Noticies de l'Arxiu nº 5 (Febrer de 2012)

Novetats documentals:

Partida de Festes de Sella. Any 1944

Salvador Garcia ha aconseguit el cartell de la Partida de Festes de Sella de l’any 1944. Ara per ara, és el cartell més antic que es conserva i hi apareixen diversos jugadors reconeguts. Entre ells, Tonet Ferrer (Tonet de Sella), a qui li vam fer una entrevista l’any 2003, publicada al número –de la revista El Cabiló. 

La troballa ha causat gran expectació entre els aficionats al nostre esport. Alguns d’ells destaquen com aquest cartell demostra que la partida de Festes de Sella “és un dels fets clau en la història i manteniment del joc a llargues (ratlles) al País Valencià”. Una gran aportació! 

Vicent Olcina, en una de les seues recerques a l’Arxiu del Regne de València, ha trobat informació interessant  de l’any 1806 sobre:

- Dos molins d’una mola al riu de Sella, propietat de Mechor de Calatayud

- Un forn de pa, propietat del mateix Calatayud, situat al “carrer Notario”. És la primera vegada que sentim aquest nom de carrer, que encara no sabem on es trobava (alguna idea?)

El mateix Vicent ens ha donat un fragment del Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados (Madrid) de l’any 1852, on apareix transcrit un debat al voltant de la situació politica de la Marina, dominada per Juan Thous. El cas de Sella era flagrant i no ens resistim a transcriure un fragment que parla del caciquisme a la nostra comarca:

Thous tenia allí la alta prerrogativa de nombrar los alcaldes, los ayuntamientos, los médicos de los pueblos y hasta los maestros de escuela: de aquí había nacido la formación de un estado dentro de la misma provincia, sobre el cual la administración no podía ejercer ni administración ni influencia (diputat Campos, 1851)

Joaquín Ronda ens envia les pàgines del diari La Unión Democrática (3 de gener de 1886), on es narren les festes de 1885 tal i com hem comentat a l'entrada de març de 2012.

Carlos Ibañez ens envia una fotografia del poble en 1972, portada del nº 515 de la revista Reinado Social del Sagrado Corazón (Madrid). Benvingut Carlos i moltes gràcies!

Sella a principi de la dècada de 1970

Novetat bibliogràfica:

Com veieu, al llarg de les entrades de l’Arxiu, la figura de Juan Thous acapara una atenció especial, ja que és un dels principals protagonistes del segle XIX. Per això us recomanem l'entrada del blog La Marina d’ahir sobre El Lliriet, la seua famosa finca en Benidorm. 

Addenda:

Aprofitant el nou portal de El Cabiló 2.0, estem fent proves per a traslladar el nostre blog a la xarxa facilitada per l'associació juvenil de Sella, gràcies a la dedicació de Pablo García. A poc a poc anirem completant el nou blog fins donar-lo d'alta.

Com sempre, volem acabar agraint les col·laboracions fetes per les persones a què ens hem referit més amunt, que ja son membres de l'Arxiu de Sella

Homenatge a Catalina Thous: una placa de 1885

Recentment, el nostre company Joaquín Ronda donava a l’Arxiu un document molt interessant [1]: la narració al diari La Unión Democrática (3 de gener de 1886) d’unes festes a Sella l’any 1885.

Aquestes festes van ser tan especials que encara alguns dels nostres majors les coneixien com les festes del segle. El detallisme amb què estan narrades convida a fer una treball monogràfic sobre els actes que ocuparen estes festes (voluntaris animeu-vos!), alguns dels quals ja han sigut objecte d’estudi. És el cas de la partida de Pilota i la “processó de les eines” narrades per Luís Soler [2]: gràcies a aquest document, ara per ara, sabem que es tracta de la partida de Festes més antiga de què tenim notícia i veiem que ja era una cita esportiva consolidada en el calendari de tot el país.

