dilluns, 31 de desembre del 2012

El Forn de l'Era: 200 aniversari


Durant aquest 2012 que finalitza s'ha complert el 200 aniversari del Forn de l'Era. Des de l'Arxiu volem concloure l'any recordant aquest esdeveniment amb l'edició de l'expedient trobat al Archivo General de Palacio (Madrid)

Fou un tres de desembre de 1811 quan Cristobal Herrero obtingué el beneplàcit del Reial Patrimoni per a construir un "horno de pan cocer", fet que es va produir durant l'any següent en un solar situat en el conegut aleshores com "Barrio de las Eras". Al costat del mateix (on hui té una casa la família "Tarròs") el poble pretenia construir el Reial Pòsit (1) per al blat de la baronia, que mai es va arribar a fer.

Forn del Cantó de l'Era des del carrer l'Om. A l'esquerra, la casa que
ocupa el solar previst per a la construcció del Reial Pòsit 

El document, localitzat als fons del Archivo General de Palacio (situat al Palau Reial, en Madrid), va ser presentat en 2002 i ens va permetre datar correctament aquest conegut forn, que aleshores ocupava la barraca la Campana (2).

Déu anys després i amb motiu d'aquest aniversari, des de l'Arxiu hem fet una senzilla edició del document com a regal per a la família Santamaría, forners actuals de Sella als carrers Jesús i Secanet.



En especial, l'edició vol ser un senzill homenatge a Juan Santamaria (Juanito el Panader) que junt amb la seua dóna Maruja García foren els últims forners de l'Era, que va tancar entre els anys 1966 i 1967.

Juanito guarda la memòria d'aquest forn que durant més de 150 anys va coure la farina de part del poble de Sella, en totes les modalitats i presentacions que ens permet la nostra rica gastronomia. 


Un forn de principis de 1800 construit en Aguilar de Ebro (Aragó).
El seu disseny és molt semblant al del Cantó de l'Era.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Mapas y Planos, nº 372

Amb aquest humil homenatge, acomiadem 2012 desitjant-vos molta salut i sort per a l'any que comença. No oblideu tindre cura i defensar el patrimoni que, com el forn de l'Era, ompli els nostres carrers i el nostre terme d'Història. Descobrir-la i fer-la visible per a que tots gaudim aprenent del nostre passat, segueix sent una aventura encisadora que no vos podeu perdre.



(1) Els pòsits eren magatzems municipals de cereal (normalment blat) destinat a recollir una o varies collites anuals per a reserves de llavor (que es prestava a baixos interessos) o per a aliment en cas de fam. Alguns autors els consideren els antecedents de les Caixes d'Estalvi. 
(2) Giménez Font, P. (2002): "El del Cantó de l'Era: un forn de 1811" en Sella en Festes, Comissió de Festes de la Divina Aurora.

divendres, 21 de desembre del 2012

L'accident aeri de Tagarina

Així es titula el nostre primer programa de CabilóRàdio i que ja podeu escoltar en la seua web. Es tracta de la narració de l'accident aeri ocorregut a prop del lloc conegut com el pla de l'Espia (barranc de Tagarina, vessant meridional d'Aitana), el 23 de setembre de 1965.

Aquest fet, sens dubte inobidable per a les desenes de persones que en foren testimonis (la majoria es trobava plegant ametles a les diferents partides del barranc), era desconegut per molta gent.

Després d'una xicoteta investigació hem pogut conéixer, a més, la identitat i trajectòria vital del pilot que va morir en l'acte: el tinent coronel d'aviació Ruperto de Chávarri, el cap de la base militar d'Aitana en aquell moment.

Tinent Coronel Ruperto
Chávarri y Pintor
Chávarri era un pilot experimentat, forjat a molts combats aeris durant la Guerra Civil, però per alguna raó que pareix relacionar-se amb una fallada mecànica, aquell fatídic dia va perdre el control del seu AISA I-115, un model biplaça de pràctiques i acrobàcies que es va fabricar a Espanya entre els anys 1954 i 1977.

AISA I-115. Font
Els primers en arribar a la zona de l'accident foren els mateixos llauradors de Tagarina, i al poc temps un fort desplegament militar va recollir totes les restes de l'accident. La mort d'aquest militar d'alt rang va ser, com és comprensible, molt sonada tant a la premsa local i nacional com, sobretot, al col·lectiu de militars d'Aitana, la majoria dels quals vivien a Alcoi i Alacant.

Vistes de Tagarina des del pla de l'Espia, molt a prop d'on es va produir l'accident

Per a fer el programa (molt breu, d'uns 6 minuts de duració) hem contat amb el testimoni d'Antonio Garcia, que amb 12 o 13 anys va viure de primera mà aquest succés. De fet, va ser una de les primeres persones en arribar al lloc de l'accident. Igualment, hem comptat amb la inestimable col·laboració tècnica de Pere Garcia i tot l'equip de la ràdio. Gràcies a tots ells.

