de La Bodega), on va estar una llarga temporada, potser fins que, en 1846, la reina Isabel II va declarar una amnistia.

Interior de la cova

Restes d'una gerra moderna,
testimoni material de l'amagatall?

Amb eixos ingredients ens proposàrem inspeccionar la cova on, en principi, es va amagar el senyor Toni. No trobàrem gran cosa, però gaudírem d'un paisatge encisador i d'una història interessant,  

un succeït més en la mil·lenària presència humana en les coves del barranc de l’Arc.

Detall del Bosquejo planimétrico (Instituto Geográfico y Estadístico)
de 1898 del terme de Benimantell. S'aprecia la cova (marge superior esquerra),
masos com la Bodegueta o Muletes i els assegadors i camins històrics
que buscaven el port de l'Arc. La majoria d'estes terres foren propietat d'Antonio Giner Cerdà, mort el 1873.

Inscripció desconeguda en La Font

Ubicació aproximada de la inscripció

L’Hort de La Font és un dels indrets més interessants de Sella, i es mereix un treballet monogràfic: nogensmenys, era l’entrada principal del poble pel camí de La Vila a València, hi havia una font (que ja dona nom al carrer en 1726) abastida per la sèquia major i l’edifici on estava la font presenta una arquitectura molt singular amb unes arcades interiors i una volada de triple teula. Hi hagué també una important almàssera, l'última del poble que utilitzava la força d’un burro o matxo. Ara bé, encara que alguns de nosaltres hem passat milers de vegades per davant, mai ens havíem adonat de les restes d’un text inscrit en roig, que no pareix massa antic però que, tanmateix, és quasi impossible de llegir. A veure si algú pot assabentar-se del que deia i ens ho conta!

Detall de la part de la inscripció que encara és visible

Noticies de l'Arxiu nº 2 (Novembre de 2011)

José Juan Seva ha donat a l’Arxiu una carta manuscrita referida a la família d’Antonio Giner, el senyor Toni. En concret, tracta sobre uns assumptes relatius a l’herència del seu fill José Giner Llobet (el senyoret Pepito), que va tindre que deixar els seus estudis a València a causa dels problemes econòmics de la familia. La carta, de finals del s. XIX, inclou una transcripció feta per José Juan. Una valuosa informació sobre aquest important personatge històric del segle XIX, descendent dels descobridors del tresor del Diví. Gràcies per la teua col·laboració i benvingut a l'Arxiu!

Hem incorporat a l’Arxiu una còpia dels documents de Ellis Island (Nova York) pertanyents a Álvaro Garcia, tal i com relataven en l’entrada anterior.

El passat dimarts 6 de decembre tinguerem una xicoteta reunió per a debatre sobre el sistema de classificació de la informació que anem arreplegant. Es tracta de tot un repte perquè no és una qüestió senzilla, donada la gran quantitat de possibilitats que pot oferir qualsevol document. Tenim un esbós sobre el que seguirem treballant.

Incorporem dos fotografies de Jaime Pomares, datades de la dècada de 1960 i publicades per l’associació Alicante Vivo. 

Un paisatge agrari viu: el Barranc de Xarquer al voltant de 1960. Una de les dos fotografies de Jaime Pomares incorporades a l'Arxiu

Hem adquirit el Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005) on hi ha una entrada per al que fou Senador i Síndic de Greuges Arturo Lizón Giner (Sella, 1938). També d’altres politics i personatges amb influencia en Sella com Juan Thous Carreras (1825-1889) o el relleuer Francisco Soler y Pérez (mort a 1896). Des de l’Arxiu esperem aportar nova llum sobre la vida i trajectòria d’altres politics locals de Sella que deixaren una emprempta histórica, com el senyor Toni Giner, el tio Celestino Berenguer, etc. Podeu enllaçar al diccionari ací

Hem contactat amb l’associació Raices del Reino de Valencia, qui fa uns anys va digitalitzar els llibres batismals de l’Arxiu Parroquial de Sella. Tenen un conveni amb el  bisbat i pareix que volen continuar amb la tasca de digitalització. Podeu accedir a les dades associaciant-vos a contactant amb ells a través de la seua web   

David Sirvent ens envia una interessant iniciativa del CSIC i Institut d’Estudis Catalans sobre un estudi genètic sobre alguns cognoms catalans com Alemany, Ferrer, Mas, Soler o Vidal. Alguns d’aquestos cognoms ens acompanyen en Sella des de fa moltes generacions. Busquen varons voluntaris, no et trauen sang i no cal moure’s de casa. A canvi podeu conèixer moltes coses sobre el vostre passat. Participeu i conteu-nos! Enllaç

-