dissabte, 31 de març del 2012

Trobat el mapa més antic (fins el moment) de Sella: 1866

Fragment del plànol de Morell (1866) (feu clic per ampliar la imatge)
Recentment s’ha trobat a la Biblioteca Gabriel Miró d’Alacant, el que, a dia de hui, és el mapa de detall més antic que es coneix sobre una bona part del terme de Sella. Es tracta d’un fragment del plànol que acompanyava el projecte de transvasament d’aigües de les fonts de l’Algar fins el terme municipal d’Elx. Va ser dissenyat per l’arquitecte Francisco Morell (el mateix del Panteón de Quijano, de qui ja hem parlat abans) l’any 1866. El projecte mai no es va arribar a fer, però es va aprofitar per a construir el canal de connexió entre els embassaments de Guadalest i Amadorio.

El mapa inclou el riu de Sella per una senzilla raó: la presència de la Font de l’Arc. Amb els seus cabdals temporals es pretenia millorar l'abastiment del canal que transportava les aigües de l’Algar, que feia un recorregut semblant al que fa hui en dia l’autopista AP7.

Crida l’atenció la presència del molí de Baix i el Molinet, aleshores encara propietat de la baronia de Sella i Agres, al igual que altres topònims. Fixeu-vos en una "presa" al final del riu de l'Arc que representa El Salt. Esperem que apareguen nous mapes més antics i amb eixe nivell de detall del nostre poble.

Font: 
Morell y Gómez, F. (1866): Proyecto de canal de riego para fertilizar terrenos de los terminos de Callosa de Ensarria, Altea, Polop, Nucia, Alfaz, Benidorm, Villajoyosa, Campello, San Juan, Muchamiel, Villafranqueza, Alicante y Elche / por D. Francisco Morell y Gomez ; concesionario de los estudios D. Blas de Loma y Corradi. Alicante : Imp. de la Viuda de D. Pedro Ibarra, 104 pp.

PGF

dimarts, 20 de març del 2012

Noticies de l'Arxiu nº 5 (Febrer de 2012)


Novetats documentals:

Partida de Festes de Sella. Any 1944

Salvador Garcia ha aconseguit el cartell de la Partida de Festes de Sella de l’any 1944. Ara per ara, és el cartell més antic que es conserva i hi apareixen diversos jugadors reconeguts. Entre ells, Tonet Ferrer (Tonet de Sella), a qui li vam fer una entrevista l’any 2003, publicada al número –de la revista El Cabiló. 
La troballa ha causat gran expectació entre els aficionats al nostre esport. Alguns d’ells destaquen com aquest cartell demostra que la partida de Festes de Sella “és un dels fets clau en la història i manteniment del joc a llargues (ratlles) al País Valencià”. Una gran aportació! 

Vicent Olcina, en una de les seues recerques a l’Arxiu del Regne de València, ha trobat informació interessant  de l’any 1806 sobre:
- Dos molins d’una mola al riu de Sella, propietat de Mechor de Calatayud
- Un forn de pa, propietat del mateix Calatayud, situat al “carrer Notario”. És la primera vegada que sentim aquest nom de carrer, que encara no sabem on es trobava (alguna idea?)

El mateix Vicent ens ha donat un fragment del Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados (Madrid) de l’any 1852, on apareix transcrit un debat al voltant de la situació politica de la Marina, dominada per Juan Thous. El cas de Sella era flagrant i no ens resistim a transcriure un fragment que parla del caciquisme a la nostra comarca:
Thous tenia allí la alta prerrogativa de nombrar los alcaldes, los ayuntamientos, los médicos de los pueblos y hasta los maestros de escuela: de aquí había nacido la formación de un estado dentro de la misma provincia, sobre el cual la administración no podía ejercer ni administración ni influencia (diputat Campos, 1851)

Joaquín Ronda ens envia les pàgines del diari La Unión Democrática (3 de gener de 1886), on es narren les festes de 1885 tal i com hem comentat a l'entrada de març de 2012.