Diari ABC, 23/09/1987, rememorant el
XXII anniversari de la mort del pilot

dissabte, 15 de desembre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 14 (novembre de 2012)


No resulta fàcil resumir la gran quantitat de materials que hem trobat en aquesta última part de l’any. El mes de novembre ha sigut especialment prolífic gràcies a l'intens treball de recerca en la premsa històrica que estem fent alguns membres de l’Arxiu. 

Caldria agrupar el conjunt de documents en una sèrie d'anuaris comercials que ens permeten observar l’evolució del comerç al poble entre els anys 1879 i 1929. Es tracta d’una informació molt rica que completa la primera visió que oferirem a l’exposició “Industria i Comerç a Sella”. Ara estem transcrivint, a poc a poc, tots els documents. I van apareixent moltes sorpreses!

D’altra banda, hem recollit notícies diverses sobre Sella a la premsa de la segona meitat del segle XIX i primeries del XX. Igualment, hem localitzat notícies sobre el poble en premsa de la Marina Baixa, més difícil de trobar físicament, però disponibles ja a diferents biblioteques i arxius de la província.

Hem creat també un canal a youtube, on s’han penjat dos resums de les exposicions “La memòria dels carrers” (2010) i “Indústria i comerç a Sella” (2011), juntament amb altre material visual de caràcter històric que anem trobant a la xarxa. Us animem a visitar-lo!



Nou llibre: Un esport, un poble. Sella i la Pilota Valenciana.

En la gran partida de Festes celebrada el passat 9 d'octubre a la Plaça Major, es va presentar l'últim llibre publicat al nostre poble: Un esport, un poble. Sella i la Pilota Valenciana. L'obra l'ha escrita Miguel Ángel Pérez Serrano, membre de l'Arxiu, i conté aportacions històriques molt interessants sobre la Pilota a Sella. Alhora, el llibre fa un repàs exhaustiu de la trajectoria del Club de Pilota Sella des del seu naixement, a principis de la dècada de 1980. Es tracta, doncs, d'un llibre imprescindible amb el qual es completa una biblioteca sellarda que enguany ha tingut dos aportacions molt destacades.
Precisament, l'Arxiu ha rebut una donació del llibre Cuina de Sella per part de la Comissió 2011. Moltes gràcies!

Biblioteca bàsica sellarda, amb la nova incorporació sobre la història de la pilota valenciana al poble. Set llibres monogràfics, sis dels quals s'han publicat en els últims nou anys, són una bona mostra del dinamisme cultural que existeix a Sella


El Cabiló Radio: un nou projecte carregat d'il·lusions




http://elcabilo.com/radio/


Encara que l'estrena ha sigut en desembre, aquest projecte de ràdio per internet es treballa des de fa mesos, i l'Arxiu ha volgut implicar-s'hi. Per això, pròximament estrenarem la nostra secció, titulada "L'arxiu de la memòria", amb la qual volem continuar la tasca de difusió del patrimoni històric sellard i ajudar a aquesta meravellosa iniciativa. Animeu-vos a participar-hi. Escolteu Cabiló Ràdio i col·laboreu perquè aquelles persones sense internet també la puguen escoltar. És tot un luxe per al poble i un nou raig d'optimisme en aquests temps de foscor.

Com bé diu un dels lemes de la ràdio: 


Un poble actiu és un poble viu! 

dijous, 29 de novembre del 2012

Unes cobles a Santa Bàrbara del segle XIX

Amb ocasió de les festes en honor a Santa Bàrbera que se celebren aquest cap de setmana a Sella, presentem unes cobles del segle XIX dipositades a l'Arxiu i sobre les quals hem realitzat una xicoteta investigació.




Les cobles estan impreses per Ignacio Martí, membre d'una de les famílies més prestigioses d'editors valencians. Martí va començar la seua tasca a l'Alcoi de finals del segle XVIII (1). Encara que no hem pogut especificar exactament la data, segurament es van imprimir durant la segona meitat del segle XIX, moment d'esplendor de la indústria paperera alcoiana.

Les cobles formen part d'una col·lecció de documents arxivats amb la denominació Fons Mas de Sagnon, que compta amb més de 170 documents provinents d'aquest mas, actualment en estat ruïnós. Els documents es troben  en un procés de catalogació quasi finalitzat.

Hem enviat les cobles escanejades a l'associació Via Vicentus - Gogistes Valencians, especialitzats en el catàleg, estudi i promoció dels gojos valencians. Esperem que ens pugen aportar alguna novetat al respecte.

L'ermita de Sella es va erigir, a l'antic castell, sota l'advocació de Santa Bàrbera en algun moment entre els segles XVII i XVIII que encara no hem pogut concretar. Una de les informacions més antigues de què disposem actualment és una referència trobada a un document de 1791.

