La parella que va vindre del fred...

Si Sella és coneguda internacionalment és per l'escalada que es pot practicar al barranc de l'Arc.

Una activitat que ens ha portat gent de gairebé tot el món, ja que hem pogut conéixer, a banda d'una majoria europea, americans, sudafricans i fins i tot japonsesos, amb la clàsica guia d'escalada de Sella traduïda a aquesta llengua.

Sens dubte, l'escalada ha sigut una experiència positiva per a dónar a conéixer Sella i dinamitzar l'economia i l'ambient del poble.

I encara que es podria fer molt més en aquest sentit, amb els anys ja disposem d'un valuós material documental que comencem a arreplegar en l'Arxiu.

Precisament, ens acaben de fer arribar un document sobre una història curiosa d'una parella de noruegs –Nina i Even Moldstad– que va viure en Sella durant cinc mesos.

Document enviat pels Moldstad, dipositat a l'Arxiu de Sella.
Fixeu-vos on es localitza l'illa d'Spitbergen

La història no tindria res d'especial si no fóra perquè aquesta parella, habitual del Casino i en la que destacaba ell per l'altura i la barba roja, provenien literalment del Cercle Polar Àrtic, es a dir, a prop del Pol Nord.

Els Moldstad residien a Ny-Alesund, un poble de l'illa de Spitsbergen. Situat a 78° 55' N és un dels pobles més septentrionals del món, antic llogaret de pescadors i hui seu d'importants programes científics internacionals.

El poble, amb el seu aspecte habitual. Un lloc inhòspit per a la pràctica de l'escalada
(font: www.awi.de)

La seua població estable és de 30-35 persones, la majoria dels quals son científics. Gràcies al Corrent del Golf, la temperatura mitjana del mes de juliol (el més càlid de l'any) és de 5ºC.

Carrer de Ny-Alsund, amb l'hotel Nordpol i una imatge de l'explorador Amundsen
(per si voleu tornar la visita)
font: HJansen -panoramio

En l'illa de Spitsbergen, exactament a prop de la capital, Longyearbyen (que no arriba als 3.000 habitants), es va inaugurar la Bòveda Global de Llavors de Svalvard, on ara mateix hi han enmagatzenades més de 100 millions de llavors de tot el món. Una veritable Arca de Noé de la biodiversitat on, deixant volar la imaginació, tal vegada hi haja llavors d'Aitana.

En aquest territori el rei és l'os polar, per a qui els nostres "jabalís" serien un aperitiu.
"No camine més enllà de la linia sense un arma"
Font: Roger11-Panoramio

Vistes les condicions de vida del seu poble, l'estada a Sella de Nina i Even degué ser una experiència inoblidable, amb eixos dies assolejats del nostre hivern i amb un poble amb els carrers vius que multiplicava per 20 el número d'habitants de Ny-Alesund.

Per cert, que a aquest poble es troba l'oficina de correus més septentrional del món, i aquest curiós document ens ha arribat a l'Arxiu de la ma de dos carters, Ginés Pérez i Sergio Garcia, a qui els agraïm molt la donació.

Even i Nina Moldstad

Pablo Giménez

Sellards... de got i navalla (s.XIX)

Aprofitant aquesta clàssica expressió valenciana, parlarem un poc de la "història negra" que a Sella, com a tots els pobles, és abundant i ha deixat un bon rastre documental.

Aquesta llarga crònica negra es compon d'un conjunt de successos protagonitzats per personatges foscos de tota índole, que han viscut i encara viuen junt a nosaltres.

Alguns d'aquests personatges foren roders i lladres, que afloraren en el segle XIX, al recer de la misèria i la marginalitat predominant en l'època. Hui en recordem dos.

Josep Soler, el moreno

En la primera meitat del segle XIX existiren nombroses quadrilles de roders –moltes d'aquestes formades després de la Guerra del Francès i els alçaments liberals– que es feren especialment fortes a la Marina. El periodista i escriptor Manel Arcos ha estudiat profusament aquest període i, en el seu llibre Quan els trabucs refilaven (2012), ens parla d'aquest roder anihilat pels Voluntaris Reialistes, una milícia organitzada per ordre de Ferran VII, l'any 1827.

