La Cova del senyor Toni

Un “còctel històric” per al mes de desembre, amb els següents ingredients:

un indret: una cova al barranc de l’Arc, molt a prop dels abrics on fa milers d’anys els nostres avantpassats deixaren la seua empremta en forma de pintures rupestres

La cova en qüestió, al Barranc de l'Arc

una data: març de 1844, després de la rebel·lió militar de Pantaleón Boné. Un dels primers alçaments contra l’absolutisme de la monarquia a Espanya, que va acabar justament a Sella, en concret a la Costera de Relleu. Apressats els revoltats, vingué al poble el Coronel Juan Contreras amb quinze Lanceros de Lusitania. Boné i els seus foren traslladats i afusellats a Alacant (al lloc conegut després com "Paseo de los Martires de la Libertad", hui "Explanada de España") i les repressions contra col·laboracionistes se succeïren per tota la província.

Lanceros de Lusitania que vingueren a Sella (extreta d'ací) i afusellaments a Alacant (font). Raons de pes per a amagar-se  

Antonio Giner Cerdà, el senyor Toni

un personatge: un jove, Antonio Giner Cerdà, conegut com a senyor Toni; cacic i polític de Sella, descendent dels descobridors del tresor del Diví, propietari de mig terme i de cases com l’actual acadèmia de música... un dels personatges més importants del segle XIX. Segons ens conta Natividad Martínez, Giner estava involucrat en l’alçament de Boné i els acompanyava en la seua fugida cap a Sella. Empresonats els seus companys, es va veure obligat a amagar-se en una cova de l’Arc, a prop de les seues propietats (entre altres, el mas de La Bodega), on va estar una llarga temporada, potser fins que, en 1846, la reina Isabel II va declarar una amnistia.

Interior de la cova

Restes d'una gerra moderna,
testimoni material de l'amagatall?

Amb eixos ingredients ens proposàrem inspeccionar la cova on, en principi, es va amagar el senyor Toni. No trobàrem gran cosa, però gaudírem d'un paisatge encisador i d'una història interessant,  

un succeït més en la mil·lenària presència humana en les coves del barranc de l’Arc.

Detall del Bosquejo planimétrico (Instituto Geográfico y Estadístico)
de 1898 del terme de Benimantell. S'aprecia la cova (marge superior esquerra),
masos com la Bodegueta o Muletes i els assegadors i camins històrics
que buscaven el port de l'Arc. La majoria d'estes terres foren propietat d'Antonio Giner Cerdà, mort el 1873.

Inscripció desconeguda en La Font

Ubicació aproximada de la inscripció

L’Hort de La Font és un dels indrets més interessants de Sella, i es mereix un treballet monogràfic: nogensmenys, era l’entrada principal del poble pel camí de La Vila a València, hi havia una font (que ja dona nom al carrer en 1726) abastida per la sèquia major i l’edifici on estava la font presenta una arquitectura molt singular amb unes arcades interiors i una volada de triple teula. Hi hagué també una important almàssera, l'última del poble que utilitzava la força d’un burro o matxo. Ara bé, encara que alguns de nosaltres hem passat milers de vegades per davant, mai ens havíem adonat de les restes d’un text inscrit en roig, que no pareix massa antic però que, tanmateix, és quasi impossible de llegir. A veure si algú pot assabentar-se del que deia i ens ho conta!

Detall de la part de la inscripció que encara és visible

Noticies de l'Arxiu nº 2 (Novembre de 2011)

José Juan Seva ha donat a l’Arxiu una carta manuscrita referida a la família d’Antonio Giner, el senyor Toni. En concret, tracta sobre uns assumptes relatius a l’herència del seu fill José Giner Llobet (el senyoret Pepito), que va tindre que deixar els seus estudis a València a causa dels problemes econòmics de la familia. La carta, de finals del s. XIX, inclou una transcripció feta per José Juan. Una valuosa informació sobre aquest important personatge històric del segle XIX, descendent dels descobridors del tresor del Diví. Gràcies per la teua col·laboració i benvingut a l'Arxiu!

Hem incorporat a l’Arxiu una còpia dels documents de Ellis Island (Nova York) pertanyents a Álvaro Garcia, tal i com relataven en l’entrada anterior.