Les festes en honor a la patrona dels trons i els castells són les més importants del poble després de les de la Divina Aurora. Abans se celebrava un ball al carrer València (junt al plafó ceràmic on es representa aquesta verge) i era especialment coneguda la seua cordà (l'última es va celebrar al voltant de 1998).

Són unes festes molt populars i sentides pels veïns de Sella, que van en romeria, celebren missa, canten i ballen danses en l'ermita, on la campana repica només per a aquesta celebració.

Danses a l'ermita de Santa Bàrbera, amb ocasió de les festes de 2007

Visca Santa Bàrbera!



(1) Castelló Candela, A. (1997): Inicios de la imprenta en Alcoy (1824-1897). Alcoi: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 460 



dijous, 22 de novembre del 2012

Com era el trinquet de Sella?


El carrer del Trinquet de Sella sempre ha despertat certa curiositat, especialment entre els aficionats a la pilota, tan sensibles amb l'esport. Realment hi hagué un trinquet? En quin moment es va crear i quan es va desfer? On era?

La qüestió també resulta estimulant per als interessats en la història del poble. Encara no hem trobat cap referència documental, ni tan sols al nom del carrer. Tampoc no queda (que sapiguem) memòria oral al respecte. D'altra banda, els trinquets se solien construir aprofitant el llenç de les muralles (com l'exemple del preciós trinquet de Vista Alegre de Dénia, de l'any 1874).

Això vol dir que a Sella pugué existir alguna muralla damunt del carrer València (anomentat antigament camí de Cocentaina)? Açò últim és bastant improbable, i la resposta al lloc on estava i com era aquell vell trinquet pot estar en un poble de la nostra comarca: l'Abdet. 

Trinquet de l'Abdet (1772) (font: Viquipèdia)

Allí encara es conserva un trinquet constuït l'any 1772 i restaurat recentment. Aquesta joia del nostre esport, on es jugava a la modalitat de pilota grossa, no era l'únic. A pobles veïns com Benimantell, Benimassot, Confrides, Guadalest, Murla o Tollos també es té constància de trinquets semblants. 

Trinquet de l'Abdet (1772).
Restaurat a 2006, les parets foren lluïdes en els anys 1940-50 (font: Viquipèdia)
Aleshores, és lògic pensar que el trinquet de Sella degué tindre una morfologia pareguda, que encara es pot intuir al carrer Trinquet.

Carrer Trinquet

Esperem que, pròximament, hi haja més troballes documentals que ajuden a corroborar o rebatre aquesta hipòtesi sobre el trinquet del qual gaudiren, en algun moment del nostre passat, els veïns de Sella.

PGF

divendres, 16 de novembre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 13 (octubre de 2012)


Un any de l'Arxiu de Sella

Fa ara un any, al llarg del mes d'octubre de 2011, emprenguérem el projecte de l'Arxiu amb la inauguració d'aquest blog. 

Fou especialment a partir de l'exposició "La Memòria dels Carrers" (Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de 2010) quan decidirem canalitzar les nostres inquietuds en un projecte una miqueta més seriós, encara que sense expectatives massa ambicioses. 
Ara, amb la perspectiva que donen dotze mesos, podem estar ben satisfets d'haver consolidat aquestes aspiracions amb uns resultats que han superat els objectius inicials:

Hem localitzat i arreplegat centenars de documents (escrits, gràfics i sonors), tant en diferents arxius oficials com personals; també hem treballat per difondre tot aquest patrimoni documental mitjançant diferents escrits al llibret de festes i al nostre blog (que inclou 39 entrades i més de 12.500 visites) i amb l'exposició "Industria i comerç a Sella"; quan ha sigut possible també hem cridat l'atenció sobre casos d'abandonament o deixadesa amb el nostre patrimoni, com va ser el cas de la “vara de mesurar quintos”;

El més satisfactori, però, ha sigut comprovar com persones de distintes edats i procedència (amb fills de Sella que estan, per exemple, a França) ens visiten periòdicament i ens animen a continuar amb aquesta tasca tan gratificant.



Creiem així que hem assolit el principal objectiu inicial, com era la recerca i difusió del nostre patrimoni. Però, tanmateix, un altre objectiu secundari ha superat amplament totes les expectatives. Al voltant de inquietuds paregudes, sense misteris i amb una generositat basada en la voluntat de compartir informació, s’ha creat un grup heterogeni d’amics, de distintes generacions i condicions, que gaudim de la passió de conèixer el nostre passat. Eixe sense el qual Sella no seria el que és. 

Esperem que, per a l'any vinent, puguem acomplir alguns dels nostres projectes i incrementem el nombre de col·laboradors. Per a finalitzar ens agradaria reprendre un comentari que ens va fer José Miguel en la primera entrada d'aquest blog, i que resumeix molt bé el sentit d'aquesta iniciativa:

"Em dona una alegria saber que en aquests temps monocolor que s'apropen, hi ha una xispa, una llum que torna..."