Però les festes de 1885 foren tan especials perquè es feren en honor a Catalina Thous, que acabava de morir, jove i sense fills, a causa d’una penosa malaltia. Catalina estimava molt Sella i es va caracteritzar per la seua filantropia, raó per la qual va ser coneguda com a madre de los pobres. Son pare, el cacic de la Marina Joan Thous, propietari de cases a Sella i masos com el Caído o Sanxet, va pagar unes festes carregades de pólvora, música, pilota, beguda i fervorosa religiositat.

Per això, en aquesta entrada volem ocupar-nos únicament d’un emotiu acte que podríem considerar com l’esdeveniment central de les festes: el descobriment d’una placa en honor a Catalina Thous, que donaria nom a un carrer de Sella. A continuació, transcrivim literalment part del document (disculpeu la llargària) perquè ens permet fer-nos una idea de situació, encara que va molt carregat d’adjectius en grau superlatiu.

La placa, de 1885, es troba al número 13 del carrer Més Avall, en la façana de la casa que de Catalina Thous, just en la confluència amb el Carrer Major. Ara coneixem la seua història.

Fet i fet, a banda de donar a conèixer aquell fet històric i irrepetible que es va esdevenir en el carrer Més Avall, el document ens permet datar la placa homenatge a Catalina en 1885, ja que va ser respectada en les obres que es van fer sa casa l'any 1944. Aquesta placa i el carrer on es troba, passen a formar part del nostre patrimoni històric més apreciat, aqueix patrimoni que l’Arxiu vol difondre entre tots vosaltres. Un de tants fets històrics del nostre passat que, en conéixer-lo, fa gaudir doblement d’un passeig pel nostre poble...

Son las ocho de la mañana. Indescriptible es de todo punto la procesión cívica que se dirige a colocar la monumental placa que ha de perpetuar la memoria de la caritativa Doña Catalina. Esta làpida, que ha de fijarse en la fachada principal de la casa en la que vivió y murió la madre de los pobres, es un acontecimiento verdaderamente grandioso [...].

Rompió la marcha de la procesión la banda de música de Callosa de Ensarrià, siguiendo a ésta un estandarte llevado por un pobre de solemnidad, ostentando dicho estandarte el lema: Premio á la Caridad. A éste seguía todos los pobres de la villa que han sido socorridos con veinte reales de vellón, cada uno, en el acto de colocar la làpida; seguidamente, la música de Villajoyosa, ejecutando sentidas marchas fúnebres y precedida de un estandarte con el lema de: El pueblo agradecido.

A esta señalada comitiva se unieron en compacto grupo muchísimos vecinos del pueblo y forasteros que quisieron honrar el recuerdo de la madre de los pobres. Otro estandarte con el lema de: ¡Vivan los pobres! ¡Viva el trabajo! Seguía al anterior, acompañándole las dulzainas y tamboriles, y en perfecta formación iban todos los pobres y honrados obreros que tuvieron trabajo en las haciendas de D. Juan Thous, padre de Dª Catalina, madre de los pobres, llevando con orgullo sobre sus hombros los picos, azadas, azadones, barrenas, perpales, mazas y cuantas herramientas, en fin, de albañiles y carpinteros usaron en aquellos trabajos. Así que se colocó la làpida conmemorativa, á cada uno de dichos honrados obreros se les gratificó con ocho reales de vellón.

Tras los grupos referidos, siguió la banda de música de Orcheta, que, en unión de las jóvenes doncellas del pueblo, ofrecían singular aspecto. Vestían todas de riguroso luto que hacía resaltar más su belleza y llevaban el cabello suelto [...]. Al propio tiempo se cantó un precioso himno dedicado a Doña Catalina, madre de los pobres –letra del conocido vate alicantino D. Antonio Laurí Garrigós y música del reputado maestro D.José Charqués, por los mismos alumnos de la Escuela municipal de Alicante que con tanto acierto dirige el ya dicho inteligente maestro [...].

Y siguió la comitiva con dirección a la iglesia cerrando la marcha, el Clero, el Ayuntamiento y otras Autoridades, así como también la renombrada banda de música de Alicante.

Una vez en la iglesia, la comitiva depositó sobre el severo catafalco de tres cuerpos que se había erigido en honor á la madre de los pobres, cuantas coronas llevaba y situandose todas las doncellas alrededor del mismo, ofrecieron un cuadro digno de las descripciones de nuestros mejores poetas [...]

El document continua amb la narració de la missa -oficiada per multitud de rectors i personalitats vingudes de diversos pobles, amb música de capella amb contrabaix i oboe, responsos, etc.- donant finalització a unes festes certament inolvidables. Com bé diu el document, la colocación de la lápida ha de perpetuar la memoria de Dª Catalina, madre de los pobres; i així pensem que ha sigut, en part. Fet i fet, Luis Soler ens contava que son pare, Jesús Soler (nascut a 1905), encara va conèixer al porxi de la casa dels Thous les restes de les corones de flors amb inscripcions relatives a la madre de los pobres. Aleshores, ell les relacionava amb l’enterrament de Catalina però hui, gràcies a la troballa d’aquest document, sabem que formaren part dels singulars fets que ara coneixem..

P.G.F.

El carrer de Més Avall, encara conegut per molts com Doña Catalina fou l'escenari de tan singular acte, amb la congregació de bandes de música, autoritats i veïns del poble de Sella i voltants. Les antigues reixes de la casa de les Elòdies, enfront de la casa dels Thous, en foren testimonis.

[1] Podeu llegir el document complet al següent enllaç (premsa històrica del Ministeri de Cultura)

[2] Soler, L. V. (1996): “La processó de les eines”, Festes en honor a la Divina Aurora, Sella, s.p..

La vida a Sella i als voltants per les acaballes del segle XIII

Al llarg del segle XIII trobem notícies de la vida quotidiana de Sella i la contornada, gràcies a uns registres als Llibres de la Cort de Justícia de Cocentaina, dels anys 1269 i 1290 (1). A més dels que vaig escriure en un altre article, el de 1269, resulta molt curiós, ja que diu (2) que en aquest assentament hi ha una barreja de català i aragonés, segurament de mà dels personatges que intervenen en l’afer.

XVº Kalendas de febrero.1269 

Don Ivanyes Ezquerdo per nom e per veu de P. Pardo se clama de Sancho Pérez <alcayt> de Alarch de I mul morçiello, el qual fo furtado en Alacant al dit P. Pardo. Lo qual mul lo dit Sancho Pereç, vendió a don Exemén Pérez d’Oriz. Per on demana lo dit Sancho Pérez ésser condampnat en retre a ssi lo dit mul, o.l preu d’aquel ço ès sabe CL sols de Reyals, ho d’él èsser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret etc. E fo presa fiança de dret R(amon) de Canet, e fo asignat dia a respondre a diluns primervinent.(3)

Com veiem, Sancho Pérez, alcaid d'Alarc, li furta a P. Pardo un "mul murçiello" (2: p. 35) a Alacant i després li'l ven a Exemén Pérez d'Oriz (4) per mitjà d'Ivanyes Ezquerdo davant de la Cort del Justícia de Cocentaina

P. Pardo li reclama a Sancho Pérez que li torne el matxo o els diners en què esta valorat l’animal, que és un preu de CL sous. Per a salvar els drets de P. Pardo, segons els Furs de València, Ramón Canet assigna dia perquè Sancho Pérez responga al requeriment fet.

Fa quasi 750 anys, un matxo com aquests protagonitzava un plet on es veien involucrats l'alcait d'Alarc i el senyor de Sella. Conflictes quotidians que han deixat un rastre documental que ens permet conéixer les xicotetes històries del nostre passat.

En un altre escrit, més avant i per assumpte diferent, trobem:

Pridie idus Iunii.1290 

En Bernat de Clarmont se clama d’en Johan Dasí que deu a él LI sous menys II diners/ de rels de València per los quals li entrà pagador en Jacme Lacera ab carta pública,/ per homd[em]ana que li [s]ia condapnat en pagar a si los dits diners per èl demants, Ïtem, li deu XL sous per D[omingo] Andreu ad carta pública etc., per hom demana que li sia condapnat etc.(5)

En aquest cas, observem que Johan Dasí té un deute amb la persona que li deixa els diners, Jaume de Lacera, i demana que li siga perdonat deute, a banda de reconéixer un deute amb Domingo Andreu per carta pública. A aquest últim també demana que li perdone el deute, però ni hi ha una ratlladura després de la paraula condapnat en què es veia que hi posava <<asignat dia>>

Aleshores, sabem que sí que hi havia contactes entre els senyors del territoris del voltant perquè Johan Dasì era, com hem vist abans, l'alcaid de Sella (6) i Jaume de Lacera ho era d'Alarc i Sanxet (7). Johan el socorré al pagar-li un dels deutes que tenia a Cocentaina.

Vicent Olcina

(1)    Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justicia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007, Tom I pagina 35, 002, 003, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.

(2)    Joan Ponsoda Sanmartín, tesis doctoral a la Universidad d’Alacant 1992, “La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia” Tom II p. 648.

Tom II pàgina 650, Mul, mula, mulla, mules, “ fill híbrid de cavall i somera o d’ase i egua”.

Tom II pàgina 647, La paraula morçiello “de color negre rogenc; paraula procedent del llatí vulgar mauricellus, derivat de maurus, “moro”.

(3)     AMC, Llibre de la Cort de Jusíicia de Cocentaina 1269 f, 7v

(4)     Senyor de Sella, ACA,CANCILLERíA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general, 1229.

(5)     AMC, Llibre de la Cort de Justicia de Cocentaina 1290 f, 54r. 

(6)     Alcaid de Sella,  AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v, i 71r.

(7)     Jaume Lacera nebot de Berenguer de la Çera hi reclama Alarc i Sanxet al 1285, Manuscrit M-139, fol, 56r i 61v-62v, de la col·lecció Salazar  de la Real Academia de la Historia.

                                                                      

Noticies de l'Arxiu nº4 (Gener de 2012)

Novetats documentals i bibliogràfiques:

Creix el nombre de documents i notícies que anem incorporant a l’Arxiu, gràcies a la col·laboració de cada vegada més gent. 

Saoro Alemany (Saoro el Vidrier), ens ha cedit una valuosa col·lecció de fotografies familiars, on podem observar imatges del mas del Vidrier i d’alguns carrers del poble. Les fotografies han sigut escanejades i els originals tornen a estar en possessió de la familia Alemany Soler, a la qual li estem molt agraïts.

Com ja informàrem, Joaquin Ronda ens ha donat una sèrie de notícies sobre Sella aparegudes al Boletín Oficial de la Provincia de Alicante durant els anys 1879-1884. Fruit de la seua recerca, ara tenim nova informació sobre personatges com Santiago Llorca, Elvira Llobet o Joan Thous. Els documents aporten, també, nombrosos topònims del terme i permeten aclarir un poc millor els enfrontaments polítics i d’herències i compra-venda de terres al nostre poble.

Enrique Giménez ens aporta un curiós document de 1751 trobat al Archivo General de Simancas (Valladolid) on Sella apareix en la relació de pobles obligats a aportar 160 arroves de palla per a les cavalleries de la caserna militar de Gandia. 

Vicent Olcina ha trobat transcrit, en un llibre recent sobre el C.P. Benalua d’Alacant, un informe signat per Antonio Mora Paredes sobre l’escola de xiquets de Sella a finals dels anys 1920. Llegir-lo és tota una delícia i estem preparant la seua edició. Mora, que va posar nom a l’actual escola de Sella, va ser un mestre molt volgut i recordat al poble.

Família al Mas del Vidrier (barranc de l'Arc). Anys 1950. Arxiu personal de la família Alemany

Al blog La Marina d’ahir s’han publicat dues entrades amb novetats documentals:

• En l’estudi “Els graus en Teologia concedits per la Universitat de València durant el segle XVIIII: alumnes de La Marina”, de França Galiana y Joaquín Ronda, es fa menció del sellard Isidro Cerdá Cerdá, alumne de teologia en el Colegio de Santa María del Temple o Mayor de Santo Tomás de Villanueva de València durant els anys 1770.  Ens permet conéixer alguna cosa més sobre la presència, a mitjans del segle XVIII, de famílies adinerades al poble que podien enviar els seus fills a estudiar al cap i casal.
• En l’estudi "Los pueblos de La Marina agradecen a Trinitario González de Quijano su actitud ante el cólera de 1854", de Miguel Guardiola Fuster, apareix transcrita la carta d’agraïment de Sella al Governador civil d’Alacant. La carta ens permet conéixer alguna cosa més sobre l’afecció de la còlera a mitjans del XIX, així com la composició de l’Ajuntament eixe mateix any.
  

Vicent Olcina ha trobat uns estudis numismàtics relatius a la troballa d’unes monedes al barranc de l’Arc durant els anys 1930. Al fil d’estes troballes hem obert una línia de recerca sobre el tema, i van eixint coses interessants que ens permetran fer un escrit més ample. 

Incorporem a l’Arxiu un interessant estudi sobre la nostra tradició musical popular, Cançoner del poblet de Sella, realitzat per Alba Asensi a 2009. Enhorabona Alba! 

Addenda:

Alguns membres de l’Arxiu hem ajudat un grup de investigació de la Universitat de València que està fent un estudi sobre el regadiu de la conca del Amadorio. Hem eixit al camp amb ells, acompanyant-los per les actuals i antigues zones regades des de Sella, i hem pogut constatar la gran quantitat de sèquies (desenes de kilòmetres!) que recorren tot el terme. L’experiència ens ha permés conéixer i fotografiar indrets molt interessants i conversar amb gent del poble que encara recorda el funcionament de sistemes ja desapareguts.

Gràcies a tots els col·laboradors! 

Monumental alcavó entre els masos de la Bodega i Muletes (barranc de l'Arc)

Els secrets que amaga el Panteó de Santiago Llorca

L’historiador i bibliòfil de Callosa d’en Sarrià Joaquin Ronda (blog lamarinadahir) ha fet una impagable donació a l’Arxiu de Sella. Es tracta d’una sèrie de notícies sobre aspectes relacionats amb el nostre poble aparegudes al Boletín Oficial de la Provincia de Alicante durant els anys 1879-1884.

Entre aquestes trobem una entrada d’abril de 1884 que tracta d’una disposició testamentària de Santiago Llorca, referida a la construcció d’un panteó en el, per aquells anys, recentment inaugurat cementeri (el primer enterrament és de 1874).

Hui aquest panteó és un dels monuments més coneguts de Sella i una veritable fita paisagística que dóna entrada al barranc de l'Arc. El document trobat per Joaquín Ronda ens permet avançar en la seua història, majoritàriament desconeguda [1].  

 El document planteja una sèrie de condicions de base per a la seua construcció, entre les quals destaca la primera:

 “El modelo de la obra ha de ser lo más parecido posible al panteón que existe en el barrio de San Antón, de esta ciudad de Alicante, dedicado a la memoria de D. Trino Gonzalez de Quijano”

Amb açò es confirma una sospita per a tothom, ja que la semblança entre els dos panteons, un conjunt piramidal coronat per un obelisc, és evident. Això sí: entre ambdós hi ha una diferència d’uns 30 anys. El Panteón de Quijano es va alçar en commemoració del governador d’Alacant que va lluitar de forma decidida contra l’epidèmia de còlera de 1854, sent ell mateix una de les últimes víctimes de la malaltia.

