Sellards... de got i navalla (s.XIX)

Aprofitant aquesta clàssica expressió valenciana, parlarem un poc de la "història negra" que a Sella, com a tots els pobles, és abundant i ha deixat un bon rastre documental.

Aquesta llarga crònica negra es compon d'un conjunt de successos protagonitzats per personatges foscos de tota índole, que han viscut i encara viuen junt a nosaltres.

Alguns d'aquests personatges foren roders i lladres, que afloraren en el segle XIX, al recer de la misèria i la marginalitat predominant en l'època. Hui en recordem dos.

Josep Soler, el moreno

En la primera meitat del segle XIX existiren nombroses quadrilles de roders –moltes d'aquestes formades després de la Guerra del Francès i els alçaments liberals– que es feren especialment fortes a la Marina. El periodista i escriptor Manel Arcos ha estudiat profusament aquest període i, en el seu llibre Quan els trabucs refilaven (2012), ens parla d'aquest roder anihilat pels Voluntaris Reialistes, una milícia organitzada per ordre de Ferran VII, l'any 1827.

Prèviament, Soler -relacionat amb el famós roder Coloma (Moltó, 1993)- havia protagonitzat diversos aldarulls al nostre terme. A ell se li atribueixen les morts violentes dels sellards Josep Pérez Ferrer (13 de març) i Gregori Alberola (29 de març), tal com recullen els llibres parroquials (Martínez Llorens, 1987: p.159). Alberola degué de morir en un enfrontament armat amb trabucs, on Soler també acabà amb la vida d'un voluntari realista de Penàguila anomenat José Espinós. L'enterrament doble, amb campanades Amore Dei, es va produïr  a Sella l'endemà, de forma que el penaguilenc fou soterrat en el cementeri de l'església de Santa Anna.   

Després d'aquestes morts, que degueren causar un gran impacte a Sella i voltants, "el moreno" es va convertir en un objectiu prioritari, fins que va ser mort en algun lloc del nostre terme el mes de desembre, a mans dels companys d'Espinós. 

Ramon, el pelat

Aquest personatge de Sella era qualificat per la premsa com un «temido criminal». Junt al seu company («no menos famoso bandido») José Llopis Yerles va ser apressat el 23 de desembre de l'any 1874 a Sant Vicent del Raspeig. Periòdics com La Discusión o La Crónica Meridional donaven notícia d'aquest succés i relacionaven el bandoler amb diversos robatoris, sense donar més informació. De moment, és el que sabem, però de ben segur que tornarem a trobar-nos amb més documentació referida al Pelat.

Paisans dels voltants d'Alacant vist per Gustav Doré al segle XIX
font

Voluntaris Reialistes
font: El Gran Capitán 

Martínez Llorens, N (1987): Sella, Historia y Costumbres, Alacant: Impr.Gráficas Vidal-Leuka, 387 pp.
Moltó, E. (1993): "Camperols, ludites i bandolers al Comtat (1814-1833)" en Ayudas a la Investigación. Vol. VI Historia. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 179-189.

PGF