dilluns, 14 de novembre de 2011

Remigio Cerdà i la fàbrica de sabó i lleixiu “Virgen de la Aurora”

Encara que pobles com Sella es basaven en una economia eminentment agrària, a les societats rurals del passat existia una intensa activitat industrial que ocupava –de forma parcial o completa- a nombroses persones. Majoritàriament, estes industries es basaven en l’aprofitament de recursos locals i darrere d’elles solien haver persones emprenedores que, en ocasions, acumularen durant cert temps un xicotet capital.

Arxiu Parroquial de Sella. Fons Pare Tomàs. Carta d'Eleuteria Cerdà a Tomàs Giner (1905)

Eixa pareix ser la història de l’empresari Remigio Cerdà (mort al voltant dels anys 1940), que a principis del segle XX va crear una fàbrica de sabons i lleixiu anomenada “Virgen de la Aurora”. El seu procediment per a l’obtenció de sosa càustica era un mètode propi a partir de la cendra de l’abundant escorfa d’ametla que produïa l’agricultura del terme. 
Cerdà fou propietari del mas del Fardatxo i visqué al carrer Trinquet i al Palau. No obstant l’empresa no va prosperar com s’esperava: per la documentació que hem trobat, en 1905 ja tenia seriosos problemes econòmics, però va seguir amb el negoci del sabó i va diversificar la seua activitat torrant civada, panís i blat. Això va ser, almenys, fins els anys 1930, perquè encara queda gent gran que el recorda a ell i a la seua germana Eleuteria. La torradora es trobava al Palau, és a dir, abans que el baró Juan de Calatayud i la seua família s’instal·laren a Sella iniciant nous negocis com les herbes per a infusions o els vins “Baronia de Sella”. Però això ja és un altra indústria...

Si trobeu dades o històries sobre Cerdà i la seua fàbrica, no dubteu a compartir-les amb l’Arxiu!

5 comentaris:

amparo ha dit...

No tenia ni idea d'esta crònica, és fant àstica, i encara que no tinguera massa èxit, la història en sí és molt interessant doncs este home va pensar en el reciclatge, en este cas el de l'escorça de l'ametlla, per fer sabó.
Fantàstic, de veres.

Actualment continuen sorgint idees com la d'este home i prova d'aixó és l'invent d'un l'aparell de fer sabó a partir d'oli domèstic usat. Este aparell anomenat "Fabrica de sabó", es presenta com una solució domèstica al problema quotidià de reciclar l'oli dels menjars, i ha aconseguit el 1º premi Nacional del Concurs de James Dyson 2011.

Vos deixe en el vídeo, segur que a Remigio Cerdà també li haguera agradat vore'l.
Calen idees com estes.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=LzX34nh5G1o

Joaquín Ronda Pérez i Maria Francia Galiana Botella ha dit...

Trobe que el vostre blog és molt interessant.
Enhorabona!!!
França Galiana

Arxiver ha dit...

Gràcies França i Amparo, la veritat és que el personatge de Remigio Cerdà és molt interessant i la gent major encara ens pot aportar més informació sobre la seua vida i la fabricació "industrial" de sabó...

Dani ha dit...

Molt interessant! Tot un exemple de diversificació econòmica a la muntanya alacantina.

Arxiver ha dit...

Apunt: els Cerdà (en concret Geroni Cerdà, familiar de Remigio) també eren poseedors del Palau (per això tenien allí la torradora). Després de la Guerra Civil li'l vengueren a Juan de Calatayud (Martinez Llorens, 1987: 269, 276-277)