El Panteón de Quijano en un dibuix de 1863, aparegut a l'obra de Nicasio Camilo Jover "Reseña histórica de la ciudad de Alicante" (1863). Font

Fragment del document
(1884) 

El seu projectista fou el prestigiós arquitecte Francisco Morell, que pareix que es va basar en l’Obelisc als herois del dos de maig de Madrid (1821-1840). Tot i això, Morell va morir en 1872, així que queda descartada la seua autoria per a Sella. De moment encara és un misteri qui va fer el monument funerari que ens ocupa.

El preu de l’obra es va establir en 25.000 pesetes. El testamentari era l’encarregat de comprar els terrenys al nou cementeri, i ho va fer precisament al centre del recinte funerari. Nogensmenys, segons Natividad Martínez (1987: p. 232) el senyor Santiago va pagar el mur de pedra que envolta el cementeri.

El panteó, situat al centre del cementeri, amb la Penya de Sella al fons. Antigament tot el conjunt estava envoltat per una reixa amb porta. El mateix creixement del cementeri en la vertical ha soterrant, progressivament, la reixa fins que només va quedar la part superior, hui desapareguda.

El panteó té quatre figures escultòriques en cada cara: la Fe, l'Esperança, la Caritat i les Bones Obres (no estan ordenades), ensems que el de Quijano (la Fe, el Valor, la Caritat i la Temperança). La làpida va caure i està perduda.

 Però, qui era aquest Santiago Llorca?

El senyor Santiago (nascut a Sella o a Benidorm) fou un dels homes més rellevants de Sella durant la segona meitat del XIX. Cunyat del cacic local Antonio Giner –el senyor Toni- i enemic de Thous, era propietari de nombroses finques al poble: el Fardatxo, la Foia Llarga (només el corral, perquè el mas encara no s’havia construït), terres a Xarquer, Sagnon, a diferents hortes [2].... Llorca era propietari d’una casa a la Plaça Major, que va regalar al poble per a la fundació d’un hospital d’acollida de gent pobra que molts encara hem conegut. Sobre aquesta casa es va construir, als anys 1990, l’actual ajuntament. També tenia “el huerto de las Delicias” (actual Hort de Catalí) on encara existeix un plafó ceràmic amb una enginyosa frase que s'ha atribuït a Santiago Llorca:

Hort de Catalí, antigament conegut com "Huerto de las Delicias"  o l'Hort de Don Santiago

                           

Llorca va morir el 12 de març de 1880 i va ser soterrat a Benidorm, on residia. Ací es perd el seu rastre. Encara en 1884 es plantejava el seu desig testamentari de construir un gran panteó amb un obelisc que centrara la vista del barranc de l’Arc, la qual cosa el faria veritablement immortal. Però no sabem si finalment el seu cos va ser traslladat a Sella, qüestió que ens convida a pensar en la possibilitat que el panteó, a dia de huí, estiga buit.

Un mausoleu buit?

Fet i fet, un testimoni de Ramona Garcia (nascuda a 1919) ens recorda una llegenda que va córrer pel poble encara als anys 20 i primeries de 1930. En aquell moment la família de Llorca ja s’havia desentés totalment del trasllat de les seues restes mortals, de forma que es contava que el seu esperit vagaba per l’Hort de Catalí. Ramona passava per allí sovint, camí del Molí on vivia, i sempre ho feia corrent per por a l'esperit del senyor Santiago.

A veure si podem anar recopilant més informació sobre aquesta edificació tan singular i simbòlica del nostre poble. Gràcies a Joaquin Ronda per estos documents que ens permeten conèixer un poc més la història del nostre patrimoni, en aquest cas funerari.