Carlos Ibañez ens envia una fotografia del poble en 1972, portada del nº 515 de la revista Reinado Social del Sagrado Corazón (Madrid). Benvingut Carlos i moltes gràcies!

Sella a principi de la dècada de 1970



Novetat bibliogràfica:

Com veieu, al llarg de les entrades de l’Arxiu, la figura de Juan Thous acapara una atenció especial, ja que és un dels principals protagonistes del segle XIX. Per això us recomanem l'entrada del blog La Marina d’ahir sobre El Lliriet, la seua famosa finca en Benidorm. 

Addenda:

Aprofitant el nou portal de El Cabiló 2.0, estem fent proves per a traslladar el nostre blog a la xarxa facilitada per l'associació juvenil de Sella, gràcies a la dedicació de Pablo García. A poc a poc anirem completant el nou blog fins donar-lo d'alta.

Com sempre, volem acabar agraint les col·laboracions fetes per les persones a què ens hem referit més amunt, que ja son membres de l'Arxiu de Sella


dimarts, 6 de març del 2012

Homenatge a Catalina Thous: una placa de 1885

Recentment, el nostre company Joaquín Ronda donava a l’Arxiu un document molt interessant [1]: la narració al diari La Unión Democrática (3 de gener de 1886) d’unes festes a Sella l’any 1885.

Aquestes festes van ser tan especials que encara alguns dels nostres majors les coneixien com les festes del segle. El detallisme amb què estan narrades convida a fer una treball monogràfic sobre els actes que ocuparen estes festes (voluntaris animeu-vos!), alguns dels quals ja han sigut objecte d’estudi. És el cas de la partida de Pilota i la “processó de les eines” narrades per Luís Soler [2]: gràcies a aquest document, ara per ara, sabem que es tracta de la partida de Festes més antiga de què tenim notícia i veiem que ja era una cita esportiva consolidada en el calendari de tot el país.

Però les festes de 1885 foren tan especials perquè es feren en honor a Catalina Thous, que acabava de morir, jove i sense fills, a causa d’una penosa malaltia. Catalina estimava molt Sella i es va caracteritzar per la seua filantropia, raó per la qual va ser coneguda com a madre de los pobres. Son pare, el cacic de la Marina Joan Thous, propietari de cases a Sella i masos com el Caído o Sanxet, va pagar unes festes carregades de pólvora, música, pilota, beguda i fervorosa religiositat.

Per això, en aquesta entrada volem ocupar-nos únicament d’un emotiu acte que podríem considerar com l’esdeveniment central de les festes: el descobriment d’una placa en honor a Catalina Thous, que donaria nom a un carrer de Sella. A continuació, transcrivim literalment part del document (disculpeu la llargària) perquè ens permet fer-nos una idea de situació, encara que va molt carregat d’adjectius en grau superlatiu.

La placa, de 1885, es troba al número 13 del carrer Més Avall, en la façana de la casa que de Catalina Thous, just en la confluència amb el Carrer Major. Ara coneixem la seua història.

Fet i fet, a banda de donar a conèixer aquell fet històric i irrepetible que es va esdevenir en el carrer Més Avall, el document ens permet datar la placa homenatge a Catalina en 1885, ja que va ser respectada en les obres que es van fer sa casa l'any 1944. Aquesta placa i el carrer on es troba, passen a formar part del nostre patrimoni històric més apreciat, aqueix patrimoni que l’Arxiu vol difondre entre tots vosaltres. Un de tants fets històrics del nostre passat que, en conéixer-lo, fa gaudir doblement d’un passeig pel nostre poble...