Els arxivers 

divendres, 26 d’octubre del 2012

Moros i Cristians a Sella?

Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al nostre poble


La troballa prové del text inèdit Orígenes del teatro catalán que Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va escriure al voltant de 1870-1880. Milà i Fontanals era catedràtic de literatura de la Universitat de Barcelona, i en 1895 es varen publicar les seues obres completes amb caràcter pòstum, que hui es poden trobar a la web Archive.org
Entre elles, destacava una descripció de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, on afegeix el comentari següent:

"Lo mismo ó semejante representación, según nota que debemos á D. Eduardo Soler, tiene lugar, en los respectivas fiestas de sus santos patronos, en los pueblos limitrofes de Alcoy (Cocentaina, Bañeres, Bocairente, etc.), y aun si bien con intermitencias, en algunos pueblos de la Marina, como Villajoyosa, Relleu y Sella. Los jefes y embajadores de ambos ejércitos son las personas más distinguidas de la población. 
En Villajoyosa la función comienza por un simulacro naval en que son vencidos los cristianos" (p. 293)

Com veiem, Milà i Fontanals utilitza una font fiable: el catedràtic de la Universitat de València Eduardo Soler i Pérez, nascut a Relleu, propietari de masos com el de Sant Xotxim i enamorat dels pobles de la Serra d'Aitana (i, probablement, de mare d'ascendència sellarda).
Soler era un informador habitual de notícies sobre les terres meridionals d'Aitana, especialment en qüestions relacionades amb la història, natura i folklore dels nostres pobles.

Volum on es troba l'obra Orígenes del teatro catalán


Tot i això la noticia obri moltes incògnites: se celebraven habitualment? en quines dates? per què no es consolidaren fins els nostres dies? 

Representació de Moros i Cristians a Alcoi durant la segona meitat del segle XIX.
Dibuix de l'il·lustrador francés Gustave Doré (1832-1883). Font

Per tant, només podem assenyalar algunes evidències: a finals del segle XIX, les festes de moros i cristians s'expandiren per les comarques centrals valencianes a causa de la influència d'Alcoi i aprofitant també l'aflorament de les bandes de música. A més, també hi influí el fet que es tractava d'un moment d'esplendor econòmic, que es concretà en l'aparició d'una xicoteta burgesia agrària i industrial amb capacitat econòmica suficient com per a emprendre esdeveniments d'aquesta magnitud. Ells serien aqueixos “jefes i embajadores de ambos ejércitos”. 
Sella, aleshores, era un poble amb més de 2.500 habitants i una riquesa important gràcies al conreu de la vinya i altres cultius.

Fou en l'etapa daurada del nostre poble quan, segurament a la Plaça Major, desfilaren filaes de moros i cristians al compàs de la música festera...



Vicent Olcina i Pablo Giménez



dimecres, 17 d’octubre del 2012

Projecte CANPOP: un recull del cançoner popular de Sella


Fa un temps (Notícies de l'Arxiu núm. 4, gener de 2012) vam fer referència al magnífic treball sobre el cançoner popular de Sella realitzat per Alba Asensi i que podeu veure a aquest enllaç.
El treball incloïa, a més, una sèrie de gravacions que hui estan disponibles a la xarxa, dins del projecte CANPOP, realitzat al si del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

http://www.canpop.resolt.net/index.php

Aquest projecte i la seua plataforma digital, coordinada pel professor Joan Borja, naix de la recopilació realitzada per diferents enquestadors, majoritàriament alumnes de la UA, a diferents pobles del Pais Valencià, principalment alacantins. 

En la base de dades podem trobar i escoltar 25 cançons recollides a Sella. La majoria de les mostres estan recitades per Isabel Cantó Olcina, cantadora de veu i memòria prodigioses. També hi participen Rosa Garcia Llorens i Maria Agulló Cerdà.

Isabel amb Emili Vera i Pep Gimeno "Botifarra" en una Fira de Mostres de Sella

Les 25 cançons recollides versen sobre temàtiques diferenciades, com ara el treball, el festeig, la burla o la lamentació. Criden l'atenció unes cançonetes dedicades a Elvira Llobet i a la familia del senyor Toni Giner.
A la web podem trobar una fitxa sobre cada cançó, amb la lletra transcrita, una reproducció d'aquesta i la possibilitat de descarregar-la en format MP3. 

Us convidem a entrar en aquesta "biblioteca oral" per a escoltar les cançons recollides tant a Sella com a altres pobles valencians.