El passat dimarts 6 de decembre tinguerem una xicoteta reunió per a debatre sobre el sistema de classificació de la informació que anem arreplegant. Es tracta de tot un repte perquè no és una qüestió senzilla, donada la gran quantitat de possibilitats que pot oferir qualsevol document. Tenim un esbós sobre el que seguirem treballant.

Incorporem dos fotografies de Jaime Pomares, datades de la dècada de 1960 i publicades per l’associació Alicante Vivo. 

Un paisatge agrari viu: el Barranc de Xarquer al voltant de 1960. Una de les dos fotografies de Jaime Pomares incorporades a l'Arxiu

Hem adquirit el Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos (1810-2005) on hi ha una entrada per al que fou Senador i Síndic de Greuges Arturo Lizón Giner (Sella, 1938). També d’altres politics i personatges amb influencia en Sella com Juan Thous Carreras (1825-1889) o el relleuer Francisco Soler y Pérez (mort a 1896). Des de l’Arxiu esperem aportar nova llum sobre la vida i trajectòria d’altres politics locals de Sella que deixaren una emprempta histórica, com el senyor Toni Giner, el tio Celestino Berenguer, etc. Podeu enllaçar al diccionari ací

Hem contactat amb l’associació Raices del Reino de Valencia, qui fa uns anys va digitalitzar els llibres batismals de l’Arxiu Parroquial de Sella. Tenen un conveni amb el  bisbat i pareix que volen continuar amb la tasca de digitalització. Podeu accedir a les dades associaciant-vos a contactant amb ells a través de la seua web   

David Sirvent ens envia una interessant iniciativa del CSIC i Institut d’Estudis Catalans sobre un estudi genètic sobre alguns cognoms catalans com Alemany, Ferrer, Mas, Soler o Vidal. Alguns d’aquestos cognoms ens acompanyen en Sella des de fa moltes generacions. Busquen varons voluntaris, no et trauen sang i no cal moure’s de casa. A canvi podeu conèixer moltes coses sobre el vostre passat. Participeu i conteu-nos! Enllaç

- 

A FER LES AMÈRIQUES… Sellards a Nova York

Hui hem rebut una donació extraordinària per a l’Arxiu, fruit de la recerca de la nostra companya Glòria Alemany. Es tracta dels documents que certifiquen l’arribada del sellard Álvaro García a Nova York, l’any 1920. El Tio Álvaro Moliner va emigrar als Estats Units, com tants altres europeus, en les primeres dècades del segle XX, forçat per una difícil situació econòmica i, també, per un esperit emprenedor. Tenia 28 anys.

L’Estàtua de la Llibertat i, darrere, Ellis Island  Font

Registre d’immigrants a l’Illa. Font

Arribat des de França, visqué uns anys a la gran ciutat, on tingué experiències úniques no exemptes de la duresa de la immigració a milers de kilòmetres de casa. Només cal que pensem com era Sella en 1920 i quines coses es degué trobar en una ciutat en ebullició, amb centenars de milers de vehicles, grans gratacels i quasi sis milions d’habitants. Fet i fet, durant la seua estada a la gran metròpoli, Álvaro va veure alçar construccions emblemàtiques com el Chrysler Building (319 m) o l’Empire State Building (443 m), l’edifici més alt del món fins que en 1972 es va acabar el Word Trade Center. Mentrestant, a Sella els carros per fi podien accedir al casc urbà, ja que la inaguració del pont de la carretera substituïa el pontet vell i la costera del Turrumpero, que només eren accesibles a peu o en cavalleria... 

Manhattan en 1931 (Viquipèdia)

Els papers pertanyen al registre elaborat per l’administració americana a l’Illa d’Ellis, que era on desembarcaven, censaven i  es mantenien en quarantena els milers d’immigrants. A hores d'ara eixes dades estan disponibles en la web  http://www.ellisisland.org/, on es poden buscar i comprar els documents de milions de persones de gairebé tot el món. Gràcies a la investigació de Glòria, hui disposem d’aquest conjunt de documents excepcionals.

Fragment del registre on apareix Álvaro García, "de Cella, Alicante"

Imatge del Niagara, el vaixell que feia el trajecte Le Havre-New York, en el qual Álvaro va viatjar. Fou construït l'any 1908 i desguassat en 1931.

Ara queda recollir, amb els testimonis dels seus fills Amable i Álvaro, la vida d’aquest home, que va tornar al poble al voltant de 1934 profundament marcat pel seu pas per Nova York. Però altres sellards també van emigrar als Estats Units. Caldria recollir-ne, ara que encara som a temps, els noms i les vides per a conéixer millor aquest capítol tan interessant de la nostra història. A veure si algú s’anima a tractar aquest tema amb més profunditat o a portar qualsevol idea o informació, per menuda que puga paréixer. Gràcies Glòria!

P.G.F.

Remigio Cerdà i la fàbrica de sabó i lleixiu “Virgen de la Aurora”

Encara que pobles com Sella es basaven en una economia eminentment agrària, a les societats rurals del passat existia una intensa activitat industrial que ocupava –de forma parcial o completa- a nombroses persones. Majoritàriament, estes industries es basaven en l’aprofitament de recursos locals i darrere d’elles solien haver persones emprenedores que, en ocasions, acumularen durant cert temps un xicotet capital.

Arxiu Parroquial de Sella. Fons Pare Tomàs. Carta d'Eleuteria Cerdà a Tomàs Giner (1905)

Eixa pareix ser la història de l’empresari Remigio Cerdà (mort al voltant dels anys 1940), que a principis del segle XX va crear una fàbrica de sabons i lleixiu anomenada “Virgen de la Aurora”. El seu procediment per a l’obtenció de sosa càustica era un mètode propi a partir de la cendra de l’abundant escorfa d’ametla que produïa l’agricultura del terme. 

Cerdà fou propietari del mas del Fardatxo i visqué al carrer Trinquet i al Palau. No obstant l’empresa no va prosperar com s’esperava: per la documentació que hem trobat, en 1905 ja tenia seriosos problemes econòmics, però va seguir amb el negoci del sabó i va diversificar la seua activitat torrant civada, panís i blat. Això va ser, almenys, fins els anys 1930, perquè encara queda gent gran que el recorda a ell i a la seua germana Eleuteria. La torradora es trobava al Palau, és a dir, abans que el baró Juan de Calatayud i la seua família s’instal·laren a Sella iniciant nous negocis com les herbes per a infusions o els vins “Baronia de Sella”. Però això ja és un altra indústria...

Si trobeu dades o històries sobre Cerdà i la seua fàbrica, no dubteu a compartir-les amb l’Arxiu!

Noticies de l’Arxiu, nº1 (Octubre de 2011)

Una vegada al mes (aproximadament), farem una entrada amb les incorporacions més destacables a l’Arxiu.

En octubre de 2011 hem rebut la donació dels següents documents:

1. Vicent Olcina ens proporciona un fragment del Diario de las Sesiones de Cortes. Congreso de los Diputados. Legislatura de 1863 a 1864. Madrid: Imprenta Nacional, 13 de noviembre de 1893. On es tracta un interessant problema derivat del vot del sellard Jaime Lloret a les eleccions generals de 15 de maig de 1862.
2. El mateix Vicent ha trobat un fragment de la Colección Legislativa de España. Sentencias del Tribunal Supremo en materia criminal. Salas segunda y Tercera. Primer semestre de 1889. Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia. On es tracta d’un assassinat ocorregut a Sanxet en 1888.
3. Joaquin Ronda ens ha proporcionat un document imprés, signat a Callosa en 20 d’abril de 1871, sobre dissertacions al voltant de la herencia de Catalina Thous i algunes possesions a Sella i Benimantell que reclamava son pare, el cacic Joan Thous i Carreres, una vegada va morir la seua filla. 
4.  I com no, l’aparició de Documentació histórica i bibliográfica de la Marina Baixa, realitzada per Agustí Galiana i publicada per AEMaBa, on trobem nombrosos documents sobre Sella.

Gràcies a tots per la vostra aportació!

Novetat editorial: recopilats decenes de documents sobre Sella

L'Associació d'Estudis de la Marina Baixa ha publicat un CD ROM amb una recopilació de documents antics de la Marina Baixa. Inclou uns 2.000 documents de tots els pobles de la comarca, tots els temes i totes les èpoques, comprovats en les fons originals. Sella apareix en molts d'ells.

Hi ha textos en llatí (molts d'ells traduïts), català, castellà i altres idiomes. Hi ha documents oficials de cancelleries reials i ajuntaments, obres de cronistes i historiadors i fins i tot algunes obres de creació literària

A banda dels escrits, hi ha uns cent documents gràfics, principalment mapes. A més a més, es pot trobar una bibliografia de la comarca, classificada per temes segons les signatures CDU usades en les biblioteques de tot el món.

Podeu trobar múltiples històries. Coses que han passat en la nostra terra. Amb escenaris i protagonistes locals. Moltes d'elles poc o gens conegudes.

Un recurs a explotar pel curiós, pel lector, per l'estudiant, pel professor, per l'investigador. Un fons documental que suposa un abans i un després per a conèixer el passat de Sella, recopilat durant anys per Agustí Galiana

El preu d'adquisició és de 8 euros, i només 4 per als socis d'AEMaBa. Podeu contactar amb Pablo Giménez (pfontsella[arroba]hotmail.com)

Publicat conjuntament a la web de l'Associació d'Estudis de la Marina Baixa

La gèlida Aitana d'Enric Valor

Enguany se celebra el centenari del naixement d’Enric Valor i Vives, l’escriptor que es va dedicar en cos i ànima a conservar la llengua, la memòria i l’imaginari col·lectiu dels valencians durant les tèrboles dècades del franquisme. I és que el mestre Valor se centrà sobretot a desenvolupar tres de les assignatures que, en aquella època, la societat valenciana encara tenia pendents: la normativització de la llengua, el conreu d’una novel·la valenciana de base realista i l'arreplega d’un corpus rondallístic –que posteriorment literaturitzà en les famoses Rondalles valencianes.

Certament, l’arrelament d’Enric Valor a la terra en què s’havia criat fou excepcional. De fet, l’escriptor castellut es degué recórrer pam a pam la nostra geografia, impulsat segurament per un deler infatigable de recollir i inventariar les realitats i els mites de cadascun dels pobles que integren el sud del País Valencià. Per tant, no podia oblidar-se de Sella...

El nostre poble, i, sobretot, el nostre paisatge, apareixen com a escenari en un dels contes de Valor, titulat “Viatge de Nadal”[1]. La narració la protagonitzen dos xocolaters de la Vila (Jesús i Jordi) que emprenen, el dia de la Nit de Nadal, la pujada a l’Aitana en direcció a Alcoi per a vendre allí les seues mercaderies. Al llarg del camí tots dos discuteixen sobre ell lloc on passaran la nit. Jesús, que és el més jove i intrèpid dels xocolaters, no vol aturar la mula fins arribar a Alcoleja, encara que haja de travessar el port de Tudons de nit. Jordi, que és més vell i té el cul pelat de pujar la serra d’Aitana, aconsella descansar en l’hostal de Sella. El xocolater més gran intueix que la nit serà freda i aconsella el jove que no arrisque la vida per manca de prudència. Però Jordi no fa cas de les advertències i, després d’haver sopat a Sella, decideix continuar i fer camí tot sol. Tal i com havia pronosticat la veu de l’experiència, a mitjanit la neu sorprén el jove traginer, que al final es gela i perd el coneixement enmig de la tempesta. Si voleu saber com acaba, podeu llegir tot el conte al bloc d’un tal Enric Iborra: http://www.laserpblanca.com/viatge-de-nadal-enric-valor

L'hostal de Sella

A continuació, vos deixe dos fragments del conte. El primer es correspon amb l’entrada dels dos xocolaters al nostre poble, moment en què se n’adonen de la bellesa inherent de les sellardes. El segon és una descripció enginyosa i mítica –com totes les descripcions paisatgístiques d’Enric Valor– de la via d’ascens del litoral al port de Tudons. Per cert, disculpeu el fet de no haver-me esperat a Nadal per a publicar-la. I recordeu que el millor dels homenatges que se li poden fer a Enric Valor consisteix, senzillament, a llegir la seua literatura.

