dissabte, 29 de setembre del 2012

Història de les Barraques a Sella


S'apropa el primer diumenge d'octubre i les barraques es converteixen en l'eix central de la festa. Per aquesta raó, volem transcriu-re un interessant repàs històric, publicat al Llibre de Festes de l'any 2001 i redactat per J.S. (algú ens pot dir qui és?). 
Sens dubte, és un bon moment per recordar l'origen d'aquest fenomen social, tan estimat com discutit, que ha anat més enllà de la festa per convertir-se en un veritable motor de la vida sociocultural de Sella. Acompanyem el text de fotos de l'Arxiu i aprofitem per dessitjar-vos a tots i totes BONES FESTES (i coneixement).

Història de les barraques de Sella

per J.S.

Encara que molts ho desconeguen, les barraques es van incorporar a la nostra festa fa prous anys.
Este fenomen, hui tan arrelat i establit en la festa del poble, és probable que tinguera els seus orígens en la influència exercida per Alacant capital on és molt mes tradicional esta costum, pel fet que molt gent compartia la seua residència entre el poble i la capital, on havia hagut de desplaçar-se per motius laborals.
Esta teoria de què parlem la prova el fet que en les primeres barraques que van sorgir, gran part dels seus components, encara que d'ací, vivien i treballaven a Alacant, i a més, des del punt de vista geogràfic només les trobem en l'àrea d'influència d'esta ciutat, a la qual cosa afegiríem que al principi tenien un estil molt semblant.
En la seua primera etapa, per classificar-ho d'alguna manera, no estaven arrelades encara, sorgia de tant en tant alguna, desapareixent amb períodes alternatius més o menys extensos.
El primer precedent que trobem és EL SALONET a finals de la dècada dels 50 i que va desaparéixer tan ràpid com va sorgir.
Es crea en 1962 VIVIM DEL TRAGUET, coincidint amb la comissió de festes d'eixe any; també va ser curta la seua existència.

Vivim pel traguet, al seu local del carrer Major (on hui es troba la peixcateria)
Interior de la barraca Vivim pel traguet, indispensable per a entendre els origens de
la Rondalla de Sella que es formaria aleshores
Festes majors de l'any 1960 o 1961. Barraquers i amics tastant una paella

En 1964 naix la "mítica" EL TRÓ, la qual va sobreviure diversos anys en diferents locals, el Secanet i antics telers de l'Almàssera. Van arribar a portar diverses orquestres al seu propi local, tota una novetat per a l'època, arribant a ser tota una institució en les festes del poble.

Barraca El Tro, al seu local del Secanet, front al Xop
Interior de El Tró al local del Secanet. Durant unes recents reformes
en aquest local, encara es podien apreciar les pintades de la paret

L'any 1972, coincidint amb la decadència de EL TRÓ, sorgix en el desaparegut Cine Avenida ELS RESACHATS que també tenen orquestra propia com era costum.
En el mateix local i un any més tard, apareixen ELS AMERATS, gent un poc més jove que prenen el relleu dels anteriors.
Per estos anys, a mitjan dels 70, aprofitant un vell magatzem d'ametles es forma LA TRENCADORA, que aglutina als més jovens del moment.
Finalment, LA PUNYALÀ, creada pels músics de la banda a finals dels 70 i que també van arribar a portar la seua pròpia orquestra.

Publicitat del llibret de festes de l'any 1966

Una curiosa particularitat que tenien estes antigues barraques és el que la beguda que més es consumia era la SURRA, el component principal de la qual era el vi mesclat amb fruites i gran quantitat i diversitat de licors. Esta "combinació explosiva" s'efectuava en un recipient anomenat "Cossi", llàstima que s'haja perdut esta tradició.
Per a finalitzar deixarem per a posteriors entregues la segona etapa i actual, que al meu entendre va començar l'any 1982 amb la creació de ELS SELLERS, i que va donar pas a una nova forma d'entendre la festa, inclús amb una identitat pròpia molt diferent del que va ser els seus orígens.

divendres, 21 de setembre del 2012

Em cague en la llet de pot!