Prèviament, Soler -relacionat amb el famós roder Coloma (Moltó, 1993)- havia protagonitzat diversos aldarulls al nostre terme. A ell se li atribueixen les morts violentes dels sellards Josep Pérez Ferrer (13 de març) i Gregori Alberola (29 de març), tal com recullen els llibres parroquials (Martínez Llorens, 1987: p.159). Alberola degué de morir en un enfrontament armat amb trabucs, on Soler també acabà amb la vida d'un voluntari realista de Penàguila anomenat José Espinós. L'enterrament doble, amb campanades Amore Dei, es va produïr  a Sella l'endemà, de forma que el penaguilenc fou soterrat en el cementeri de l'església de Santa Anna.   

Després d'aquestes morts, que degueren causar un gran impacte a Sella i voltants, "el moreno" es va convertir en un objectiu prioritari, fins que va ser mort en algun lloc del nostre terme el mes de desembre, a mans dels companys d'Espinós. 

Ramon, el pelat

Aquest personatge de Sella era qualificat per la premsa com un «temido criminal». Junt al seu company («no menos famoso bandido») José Llopis Yerles va ser apressat el 23 de desembre de l'any 1874 a Sant Vicent del Raspeig. Periòdics com La Discusión o La Crónica Meridional donaven notícia d'aquest succés i relacionaven el bandoler amb diversos robatoris, sense donar més informació. De moment, és el que sabem, però de ben segur que tornarem a trobar-nos amb més documentació referida al Pelat.

Paisans dels voltants d'Alacant vist per Gustav Doré al segle XIX
font

Voluntaris Reialistes
font: El Gran Capitán 

Martínez Llorens, N (1987): Sella, Historia y Costumbres, Alacant: Impr.Gráficas Vidal-Leuka, 387 pp.
Moltó, E. (1993): "Camperols, ludites i bandolers al Comtat (1814-1833)" en Ayudas a la Investigación. Vol. VI Historia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 179-189.

PGF

Notícies de l'Arxiu, núm.16 (gener de 2012)

Un altra oportunitat tristament perduda....

C/ la Pau

L'Arxiu de Sella lamenta públicament que l'obra d'alçament dels carrers la Pau i Sant Antoni no s'haja acompanyat d'una mínima actuació  arqueològica, com obliga el fet de realitzar les obres al voltant del BIC (bé d'interés cultural) de la torre del Palau i del conjunt històric-monumental de l'Església i el Palau, tal i com es recull a les Normes Subsidiaries de Sella. 

Normes Subsidiaries de Sella (1994)

Artículo 62. Espacios y Edificios Protegibles.
Se definen como protegibles los siguientes edificios y construcciones:
  Casino
  Iglesia de Santa Ana
  Castillo- ermita de Santa Barbara.
  Casa en Calle Valencia esquina a carrer Les Voltes.
  Pont Vell.

5. Los yacimientos arqueológicos existentes, asi como la localización de nuevos yacimientos o la simple constatación de restos en el Casco Urbano estarán sujetas a lo dispuesto en la Ley 16/1985 de Patrimonio Historico Español

Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.

El fet més dolorós és saber que aquestes actuacions no hagueren retrasat les obres i no hagueren suposat tampoc cap despesa per al poble. Només la presència d'una persona formada (per exemple, un tècnic de Conselleria) en el moment d'obrir les rases haguera sigut menester perquè la màquina haguera tingut un poc de cura a l'hora de remenar el sol i destruir restes arqueològiques.

Aíxi doncs s'ha tornat a perdre l'oportunitat de recollir un valuós material sobre el nostre passat que, en un futur, podria haver enriquit una col·lecció museogràfica com la que tenen altres pobles veïns (Relleu, Finestrat i Orxeta). En una actuació d'urgència feta sobre les rases i els enderrocs de els obres, hem trobat valuosos fragments de ceràmica i altres objectes d'època medieval, dels que donarem notícia pròximament. 

Alguns fragments trobats (n'hi ha molts més)

Des de L'Arxiu de Sella entenem que aquestes actuacions s'han realitzat des del més absolut desconeixement i sensibilitat cap als valors històrics i patrimonials de Sella i també cap a la legislació vigent, que els professionals de la política haurien de conéixer, ja que forma part de la faena per la que cobren. En tot cas, per a nosaltres és, novament, una demostració del que encara queda per fer en el llarg camí de la conscienciació sobre la necessitat de conservar i reconéixer el patrimoni, com a testimoni del nostre devenir com a poble.

Conjunt Històric-Monumental de l'Església-Palau

*Part d'aquest text es va enviar com a nota de premsa al Magazín de CabilóRàdio