«Era foscant quan arribaren a Sella.                                                                                             

Allà, ja en la mateixa falda de l'Aitana, des de la remota carena, els baixava una alenada glacial. A l'entrada del poble, vora la font, omplint un cànter de dues anses, corbat opulentament com uns malucs de dona jove, hi havia una fadrina, sana, esvelta i forta com una Raquel de la muntanya.

—Eh!...

Jesús li va dir una amoreta dubtosa; Jordi la va mirar silenciós, tal vegada pensant que ell, d'haver-se casat, bé podria tenir ara una filla així, d'una bellesa tan ferma i acabada».

……………………………………………………………………………………………………

«El camí més transitat per aquelles expedicions mercantils i bohèmies era el port de Sella o dels Todons, aquell grandiós esvoranc enlairat sobre un ample laberint de moles abruptes, tossals i pics que s'esvaeixen a poc a poc fins afonar-se en la llunyana mar. Pujant de la Vila a Alcoi, a mà dreta del llarguíssim port s'estén la descarnada crestallera de l'Aitana, i a l'esquerra els contraforts de la fosca i garrigosa serra de Penàguila. Llavors aquest camí carreter —avui enrevessada carretera d'asfalt— serpejava primer entre bancals i escaleroles d'oliveres i garrofers, entre lloms i pujols suaus pròxims a la mar, i per fi s'enfilava muntanyes amunt salvant turons, vorejant precipicis, engolfant-se per vidrienques rieres, amunt i avall com un tobogan de gegants i trobant-se amb el prodigi —als ulls dels vilatans— d'un canvi sobtat de clima en un trajecte de deu hores de pujada: de la tebior marinera al buf gèlid de les altures».

Neu a l'Aitana. Foto: Agustí Pastor

Neu a la foia Llarga. Foto: José Miguel García i Pere García



[1] El conte a què em referisc el trobareu al recull de relats d’Enric Valor que va editar Tàndem l’any 2000 a València i que rep el títol de Narracions Perennes.

---



Carta de presentació

L’Arxiu

Un espai per al patrimoni històric i cultural de Sella

El poble de Sella compta amb un vastíssim material etnològic i cultural que si no es recull i s’estudia pot caure en l’oblit. Arran d’aquest plantejament, naix la iniciativa de crear un arxiu que vaja més enllà del mer espai físic on aplegar tota aquesta informació. I és que l’Arxiu de Sella pretén consolidar-se com a col·lectiu de persones interessades en recuperar i difondre el patrimoni material i immaterial de la localitat. El propòsit d’aquest projecte, doncs, és recollir i inventariar tots aquells elements culturals que donen sentit al nostre passat i a la nostra existència com a poble mil·lenari de la serra d’Aitana.

L’interés de l’Arxiu és molt ampli, ja que abraça des de documents històrics fins a memòria oral (recollida d'entrevistes), tot passant per fotografies, manifestacions artístiques i religioses del nostre passat, inscripcions, gravats o graffitis,  així com també dites populars i d’altres mostres de material etnopoètic, onomàstic (toponímia i antroponímia), arquitectònic (arquitectura rural i urbana), esportiu (pilota valenciana i d'altres esports), etnològic (oficis, conreus i tècniques agrícoles i ramaderes tradicionals) i, en definitiva, qualsevol altra dada digna de ser recollida i estudiada.

A més, aquest espai de recuperació i estudi ha d’aprofitar, alhora, per a conscienciar els veïns i les institucions públiques i privades de la necessitat de conservar aquests béns, de vegades poc valorats o directament oblidats. Per tant, una tasca fonamental de l’Arxiu és la de la difusió, bé siga través de publicacions de caire cultural i científic, o bé mitjançant revistes de caràcter més aviat restringit, com ara les diverses publicacions locals.

Finalment, la creació de l’Arxiu possibilita l’existència d’una eina de consulta per a tots aquells que vulguen iniciar-se en la investigació de qualsevol tema relacionat amb el patrimoni del poble.

I és que un poble amb una riquesa cultural i paisatgística incalculable com és Sella necessita d'una iniciativa que implique com més gent millor. 

Vos animeu a participar-hi?

Foto: J. Santamaria