  

P.G.F_L'Arxiu de Sella

[1] BOPA 02_04_1884, nº 80 

[2] BOPA  11_09_1880, nº 219

El panteó és testimoni d'una època encapçalada per una nova elit dominant: la burgesia terratinent 

Johan d’Así, alcaid de Sella en 1290

A les acaballes del segle XIII trobem a un Johan d’Así com alcaid de Sella, allà pel 1290 (1). Hi veiem com al segle XIII, la justícia a les nostres comarques s’exercia davant la Cort de Justícia a Cocentaina. L’escrit diu: (1)

“XVº kalendas Decembris. Tomàs Martíneç d’Açagra, alcyt de Orcheta, dóna fermança de dret en Guerau Calandri a·n Johan d’Asín, alcayt de Seila, sobre tot dret que (a) n’Exemén Péreç haja en aquela mora de Orcheta per nom Homalphacén, la qual serà fuyta de Orcheta a Relleu, la qual fermanceria atorgua e obli<a> sos béns. (2)

(a) Ratllat:<<<que·él à>>

Com hem vist el nom no és Sella sino Seila, però la locatlizació entre Relleu i Orxeta i la referència d’Exemén Péreç (recordem que al senyor de Sella li deien Exemén Pérez de Oriz) (3) dóna una bona senyal. Hi ha un altra cita en què ve el nom Siella (4) quan Johan Eximen Oriz (fill de Eximen Perez de Oriz) li han perdonat de pagar la multa de 10 casats fugitius en 1305, ens dóna bons auguris.

En altres dos escrits més avant, ho aclareix tot. És un altre assumpte però ara referint-se a uns deutes per raó de “draps”, per la quantitat de 80 sous i 19 diners del total dels dos deutes.(5)  

 “Idus Novembris. En Johan Dazí, alcayt de Sella, és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont  draper de Cocentaina, LXIX sous meyns I diners los quals li confesa deure per rahons de draps que d’él compr[à]. Los quals li promet dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor primervinent”.(6)

“Michel Dací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d’éls per lo tot, són condapnats en donar e en [paga]r, en pena del quart, a·n Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, XII sous de reals de València los quals li confesen deure per rahons de draps que d’él comprars. Los quals li prometen dar e pagar d’ací a la festa de Nadal de Nostre Senyor primervinent”. (7) Als dos escrits ve als marges: B

Restes de l'antic camí a Cocentaina, en el tram entre la Cova i Porxí.
Previsiblement el mateix que, fa 700 anys, prenia l'alcaït de Sella Joan d'Así

Aleshores, sí que estaven en allò cert. La cita d’abans sí que era de Sella i el seu alcaid, encara que figure ara com a Johan Dazí en la primera i Johan Dací en la segona. De l’escrit no cal ni traduir-ho i crec que és prou comprensible, a més dir que o bé Johan vivia a Cocentaina i anava a Sella, o bé que vivia a Sella i va anar a Cocentaina per a comprar els “draps”.

En el llibre i en la tesi doctoral, Joan Ponsoda (8) fa un raonament del personatge:

"Daçí,  Joan (veí de Sella), al f71-94 / Dazí, a f70-94. Si fos d’Açí podria ser un topònim aragonés, Asín.

Mentre que  Josep Torró (1), en canvi, al seu índex antronímic pàgina 965 diu:

Asín (Dací, Dasí, Dasín, Dasyn, Dazí), Johan d’ (Johan d’), alcaid de Sella".

Vicent Olcina

(1)     Josep Torró, El Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina, 1269-1295, Universitat València, Fonts Històriques Valencianes 2007,  Tom I pagina 500, Tom II pàgina 729, contè les refèrencies abans esmentades de les quals s’han estret la traslació.

(2)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 98v.

(3)     ACA,CANCILLERIA,PERGAMINOS,JAIME I,Serie general,1229.

(4)     ACA,CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM. 25, fol.  152r-152v.

(5)     La moneda valenciana en l’edad mitjana, una lliura val 12 sous i 1 sou equival a 20 diners.

(6)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r.

(7)     AMC, Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina 1290 f, 71r .

(8)     Joan Ponsoda Sanmartín, tesi doctoral a la Universitat d’Alacant 1992. La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia, Tom I pagina 32.