Son las ocho de la mañana. Indescriptible es de todo punto la procesión cívica que se dirige a colocar la monumental placa que ha de perpetuar la memoria de la caritativa Doña Catalina. Esta làpida, que ha de fijarse en la fachada principal de la casa en la que vivió y murió la madre de los pobres, es un acontecimiento verdaderamente grandioso [...].
Rompió la marcha de la procesión la banda de música de Callosa de Ensarrià, siguiendo a ésta un estandarte llevado por un pobre de solemnidad, ostentando dicho estandarte el lema: Premio á la Caridad. A éste seguía todos los pobres de la villa que han sido socorridos con veinte reales de vellón, cada uno, en el acto de colocar la làpida; seguidamente, la música de Villajoyosa, ejecutando sentidas marchas fúnebres y precedida de un estandarte con el lema de: El pueblo agradecido.
A esta señalada comitiva se unieron en compacto grupo muchísimos vecinos del pueblo y forasteros que quisieron honrar el recuerdo de la madre de los pobres. Otro estandarte con el lema de: ¡Vivan los pobres! ¡Viva el trabajo! Seguía al anterior, acompañándole las dulzainas y tamboriles, y en perfecta formación iban todos los pobres y honrados obreros que tuvieron trabajo en las haciendas de D. Juan Thous, padre de Dª Catalina, madre de los pobres, llevando con orgullo sobre sus hombros los picos, azadas, azadones, barrenas, perpales, mazas y cuantas herramientas, en fin, de albañiles y carpinteros usaron en aquellos trabajos. Así que se colocó la làpida conmemorativa, á cada uno de dichos honrados obreros se les gratificó con ocho reales de vellón.
Tras los grupos referidos, siguió la banda de música de Orcheta, que, en unión de las jóvenes doncellas del pueblo, ofrecían singular aspecto. Vestían todas de riguroso luto que hacía resaltar más su belleza y llevaban el cabello suelto [...]. Al propio tiempo se cantó un precioso himno dedicado a Doña Catalina, madre de los pobres –letra del conocido vate alicantino D. Antonio Laurí Garrigós y música del reputado maestro D.José Charqués, por los mismos alumnos de la Escuela municipal de Alicante que con tanto acierto dirige el ya dicho inteligente maestro [...].
Y siguió la comitiva con dirección a la iglesia cerrando la marcha, el Clero, el Ayuntamiento y otras Autoridades, así como también la renombrada banda de música de Alicante.
Una vez en la iglesia, la comitiva depositó sobre el severo catafalco de tres cuerpos que se había erigido en honor á la madre de los pobres, cuantas coronas llevaba y situandose todas las doncellas alrededor del mismo, ofrecieron un cuadro digno de las descripciones de nuestros mejores poetas [...]


El document continua amb la narració de la missa -oficiada per multitud de rectors i personalitats vingudes de diversos pobles, amb música de capella amb contrabaix i oboe, responsos, etc.- donant finalització a unes festes certament inolvidables. Com bé diu el document, la colocación de la lápida ha de perpetuar la memoria de Dª Catalina, madre de los pobres; i així pensem que ha sigut, en part. Fet i fet, Luis Soler ens contava que son pare, Jesús Soler (nascut a 1905), encara va conèixer al porxi de la casa dels Thous les restes de les corones de flors amb inscripcions relatives a la madre de los pobres. Aleshores, ell les relacionava amb l’enterrament de Catalina però hui, gràcies a la troballa d’aquest document, sabem que formaren part dels singulars fets que ara coneixem..

P.G.F.
El carrer de Més Avall, encara conegut per molts com Doña Catalina fou l'escenari de tan singular acte, amb la congregació de bandes de música, autoritats i veïns del poble de Sella i voltants. Les antigues reixes de la casa de les Elòdies, enfront de la casa dels Thous, en foren testimonis.

[1] Podeu llegir el document complet al següent enllaç (premsa històrica del Ministeri de Cultura)
[2] Soler, L. V. (1996): “La processó de les eines”, Festes en honor a la Divina Aurora, Sella, s.p..