Per a finalitzar, cal destacar l'esforç que s'ha realitzat darrerament a Sella per a la recuperació i preservació de la música tradicional. L'activitat dels parroquians de l'església de Santa Anna ha permés conservar molts cants religiosos tradicionals, tasca en què ha col·laborat la Rondalla de Sella i músics com Carlos Llorca o J.V. Asensi, entre d'altres, que han transcrit i adaptat algunes cançons. 
A principis de la dècada dels 2000 l'Institut Valencià de la Música (amb la coordinació de Vicent Torrent i el Grup d'Estudis de Cultura Popular Arracades) va publicar un CD dins de la col·lecció Fonoteca de Materials amb diferents cançons religioses gravades al nostre poble. 

Fonoteca de Materials, vols. 28, 29 i 30, on estan gravats cants de
l'Aurora de Sella i distints Gojos

Poc després es publicava el recull realitzat per Natividad Martínez en el llibre L'antigor a Sella i, recentment, l'estudi de David Mas ha servit per a donar-li un enfocament musicològic a la diversitat de cants que podem trobar en el nostre poble. Com no, caldria fer referència a una altra fita, com fou l'aparició del disc "Músiques de Sella" l'any 2006, on participaren moltissimes persones i institucions culturals del poble.
Tanmateix, encara hi ha molta feina per fer i la recuperació del nostre patrimoni musical no pot decaure, ara que encara estem a temps.


Cançons de Sella recollides a CANPOP i gravades per Alba Asensi:

A Alacant estan les barques
A Milà li ha eixit un pretendent
A Orxeta ha mort un burro
Ai sense sal, sense sal enmig d’un bancal
Allà baix al riu mare
Damunt de dos palletes
I a la mar que te’n vages no em dónes pena
I a ta mare l’he vista
Ja ens n’anem, ens n’anem a Alacant
Ja ve el tio Pep descalç i en faldó
Ja venim de berenar
La muller de don Jeroni
La perdiu a la muntanya canta i diu la veritat
La plaça tenim per a córrer i el banc per a descansar
La Vila davall de les hortes
Mareta, mareta ahir vaig somiar
Marieta, la filla d’Amàlia
Pueblo de Sella, pueblo de amor
Quan a l’estiu
Quico pilla l’escopeta i mata la perdiu
Roseta jo sé una treta per a caçar gambosins
Si m’escolten senyores i atents estan
Ton pare no té nas
Tu vols que et done jo
Vicenteta es casa amb Quico–Jeroni i Concepció no vol


Més informació:
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2012/09/25/voz-pueblo/1297861.html

PGf-L'Arxiu de Sella

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 12 (septembre de 2012)


Durant el mes de setembre s'han fet avenços molt destacables en el camp de la fotografia històrica.

- Miguel Alemany ens ha cedit dos fotografies: una d'un grup de llauradors fent la parva i altra de la línia d'autobús coneguda com "La Sellense" a les primeries dels anys 1950.

Principis de la dècada de 1950, possiblement a l'actual avinguda l'EVA nº 5

- L'aparició a facebook d'algunes fotografies de Sella als anys 1920 va resultar un dels descobriments documentals de l'any. 

Es tracta d'un conjunt d'imatges de la dècada de 1920 realitzades per Juan B. Espasa, fotògraf aficionat de vinculació materna amb Sella i difunt al voltant de l'any 1989.
El seu nét, Rafa Sellers, ha recuperat aquesta col•lecció i està donant-la a conèixer. Recentment vam contactar amb ell i amb gran generositat ha oferit estes imatges a l'Arxiu i al poble. Estem pensant en la forma de difondre-les i creiem que una futura exposició (Fira de Mostres?) podria estar a l'altura de les imatges i del generós oferiment de la familia Espasa.
Voldríem manifestar des d'ací un primer agraïment a Rafa i als seus germans, que encara mantenen una vinculació afectiva amb el poble dels seus origens.

Molí de Baix l'any 1928, abans que es mecanitzara.
Una  de les moltes i valuoses imatges de la Col·lecció Juan B. Espasa.

Addenda

Una web creada al voltant de la figura de la religiosa María Isabel de Calatayud, germana del baró de Sella i Agres, ens ha permet aconseguir fotografies sobre la familia del baró de Sella i Agres a principis del segle XX. Per a més informació mireu aquest enllaç: http://madremariaisabel.es/?page_id=49

Adulfo Zapata de Calatayud y Estaña i Isabel Benavent Ascó,
barons d' Agres i de Sella a finals del segle XIX i principis del XX.

Igualment volem informar sobre l'estació meterològica instal·lada per Stephen i Liz Green (Casa Roc) i que ofereix dades periòdicament. No deixeu de consultar-la!




dissabte, 29 de setembre del 2012

Història de les Barraques a Sella


S'apropa el primer diumenge d'octubre i les barraques es converteixen en l'eix central de la festa. Per aquesta raó, volem transcriu-re un interessant repàs històric, publicat al Llibre de Festes de l'any 2001 i redactat per J.S. (algú ens pot dir qui és?). 
Sens dubte, és un bon moment per recordar l'origen d'aquest fenomen social, tan estimat com discutit, que ha anat més enllà de la festa per convertir-se en un veritable motor de la vida sociocultural de Sella. Acompanyem el text de fotos de l'Arxiu i aprofitem per dessitjar-vos a tots i totes BONES FESTES (i coneixement).

