divendres, 26 d’octubre del 2012

Moros i Cristians a Sella?

Una sorprenent troballa ens indica que, a finals del segle XIX, es podrien haver celebrat aquest tipus de festes al nostre poble


La troballa prové del text inèdit Orígenes del teatro catalán que Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va escriure al voltant de 1870-1880. Milà i Fontanals era catedràtic de literatura de la Universitat de Barcelona, i en 1895 es varen publicar les seues obres completes amb caràcter pòstum, que hui es poden trobar a la web Archive.org
Entre elles, destacava una descripció de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, on afegeix el comentari següent:

"Lo mismo ó semejante representación, según nota que debemos á D. Eduardo Soler, tiene lugar, en los respectivas fiestas de sus santos patronos, en los pueblos limitrofes de Alcoy (Cocentaina, Bañeres, Bocairente, etc.), y aun si bien con intermitencias, en algunos pueblos de la Marina, como Villajoyosa, Relleu y Sella. Los jefes y embajadores de ambos ejércitos son las personas más distinguidas de la población. 
En Villajoyosa la función comienza por un simulacro naval en que son vencidos los cristianos" (p. 293)

Com veiem, Milà i Fontanals utilitza una font fiable: el catedràtic de la Universitat de València Eduardo Soler i Pérez, nascut a Relleu, propietari de masos com el de Sant Xotxim i enamorat dels pobles de la Serra d'Aitana (i, probablement, de mare d'ascendència sellarda).
Soler era un informador habitual de notícies sobre les terres meridionals d'Aitana, especialment en qüestions relacionades amb la història, natura i folklore dels nostres pobles.

Volum on es troba l'obra Orígenes del teatro catalán


Tot i això la noticia obri moltes incògnites: se celebraven habitualment? en quines dates? per què no es consolidaren fins els nostres dies? 

Representació de Moros i Cristians a Alcoi durant la segona meitat del segle XIX.
Dibuix de l'il·lustrador francés Gustave Doré (1832-1883). Font

Per tant, només podem assenyalar algunes evidències: a finals del segle XIX, les festes de moros i cristians s'expandiren per les comarques centrals valencianes a causa de la influència d'Alcoi i aprofitant també l'aflorament de les bandes de música. A més, també hi influí el fet que es tractava d'un moment d'esplendor econòmic, que es concretà en l'aparició d'una xicoteta burgesia agrària i industrial amb capacitat econòmica suficient com per a emprendre esdeveniments d'aquesta magnitud. Ells serien aqueixos “jefes i embajadores de ambos ejércitos”. 
Sella, aleshores, era un poble amb més de 2.500 habitants i una riquesa important gràcies al conreu de la vinya i altres cultius.

Fou en l'etapa daurada del nostre poble quan, segurament a la Plaça Major, desfilaren filaes de moros i cristians al compàs de la música festera...



Vicent Olcina i Pablo Giménez



dimecres, 17 d’octubre del 2012

Projecte CANPOP: un recull del cançoner popular de Sella


Fa un temps (Notícies de l'Arxiu núm. 4, gener de 2012) vam fer referència al magnífic treball sobre el cançoner popular de Sella realitzat per Alba Asensi i que podeu veure a aquest enllaç.
El treball incloïa, a més, una sèrie de gravacions que hui estan disponibles a la xarxa, dins del projecte CANPOP, realitzat al si del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

http://www.canpop.resolt.net/index.php

Aquest projecte i la seua plataforma digital, coordinada pel professor Joan Borja, naix de la recopilació realitzada per diferents enquestadors, majoritàriament alumnes de la UA, a diferents pobles del Pais Valencià, principalment alacantins. 

En la base de dades podem trobar i escoltar 25 cançons recollides a Sella. La majoria de les mostres estan recitades per Isabel Cantó Olcina, cantadora de veu i memòria prodigioses. També hi participen Rosa Garcia Llorens i Maria Agulló Cerdà.

Isabel amb Emili Vera i Pep Gimeno "Botifarra" en una Fira de Mostres de Sella

Les 25 cançons recollides versen sobre temàtiques diferenciades, com ara el treball, el festeig, la burla o la lamentació. Criden l'atenció unes cançonetes dedicades a Elvira Llobet i a la familia del senyor Toni Giner.
A la web podem trobar una fitxa sobre cada cançó, amb la lletra transcrita, una reproducció d'aquesta i la possibilitat de descarregar-la en format MP3. 

Us convidem a entrar en aquesta "biblioteca oral" per a escoltar les cançons recollides tant a Sella com a altres pobles valencians.