Noticies de l'Arxiu nº 3 (Desembre de 2011)

Novetats documentals:

De nou comencem amb una donació de Vicent Olcina, que en desembre va estar contant-nos els seus avanços sobre la història medieval de Sella. Aquest membre de l’Arxiu ha trobat un interessantíssim i inèdit document que parla del nostre poble i el seu terme a finals del segle XVIII: es tracta del Informe Fabian y Fuero (1791), del qual farem una entrada específica més avant.

El mateix Vicent ha trobat un document de 1810 dipositat al Archivo Histórico Nacional (Madrid) sobre un repartiment extraordinari de diners entre els veïns de Sella per a continuar pagant-li el sou al metge i seguir mantenint aquest servei bàsic.

Enrique Giménez ens fa arribar un document del mateix Archivo Histórico Nacional sobre un plet entre els Calatayud per la baronia de Sella, mantingut entre finals del segle XVIII i principis del XIX[1].

En 2012 s'acompleix el segon centenari del forn de la Plaça de l’Era, del qual tenim documentació provinent del  Archivo General del Palacio Real (Madrid) que tracta sobre la seua construcció[2]. Volem preparar alguna coseta amb motiu d’aquest esdeveniment, i ens agradaria comptar amb la vostra ajuda (els voluntaris podeu contactar amb arxiu_sella@hotmail.com)

Novetats bibliogràfiques:

La nostra companya, la filòloga Teresa Herrero Lloret, ha publicat, junt a Vicent Beltran, l’estudi  Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Baixa, que s’acompanya del ALMAR, l’Atles Lingüistic de la Marina. La trilogia es tanca amb la reedició del llibre de Beltran Estudi Geolingüstic del parlar de la Marina Alta. Es tracta d’un treball que representa una fita en el coneixement del nostre parlar, amb innombrables referències a Sella. La nostra més sincera enhorabona a Tere, que ha fet un treball excel·lent. Més informació al web d’AEMABA (amb descomptes per a socis) 

Amb motiu de l'exposició monogràfica del Museu Arqueològic de Vilajoiosa al MARQ d'Alacant, s’ha publicat un luxós i ampli catàleg sobre l’arqueologia de la nostra ciutat veïna, del qual ja disposem d’un exemplar. També volem enllaçar-vos a un vídeo que resumeix la història mil·lenària d’aquesta població. Recordem que amb la Vila ens uneixen estrets llaços històrics, de forma que part de la seua història (especialment l’època romana on fou una gran ciutat de la Mediterrània) és també la nostra.

Hem rebut el llibre Benimantell. La Vall de Guadalest 1611-2011. Un complet i acurat estudi publicat per l’ajuntament de Benimantell, que compta amb la participació d’alguns dels principals especialistes sobre cartes pobles modernes. El llibre commemora els 400 anys de la carta de poblament del nostre poble veí. Entre les dades, apareix citat el topònim Port de Tagarina. De moment és la referència documental més antiga que hem trobat sobre aquest topònim.

Addenda

El passat 3 de desembre feren a Orxeta un homenatge, amb motiu de la inauguració d’una placa commemorativa al mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un dels impulsors de la Renovació Pedagògica a Espanya (noticia).

Llorca va estar relacionat amb la Institución Libre de Enseñanza, que cofundaria el relleuer (i de mare sellarda) Eduardo Soler y Pérez.

Aquest interessant personatge de la nostra comarca, té una Fundació a Madrid, on podeu informar-vos sobre la seua trajectòria, activitats etc. Ens complau que els nostres pobles reconeguen el llegat d'aquests personatges il·lustres nascuts a la nostra terra.

El mestre orxetà Ángel Llorca (1866-1942), un referent nacional

---

[1] Ja tractat a Giménez López, E. (1988): “Los titulares del Mayorazgo de Sella y Agres” Llibre de Festes 1988

[2] Més informació a Giménez Font, P. (2002): “El del cantó de l’Era: un forn de 1811” Llibre de Festes 2002