Història de les barraques de Sella

per J.S.

Encara que molts ho desconeguen, les barraques es van incorporar a la nostra festa fa prous anys.
Este fenomen, hui tan arrelat i establit en la festa del poble, és probable que tinguera els seus orígens en la influència exercida per Alacant capital on és molt mes tradicional esta costum, pel fet que molt gent compartia la seua residència entre el poble i la capital, on havia hagut de desplaçar-se per motius laborals.
Esta teoria de què parlem la prova el fet que en les primeres barraques que van sorgir, gran part dels seus components, encara que d'ací, vivien i treballaven a Alacant, i a més, des del punt de vista geogràfic només les trobem en l'àrea d'influència d'esta ciutat, a la qual cosa afegiríem que al principi tenien un estil molt semblant.
En la seua primera etapa, per classificar-ho d'alguna manera, no estaven arrelades encara, sorgia de tant en tant alguna, desapareixent amb períodes alternatius més o menys extensos.
El primer precedent que trobem és EL SALONET a finals de la dècada dels 50 i que va desaparéixer tan ràpid com va sorgir.
Es crea en 1962 VIVIM DEL TRAGUET, coincidint amb la comissió de festes d'eixe any; també va ser curta la seua existència.

Vivim pel traguet, al seu local del carrer Major (on hui es troba la peixcateria)
Interior de la barraca Vivim pel traguet, indispensable per a entendre els origens de
la Rondalla de Sella que es formaria aleshores
Festes majors de l'any 1960 o 1961. Barraquers i amics tastant una paella

En 1964 naix la "mítica" EL TRÓ, la qual va sobreviure diversos anys en diferents locals, el Secanet i antics telers de l'Almàssera. Van arribar a portar diverses orquestres al seu propi local, tota una novetat per a l'època, arribant a ser tota una institució en les festes del poble.

Barraca El Tro, al seu local del Secanet, front al Xop
Interior de El Tró al local del Secanet. Durant unes recents reformes
en aquest local, encara es podien apreciar les pintades de la paret

L'any 1972, coincidint amb la decadència de EL TRÓ, sorgix en el desaparegut Cine Avenida ELS RESACHATS que també tenen orquestra propia com era costum.
En el mateix local i un any més tard, apareixen ELS AMERATS, gent un poc més jove que prenen el relleu dels anteriors.
Per estos anys, a mitjan dels 70, aprofitant un vell magatzem d'ametles es forma LA TRENCADORA, que aglutina als més jovens del moment.
Finalment, LA PUNYALÀ, creada pels músics de la banda a finals dels 70 i que també van arribar a portar la seua pròpia orquestra.

Publicitat del llibret de festes de l'any 1966

Una curiosa particularitat que tenien estes antigues barraques és el que la beguda que més es consumia era la SURRA, el component principal de la qual era el vi mesclat amb fruites i gran quantitat i diversitat de licors. Esta "combinació explosiva" s'efectuava en un recipient anomenat "Cossi", llàstima que s'haja perdut esta tradició.
Per a finalitzar deixarem per a posteriors entregues la segona etapa i actual, que al meu entendre va començar l'any 1982 amb la creació de ELS SELLERS, i que va donar pas a una nova forma d'entendre la festa, inclús amb una identitat pròpia molt diferent del que va ser els seus orígens.

divendres, 21 de setembre del 2012

Em cague en la llet de pot!

Aquesta expressió tan coneguda representa, tants anys després, un sentiment generalitzat davant la textura acuosa i el sabor neutre de la llet en pols que els americans repartiren vers els acords amb el règim de Franco. 

A principis de la dècada de 1950, l'arribada del president Eisenhower a la Casa Blanca va suposar un nou canvi en la politica nord-americana, volcada en aquell moment en la lluita contra el comunisme. L'Espanya de Franco, antic pais col·laboracionista nazi, fou considerada aleshores una aliada estratègica per fer front a l'enemic comú: la URSS i els seus països satèl·lits. S'iniciava així una nova època per a la politica internacional que començaria a traure de l'aillamanet diplomàtic i econòmic al nostre pais. I res més lluny del que es puga pensar, aquestes decisions tingueren un impacte important a Sella.

En primer lloc, per la construcció d'una de les moltes bases militars americanes al cim de la serra d'Aitana: una història que encara està per escriure al nostre poble.

I, en segon lloc, per l'arribada d'ajuda alimentària en forma de pots de llet en pols i de formatge, que es varen distribuir tant en l'escola de xiquets com en la de xiquetes des d'aproximadament 1953. Aquesta "llet de pot" arrivaba pel port d'Alacant i era distribuïda per Cáritas, preferentment entre els escolars.

Per això, els xiquets d'aquella generació parlen amb propietat en cagar-se, encara hui, en la "llet de pot", com si maleïren la misèria predominant en un país que eixia amb dificultats d'una dura postguerra.... 

Pot de formatge americà conservat en un mas de Tagarina:
"Donated by the people of the United States of America"
(for the people of Sella)

Hui encara és reutilitzat per a "ensofrar" les parres

Escolars de Sella, dels quals tastaren els productes lactis americans.
Ningú millor que ells poden "cagar-se" en la llet de pot, ja que saben de què parlen
Descàrrega dels productes americans al port d'Alacant a principis de la dècada de 1950.
Tècnicament es tracta d'ajuda humanitaria, i ens permet reflexionar sobre on està i on estava aquest país fa unes dècades

P. Giménez

dijous, 13 de setembre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 10 (agost de 2012)

Durant aquest mes d'agost hem incorporat les següents aportacions documentals:

Pere Català ens remet dos cartes que contenen informació interessant sobre la Guerra Civil i un rebut de contribució territorial de la dècada de 1940. Gràcies!

Vicent Olcina ha descobert nous documents sobre la nostra història medieval i moderna. Entre aquests destaca un pleit entre els Calatayud que ens aporta informació sobre personatges rellevants de Sella en la dècada de 1730.

Igualment, hem incorporat l'entrada de "Sella" del Nomenclator Geográfico Eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de València de Sanchis Sivera (1922), on apareix una referència a l'any de construcció de la Casa Abadia, datada aproximadament a partir de 1574, quan Sella es va establir com a parròquia independent de Relleu.

Antic lateral de la Casa Abadia amb el campanar de Santa Anna. Noves recerques documentals podrien fixar l'origen de l'abadia a finals del segle XVI. Quines sorpresses depara el subsòl d'aquest edifici?

Addenda:

Per a finalitzar, volem esmentar una nova iniciativa presentada a la ciutat d'Elx i destinada, textualment, "a incentivar en la recopilación de documentos, fotografías antiguas, así como de material audiovisual, fomentando el enriquecimiento de la memoria histórica de la ciudad". 

En la linia del que estan fent col·lectius i associacions culturals com l'Arxiu de Sella (com veieu, en ocasions amb el suport i sensibilitat de les corporacions municipals), no deixeu de col·laborar aportant els vostres documents, fotografies, etc, que poden ajudar a conèixer, explicar i gaudir del nostre passat.

Enllaç a la noticia:

diumenge, 26 d’agost del 2012

L'arxiu de la Unió Musical l'Aurora de Sella


Recentment, visitàrem un dels arxius més importants i voluminosos del poble: el que guarda les partitures de la Unió Musical l'Aurora
Format fa uns anys per diversos músics encapçalats per Miquel Mas, atresora més de tres-centes obres, el que equival a milers de papers. La majoria són obres assajades i tocades des de la refundació de la Unió Musical en 1974, però també hi ha algunes partitures de la primera etapa (1926-1963).

Paper de trompa del pasdoble El tio Ramón

Alguns dels armaris que contenen les partitures

Interior d'uns dels armaris, on s'ordenen les obres per estil
i ordre alfabètic

L'encarregat de l'arxiu, Dani Pérez, ens va mostrar també alguns tresors com els originals del pasdoble Sella, del recordat Urbano Piqueres. 

Papers originals del pasdoble Sella, d' U. Piqueres

No és l'única obra dedicada al nostre poble. Fet i fet, Sella té dedicades algunes obres que molta gent desconeix. És el cas del Himno de Sella de José Pastor Pascual, estrenat el 9 de juliol de 1983. O també el Himno al pueblo de Sella de Juan Miralles, amb lletra de J. Pastor i F. Alarcón (no vam trobar l'any). També els coneguts pasdobles de Piqueres Salvador García i Vicente Llorca.

Himno al pueblo de Sella, de J. Miralles
Guió del Himno de Sella, de J. Pastor

I, com no, les dues recents obres del sellard Josep Vicent Asensi: Sella en Festes, pasdoble estrenat el 30 de setembre de 2005 en el pregó, com a preludi de les festes que commemoraren el 200 anniversari de la imatge de la Divina Aurora. 
I, Formosa Diana, fantasia-marxa estrenada el 2 d'octubre de 2011, amb motiu de la processó de festes.

Partitura per a Clarinet 1r de Formosa Diana de J.V. Asensi.
Llegiu la sentida dedicatòria que fa el seu autor.

L'arxiu d'aquesta entitat cultural tan important es troba en l'última planta d'un edifici monumental i històric com és "l'Acadèmia", al bell mig de la Plaça Major de Sella. Sens dubte, la nostra banda és motiu d'orgull per a tots els amants de la música.



Més que mai, en aquests moments de retallades envers la cultura, no oblideu recolzar la música fent-vos socis. Entreu al seu web i mireu la campanya #tincuncompromisamblabanda


P. Giménez

dissabte, 25 d’agost del 2012

Companyia de Teatre Soler-Mas de Sella (1935)



En l’esplèndida Setmana Cultural d’enguany, feta al 100% per veïns del poble, vam poder gaudir d’una nit de teatre a càrrec del grup Fasseures. Els joves actors i actrius foren els protagonistes, i demostraren, sota  la direcció d'Elena Alemany i Vicent García Soriano, que el futur està ben assegurat. 
En el llibret de Festes de l’any 2010 es va dedicar un escrit (1) sobre la història d’aquesta companyia de teatre que prompte farà 30 anys. Ara bé, certament, Fasseures no ha estat l'única agrupació teatral del nostre poble. I és que a Sella sempre hi ha hagut una gran afició pel teatre. Així doncs, a continuació presentem un curiós document que parla d’una d’aquestes companyies de teatre aficionat sorgides al llarg del segle XX.

Per ampliar feu clic a la imatge

El document ha sigut cedit per Eleuteria Soler i es tracta d’un contracte de lloguer entre els fundadors de la companyia Vicente Mas Ibáñez i Vicente Soler Ronda i el propietari d’un local on es representarien les obres. Aquest local estava situat al carrer Dª Catalina (hui Més Avall). Era l’any 1935 i la companyia va tindre la seua seguida fins que va arribar la Guerra Civil.

Vicente Soler "Carreró", home respectat i carismàtic
durant la primera meitat del segle XX

Després de Guerra, va continuar la companyia encapçalada, entre d’altres, per gent com Pepito el Taller, Ernestina, María Díaz, Ramón de Teresa i diversos xiquets i xiquetes que hui són grans. Les representacions es feien en el Casino de Pepe (Bar Americano), a l’eixida del "quartet" de la Torre. També als alts de la casa de Salvador de Roc i, posteriorment, al cine Avenida. La companyia va interpretar obres a Relleu, Finestrat, Elx i Oriola. Estaven involucrats, com no, els mestres Antonio Mora i Maria Jesús Tello (que va morir amb 103 anys). 

En fi, són apunts per a la història del teatre aficionat, que a Sella és molt destacable. Al poble sempre ha hagut molta afició i moltíssimes persones han interpretat alguna vegada una obreta, davant d’un públic entusiasta i nombrós. Només en el grup Fasseures vam contabilitzar més de 65 actors!
Esperem recollir més informació, oral i escrita, com la que ens ha regalat Eleuteria, a qui agraïm la seua donació.

PGF

(1): AAVV (2010): "Fasseures: quatre generacions de teatre", Sella 2010, pp. 49-51

dimecres, 15 d’agost del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 10 (juliol de 2012)


Durant el mes de juliol hem incorporat a l’Arxiu els següents documents, pertanyents a la família Buades:

  • Anuario Comercial de l’any 1929, del qual ja parlàrem en l’entrada anterior
  • Una postal (trencada en dos trossos) de la División Azul, on apareix el dictador nazi A. Hitler
  • Nova informació sobre Bodegas Baronía de Sella: es tracta d’una etiqueta amb un escrit que fa referència a la inauguració d’aquestes bodegues per part dels Calatayud en les primeries dels anys 1940

En juliol, el cantautor i musicòleg valencià Pep Gimeno “Botifarra” va presentar a La Nucia el seu últim disc Botifarra a Banda. Allí inclou una cançó de batre de Sella, que va interpretar amb la U.M. La Nucia i el músic àrab Ahmed. Us la recomanem.

Cant de batre de Sella

Jo tinc una nòvia en Planes
que li diuen Vicenteta, 
tota rodejà de canyes
i al mig té una figuereta.

I asoma't a la finestra
cara de pardal rostit
i et faré una catxamona
que et durarà tota la nit.

Arre, burro, no te pares
que aquí no venen centeno,
que las chicas de este pueblo
tienen lo culo moreno.

Botifarra a Banda, La Nucia 2012

Recent actuació de Pep Gimeno i Emili Vera a Sella.
XVII Fira de Mostres

Finalitzem aquesta entrada de notícies amb la comparativa entre una imatge històrica i una altra d'actual: la recordada fotografia de la Plaça Major en una partida de Festes de 1983 i l’estat que presentava aquest mític carrer de pilota valenciana en la clausura de les Lligues Provincials que tingueren lloc a Sella el 17 de juliol de 2012. Un dia que ja és història per al nostre poble.
Partides a la Plaça Major de Sella 1983-2012. Font: Club de Pilota Sella