Per a finalitzar, cal destacar l'esforç que s'ha realitzat darrerament a Sella per a la recuperació i preservació de la música tradicional. L'activitat dels parroquians de l'església de Santa Anna ha permés conservar molts cants religiosos tradicionals, tasca en què ha col·laborat la Rondalla de Sella i músics com Carlos Llorca o J.V. Asensi, entre d'altres, que han transcrit i adaptat algunes cançons. 
A principis de la dècada dels 2000 l'Institut Valencià de la Música (amb la coordinació de Vicent Torrent i el Grup d'Estudis de Cultura Popular Arracades) va publicar un CD dins de la col·lecció Fonoteca de Materials amb diferents cançons religioses gravades al nostre poble. 

Fonoteca de Materials, vols. 28, 29 i 30, on estan gravats cants de
l'Aurora de Sella i distints Gojos

Poc després es publicava el recull realitzat per Natividad Martínez en el llibre L'antigor a Sella i, recentment, l'estudi de David Mas ha servit per a donar-li un enfocament musicològic a la diversitat de cants que podem trobar en el nostre poble. Com no, caldria fer referència a una altra fita, com fou l'aparició del disc "Músiques de Sella" l'any 2006, on participaren moltissimes persones i institucions culturals del poble.
Tanmateix, encara hi ha molta feina per fer i la recuperació del nostre patrimoni musical no pot decaure, ara que encara estem a temps.


Cançons de Sella recollides a CANPOP i gravades per Alba Asensi:

A Alacant estan les barques
A Milà li ha eixit un pretendent
A Orxeta ha mort un burro
Ai sense sal, sense sal enmig d’un bancal
Allà baix al riu mare
Damunt de dos palletes
I a la mar que te’n vages no em dónes pena
I a ta mare l’he vista
Ja ens n’anem, ens n’anem a Alacant
Ja ve el tio Pep descalç i en faldó
Ja venim de berenar
La muller de don Jeroni
La perdiu a la muntanya canta i diu la veritat
La plaça tenim per a córrer i el banc per a descansar
La Vila davall de les hortes
Mareta, mareta ahir vaig somiar
Marieta, la filla d’Amàlia
Pueblo de Sella, pueblo de amor
Quan a l’estiu
Quico pilla l’escopeta i mata la perdiu
Roseta jo sé una treta per a caçar gambosins
Si m’escolten senyores i atents estan
Ton pare no té nas
Tu vols que et done jo
Vicenteta es casa amb Quico–Jeroni i Concepció no vol


Més informació:
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2012/09/25/voz-pueblo/1297861.html

PGf-L'Arxiu de Sella

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 12 (septembre de 2012)


Durant el mes de setembre s'han fet avenços molt destacables en el camp de la fotografia històrica.

- Miguel Alemany ens ha cedit dos fotografies: una d'un grup de llauradors fent la parva i altra de la línia d'autobús coneguda com "La Sellense" a les primeries dels anys 1950.

Principis de la dècada de 1950, possiblement a l'actual avinguda l'EVA nº 5

- L'aparició a facebook d'algunes fotografies de Sella als anys 1920 va resultar un dels descobriments documentals de l'any. 

Es tracta d'un conjunt d'imatges de la dècada de 1920 realitzades per Juan B. Espasa, fotògraf aficionat de vinculació materna amb Sella i difunt al voltant de l'any 1989.
El seu nét, Rafa Sellers, ha recuperat aquesta col•lecció i està donant-la a conèixer. Recentment vam contactar amb ell i amb gran generositat ha oferit estes imatges a l'Arxiu i al poble. Estem pensant en la forma de difondre-les i creiem que una futura exposició (Fira de Mostres?) podria estar a l'altura de les imatges i del generós oferiment de la familia Espasa.
Voldríem manifestar des d'ací un primer agraïment a Rafa i als seus germans, que encara mantenen una vinculació afectiva amb el poble dels seus origens.

Molí de Baix l'any 1928, abans que es mecanitzara.
Una  de les moltes i valuoses imatges de la Col·lecció Juan B. Espasa.

Addenda

Una web creada al voltant de la figura de la religiosa María Isabel de Calatayud, germana del baró de Sella i Agres, ens ha permet aconseguir fotografies sobre la familia del baró de Sella i Agres a principis del segle XX. Per a més informació mireu aquest enllaç: http://madremariaisabel.es/?page_id=49

Adulfo Zapata de Calatayud y Estaña i Isabel Benavent Ascó,
barons d' Agres i de Sella a finals del segle XIX i principis del XX.

Igualment volem informar sobre l'estació meterològica instal·lada per Stephen i Liz Green (Casa Roc) i que ofereix dades periòdicament. No deixeu de consultar-la!