Aquesta expressió tan coneguda representa, tants anys després, un sentiment generalitzat davant la textura acuosa i el sabor neutre de la llet en pols que els americans repartiren vers els acords amb el règim de Franco. 

A principis de la dècada de 1950, l'arribada del president Eisenhower a la Casa Blanca va suposar un nou canvi en la politica nord-americana, volcada en aquell moment en la lluita contra el comunisme. L'Espanya de Franco, antic pais col·laboracionista nazi, fou considerada aleshores una aliada estratègica per fer front a l'enemic comú: la URSS i els seus països satèl·lits. S'iniciava així una nova època per a la politica internacional que començaria a traure de l'aillamanet diplomàtic i econòmic al nostre pais. I res més lluny del que es puga pensar, aquestes decisions tingueren un impacte important a Sella.

En primer lloc, per la construcció d'una de les moltes bases militars americanes al cim de la serra d'Aitana: una història que encara està per escriure al nostre poble.

I, en segon lloc, per l'arribada d'ajuda alimentària en forma de pots de llet en pols i de formatge, que es varen distribuir tant en l'escola de xiquets com en la de xiquetes des d'aproximadament 1953. Aquesta "llet de pot" arrivaba pel port d'Alacant i era distribuïda per Cáritas, preferentment entre els escolars.

Per això, els xiquets d'aquella generació parlen amb propietat en cagar-se, encara hui, en la "llet de pot", com si maleïren la misèria predominant en un país que eixia amb dificultats d'una dura postguerra.... 

Pot de formatge americà conservat en un mas de Tagarina:
"Donated by the people of the United States of America"
(for the people of Sella)

Hui encara és reutilitzat per a "ensofrar" les parres

Escolars de Sella, dels quals tastaren els productes lactis americans.
Ningú millor que ells poden "cagar-se" en la llet de pot, ja que saben de què parlen
Descàrrega dels productes americans al port d'Alacant a principis de la dècada de 1950.
Tècnicament es tracta d'ajuda humanitaria, i ens permet reflexionar sobre on està i on estava aquest país fa unes dècades

P. Giménez

dijous, 13 de setembre del 2012

Notícies de l'Arxiu núm 10 (agost de 2012)

Durant aquest mes d'agost hem incorporat les següents aportacions documentals:

Pere Català ens remet dos cartes que contenen informació interessant sobre la Guerra Civil i un rebut de contribució territorial de la dècada de 1940. Gràcies!

Vicent Olcina ha descobert nous documents sobre la nostra història medieval i moderna. Entre aquests destaca un pleit entre els Calatayud que ens aporta informació sobre personatges rellevants de Sella en la dècada de 1730.

Igualment, hem incorporat l'entrada de "Sella" del Nomenclator Geográfico Eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de València de Sanchis Sivera (1922), on apareix una referència a l'any de construcció de la Casa Abadia, datada aproximadament a partir de 1574, quan Sella es va establir com a parròquia independent de Relleu.

Antic lateral de la Casa Abadia amb el campanar de Santa Anna. Noves recerques documentals podrien fixar l'origen de l'abadia a finals del segle XVI. Quines sorpresses depara el subsòl d'aquest edifici?

Addenda:

Per a finalitzar, volem esmentar una nova iniciativa presentada a la ciutat d'Elx i destinada, textualment, "a incentivar en la recopilación de documentos, fotografías antiguas, así como de material audiovisual, fomentando el enriquecimiento de la memoria histórica de la ciudad". 

En la linia del que estan fent col·lectius i associacions culturals com l'Arxiu de Sella (com veieu, en ocasions amb el suport i sensibilitat de les corporacions municipals), no deixeu de col·laborar aportant els vostres documents, fotografies, etc, que poden ajudar a conèixer, explicar i gaudir del nostre passat.

Enllaç a la noticia: