Història de les Barraques a Sella

S'apropa el primer diumenge d'octubre i les barraques es converteixen en l'eix central de la festa. Per aquesta raó, volem transcriu-re un interessant repàs històric, publicat al Llibre de Festes de l'any 2001 i redactat per J.S. (algú ens pot dir qui és?). 

Sens dubte, és un bon moment per recordar l'origen d'aquest fenomen social, tan estimat com discutit, que ha anat més enllà de la festa per convertir-se en un veritable motor de la vida sociocultural de Sella. Acompanyem el text de fotos de l'Arxiu i aprofitem per dessitjar-vos a tots i totes BONES FESTES (i coneixement).

Història de les barraques de Sella

per J.S.

Encara que molts ho desconeguen, les barraques es van incorporar a la nostra festa fa prous anys.

Este fenomen, hui tan arrelat i establit en la festa del poble, és probable que tinguera els seus orígens en la influència exercida per Alacant capital on és molt mes tradicional esta costum, pel fet que molt gent compartia la seua residència entre el poble i la capital, on havia hagut de desplaçar-se per motius laborals.

Esta teoria de què parlem la prova el fet que en les primeres barraques que van sorgir, gran part dels seus components, encara que d'ací, vivien i treballaven a Alacant, i a més, des del punt de vista geogràfic només les trobem en l'àrea d'influència d'esta ciutat, a la qual cosa afegiríem que al principi tenien un estil molt semblant.

En la seua primera etapa, per classificar-ho d'alguna manera, no estaven arrelades encara, sorgia de tant en tant alguna, desapareixent amb períodes alternatius més o menys extensos.

El primer precedent que trobem és EL SALONET a finals de la dècada dels 50 i que va desaparéixer tan ràpid com va sorgir.

Es crea en 1962 VIVIM DEL TRAGUET, coincidint amb la comissió de festes d'eixe any; també va ser curta la seua existència.

Vivim pel traguet, al seu local del carrer Major (on hui es troba la peixcateria)

Interior de la barraca Vivim pel traguet, indispensable per a entendre els origens de
la Rondalla de Sella que es formaria aleshores

Festes majors de l'any 1960 o 1961. Barraquers i amics tastant una paella

En 1964 naix la "mítica" EL TRÓ, la qual va sobreviure diversos anys en diferents locals, el Secanet i antics telers de l'Almàssera. Van arribar a portar diverses orquestres al seu propi local, tota una novetat per a l'època, arribant a ser tota una institució en les festes del poble.

Barraca El Tro, al seu local del Secanet, front al Xop

Interior de El Tró al local del Secanet. Durant unes recents reformes
en aquest local, encara es podien apreciar les pintades de la paret

L'any 1972, coincidint amb la decadència de EL TRÓ, sorgix en el desaparegut Cine Avenida ELS RESACHATS que també tenen orquestra propia com era costum.
En el mateix local i un any més tard, apareixen ELS AMERATS, gent un poc més jove que prenen el relleu dels anteriors.
Per estos anys, a mitjan dels 70, aprofitant un vell magatzem d'ametles es forma LA TRENCADORA, que aglutina als més jovens del moment.
Finalment, LA PUNYALÀ, creada pels músics de la banda a finals dels 70 i que també van arribar a portar la seua pròpia orquestra.

Publicitat del llibret de festes de l'any 1966

Una curiosa particularitat que tenien estes antigues barraques és el que la beguda que més es consumia era la SURRA, el component principal de la qual era el vi mesclat amb fruites i gran quantitat i diversitat de licors. Esta "combinació explosiva" s'efectuava en un recipient anomenat "Cossi", llàstima que s'haja perdut esta tradició.
Per a finalitzar deixarem per a posteriors entregues la segona etapa i actual, que al meu entendre va començar l'any 1982 amb la creació de ELS SELLERS, i que va donar pas a una nova forma d'entendre la festa, inclús amb una identitat pròpia molt diferent del que va ser els seus orígens.

Em cague en la llet de pot!

Aquesta expressió tan coneguda representa, tants anys després, un sentiment generalitzat davant la textura acuosa i el sabor neutre de la llet en pols que els americans repartiren vers els acords amb el règim de Franco. 

A principis de la dècada de 1950, l'arribada del president Eisenhower a la Casa Blanca va suposar un nou canvi en la politica nord-americana, volcada en aquell moment en la lluita contra el comunisme. L'Espanya de Franco, antic pais col·laboracionista nazi, fou considerada aleshores una aliada estratègica per fer front a l'enemic comú: la URSS i els seus països satèl·lits. S'iniciava així una nova època per a la politica internacional que començaria a traure de l'aillamanet diplomàtic i econòmic al nostre pais. I res més lluny del que es puga pensar, aquestes decisions tingueren un impacte important a Sella.

En primer lloc, per la construcció d'una de les moltes bases militars americanes al cim de la serra d'Aitana: una història que encara està per escriure al nostre poble.

I, en segon lloc, per l'arribada d'ajuda alimentària en forma de pots de llet en pols i de formatge, que es varen distribuir tant en l'escola de xiquets com en la de xiquetes des d'aproximadament 1953. Aquesta "llet de pot" arrivaba pel port d'Alacant i era distribuïda per Cáritas, preferentment entre els escolars.

Per això, els xiquets d'aquella generació parlen amb propietat en cagar-se, encara hui, en la "llet de pot", com si maleïren la misèria predominant en un país que eixia amb dificultats d'una dura postguerra.... 

Pot de formatge americà conservat en un mas de Tagarina:
"Donated by the people of the United States of America"
(for the people of Sella)

Hui encara és reutilitzat per a "ensofrar" les parres

Escolars de Sella, dels quals tastaren els productes lactis americans.
Ningú millor que ells poden "cagar-se" en la llet de pot, ja que saben de què parlen

Descàrrega dels productes americans al port d'Alacant a principis de la dècada de 1950.
Tècnicament es tracta d'ajuda humanitaria, i ens permet reflexionar sobre on està i on estava aquest país fa unes dècades

P. Giménez

Notícies de l'Arxiu núm 10 (agost de 2012)

Durant aquest mes d'agost hem incorporat les següents aportacions documentals:

Pere Català ens remet dos cartes que contenen informació interessant sobre la Guerra Civil i un rebut de contribució territorial de la dècada de 1940. Gràcies!

Vicent Olcina ha descobert nous documents sobre la nostra història medieval i moderna. Entre aquests destaca un pleit entre els Calatayud que ens aporta informació sobre personatges rellevants de Sella en la dècada de 1730.

Igualment, hem incorporat l'entrada de "Sella" del Nomenclator Geográfico Eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de València de Sanchis Sivera (1922), on apareix una referència a l'any de construcció de la Casa Abadia, datada aproximadament a partir de 1574, quan Sella es va establir com a parròquia independent de Relleu.

Antic lateral de la Casa Abadia amb el campanar de Santa Anna. Noves recerques documentals podrien fixar l'origen de l'abadia a finals del segle XVI. Quines sorpresses depara el subsòl d'aquest edifici?

Addenda:

Per a finalitzar, volem esmentar una nova iniciativa presentada a la ciutat d'Elx i destinada, textualment, "a incentivar en la recopilación de documentos, fotografías antiguas, así como de material audiovisual, fomentando el enriquecimiento de la memoria histórica de la ciudad". 

En la linia del que estan fent col·lectius i associacions culturals com l'Arxiu de Sella (com veieu, en ocasions amb el suport i sensibilitat de les corporacions municipals), no deixeu de col·laborar aportant els vostres documents, fotografies, etc, que poden ajudar a conèixer, explicar i gaudir del nostre passat.

Enllaç a la noticia:

http://www.diarioinformacion.com/elche/2012/09/11/catedra-pedro-ibarra-laljub-buscan-recuperar-memoria-historica-ciudad/1292723.html

L'arxiu de la Unió Musical l'Aurora de Sella

Recentment, visitàrem un dels arxius més importants i voluminosos del poble: el que guarda les partitures de la Unió Musical l'Aurora. 

Format fa uns anys per diversos músics encapçalats per Miquel Mas, atresora més de tres-centes obres, el que equival a milers de papers. La majoria són obres assajades i tocades des de la refundació de la Unió Musical en 1974, però també hi ha algunes partitures de la primera etapa (1926-1963).

Paper de trompa del pasdoble El tio Ramón

Alguns dels armaris que contenen les partitures

Interior d'uns dels armaris, on s'ordenen les obres per estil
i ordre alfabètic

L'encarregat de l'arxiu, Dani Pérez, ens va mostrar també alguns tresors com els originals del pasdoble Sella, del recordat Urbano Piqueres. 

Papers originals del pasdoble Sella, d' U. Piqueres

No és l'única obra dedicada al nostre poble. Fet i fet, Sella té dedicades algunes obres que molta gent desconeix. És el cas del Himno de Sella de José Pastor Pascual, estrenat el 9 de juliol de 1983. O també el Himno al pueblo de Sella de Juan Miralles, amb lletra de J. Pastor i F. Alarcón (no vam trobar l'any). També els coneguts pasdobles de Piqueres Salvador García i Vicente Llorca.

Himno al pueblo de Sella, de J. Miralles

Guió del Himno de Sella, de J. Pastor

I, com no, les dues recents obres del sellard Josep Vicent Asensi: Sella en Festes, pasdoble estrenat el 30 de setembre de 2005 en el pregó, com a preludi de les festes que commemoraren el 200 anniversari de la imatge de la Divina Aurora. 

I, Formosa Diana, fantasia-marxa estrenada el 2 d'octubre de 2011, amb motiu de la processó de festes.

Partitura per a Clarinet 1r de Formosa Diana de J.V. Asensi.
Llegiu la sentida dedicatòria que fa el seu autor.

L'arxiu d'aquesta entitat cultural tan important es troba en l'última planta d'un edifici monumental i històric com és "l'Acadèmia", al bell mig de la Plaça Major de Sella. Sens dubte, la nostra banda és motiu d'orgull per a tots els amants de la música.

Més que mai, en aquests moments de retallades envers la cultura, no oblideu recolzar la música fent-vos socis. Entreu al seu web i mireu la campanya #tincuncompromisamblabanda

P. Giménez

Companyia de Teatre Soler-Mas de Sella (1935)

En l’esplèndida Setmana Cultural d’enguany, feta al 100% per veïns del poble, vam poder gaudir d’una nit de teatre a càrrec del grup Fasseures. Els joves actors i actrius foren els protagonistes, i demostraren, sota  la direcció d'Elena Alemany i Vicent García Soriano, que el futur està ben assegurat. 

En el llibret de Festes de l’any 2010 es va dedicar un escrit (1) sobre la història d’aquesta companyia de teatre que prompte farà 30 anys. Ara bé, certament, Fasseures no ha estat l'única agrupació teatral del nostre poble. I és que a Sella sempre hi ha hagut una gran afició pel teatre. Així doncs, a continuació presentem un curiós document que parla d’una d’aquestes companyies de teatre aficionat sorgides al llarg del segle XX.

Per ampliar feu clic a la imatge

El document ha sigut cedit per Eleuteria Soler i es tracta d’un contracte de lloguer entre els fundadors de la companyia Vicente Mas Ibáñez i Vicente Soler Ronda i el propietari d’un local on es representarien les obres. Aquest local estava situat al carrer Dª Catalina (hui Més Avall). Era l’any 1935 i la companyia va tindre la seua seguida fins que va arribar la Guerra Civil.

Vicente Soler "Carreró", home respectat i carismàtic
durant la primera meitat del segle XX

Després de Guerra, va continuar la companyia encapçalada, entre d’altres, per gent com Pepito el Taller, Ernestina, María Díaz, Ramón de Teresa i diversos xiquets i xiquetes que hui són grans. Les representacions es feien en el Casino de Pepe (Bar Americano), a l’eixida del "quartet" de la Torre. També als alts de la casa de Salvador de Roc i, posteriorment, al cine Avenida. La companyia va interpretar obres a Relleu, Finestrat, Elx i Oriola. Estaven involucrats, com no, els mestres Antonio Mora i Maria Jesús Tello (que va morir amb 103 anys). 

En fi, són apunts per a la història del teatre aficionat, que a Sella és molt destacable. Al poble sempre ha hagut molta afició i moltíssimes persones han interpretat alguna vegada una obreta, davant d’un públic entusiasta i nombrós. Només en el grup Fasseures vam contabilitzar més de 65 actors!

Esperem recollir més informació, oral i escrita, com la que ens ha regalat Eleuteria, a qui agraïm la seua donació.

PGF

(1): AAVV (2010): "Fasseures: quatre generacions de teatre", Sella 2010, pp. 49-51

Notícies de l'Arxiu núm 10 (juliol de 2012)

Durant el mes de juliol hem incorporat a l’Arxiu els següents documents, pertanyents a la família Buades:

• Anuario Comercial de l’any 1929, del qual ja parlàrem en l’entrada anterior
• Una postal (trencada en dos trossos) de la División Azul, on apareix el dictador nazi A. Hitler
• Nova informació sobre Bodegas Baronía de Sella: es tracta d’una etiqueta amb un escrit que fa referència a la inauguració d’aquestes bodegues per part dels Calatayud en les primeries dels anys 1940

En juliol, el cantautor i musicòleg valencià Pep Gimeno “Botifarra” va presentar a La Nucia el seu últim disc Botifarra a Banda. Allí inclou una cançó de batre de Sella, que va interpretar amb la U.M. La Nucia i el músic àrab Ahmed. Us la recomanem.

Cant de batre de Sella

Jo tinc una nòvia en Planes

que li diuen Vicenteta, 

tota rodejà de canyes

i al mig té una figuereta.

I asoma't a la finestra

cara de pardal rostit

i et faré una catxamona

que et durarà tota la nit.

Arre, burro, no te pares

que aquí no venen centeno,

que las chicas de este pueblo

tienen lo culo moreno.

Botifarra a Banda, La Nucia 2012

Recent actuació de Pep Gimeno i Emili Vera a Sella.
XVII Fira de Mostres

Finalitzem aquesta entrada de notícies amb la comparativa entre una imatge històrica i una altra d'actual: la recordada fotografia de la Plaça Major en una partida de Festes de 1983 i l’estat que presentava aquest mític carrer de pilota valenciana en la clausura de les Lligues Provincials que tingueren lloc a Sella el 17 de juliol de 2012. Un dia que ja és història per al nostre poble.

Partides a la Plaça Major de Sella 1983-2012. Font: Club de Pilota Sella

De botigues per aquella Sella de 1929...

Gràcies a la recerca feta per a l'exposició "Cent anys d'indústria i comerç a Sella", hem pogut localitzar una informació prou completa sobre els comerços i les indústries que existien al nostre poble fa 83 anys. Es tracta de l'edició de 1929 del Anuario-Guía Comercial e Industrial de Alicante y su Provincia. En aquell any Sella disposava, segons la guia, de "1.605 habitantes de hecho y 1.915 de derecho" i a les pàgines que reproduïm més avall es registren un total de 39 "Comercios, Industrias y Profesiones".

Primera plana de l'Anuari-Guia de 1929

El document, que hem trobat després de celebrada l'exposició, ens aporta una informació molt valuosa que enriqueix les dades de què disposavem fins el moment. Fet i fet, a efectes estadístics, podem trobar la distribució següent:

• Botigues: 3
• Depòsits d'abonaments: 5
• Almàsseres: 2
• Mestres d'obra: 2
• Espardenyeria: 1
• Banquer (prestamista): 1
• Barberies: 4
• Carnisseries: 2
• Fusteries: 2
• Fruits de la terra (entenem transport i manipulació): 6
• Ferreries: 1
• Panaderies: 3
• Hostals: 2
• Tabernes: 4
• Menescal: 1

Amplieu les imatges

Aquesta nova informació ens permet gaudir d'una imatge fixa dels comerços, les indústries i professions de Sella. Molts d'aquests establiments els teniem localitzats, però d'altres suposen una veritable novetat, de manera que ara podem conéixer moltes activitats que convivien en un mateix moment del nostre passat i el nom de comerciants i altres professionals. Ara bé, encara resta la tasca de localitzar-les als carrers i fer un mapa similar al de l'exposició que hem comentat (voluntaris animeu-vos!).

Les lectures sobre l'economia local, el tipus de comerç, els oficis desapareguts o les famílies dominants poden ser molt variades. De moment ja podem completar una mica la imatge d'un poble que presentava aquest aspecte a finals de la dècada de 1920...

Panoràmica de Sella l'any 1928

Pablo Giménez